«Perquè un món connectat és un món millor». Aquest és el lema de Sateliot, companyia cofundada el 2018 pel manresà Jaume Sanpera, que n’és el director executiu. Es tracta del primer operador que utilitza la tecnologia 5G per connectar l’internet de les coses. Com? Amb nanosatèl·lits. El primer, l’Enxaneta, el va posar en òrbita el març passat en el marc de l’Estratègia NewSpace de Catalunya de la Generalitat, que va fer balanç, ahir, del primer any d’aquesta prova pilot. Sateliot llançarà el segon enguany, ja com a iniciativa privada, va avançar Sanpera a Regió7.
El manresà, que és enginyer de Telecomunicacions, també va explicar que la companyia ha fet una ampliació de capital per valor de 10 milions d’euros mitjançant la incorporació d’Indra i de Cellnex com a nous socis industrials. També hi ha participat la danesa GateHouse i d’altres inversors minoritaris, entre els quals hi ha empreses de Manresa que ja s’hi van implicar des del principi i que han ampliat la seva aportació. Sateliot va començar a caminar justament gràcies a una vintena d’empreses de la capital del Bages, que hi van aportar més del 50% de l’accionariat. Per atraure-les hi va tenir un paper important el també manresà Xavier Liso. A final d’any, Sateliot preveu fer el salt de les 20 persones que hi treballen ara a 50 i, de cara al 2025, espera arribar a una facturació superior als 1.000 milions d’euros.
Una constel·lació comercial
L’objectiu de la companyia és posar en òrbita la primera constel·lació comercial de nanosatèl·lits 5G per connectar l’internet de les coses des de qualsevol punta del món. Per fer-la possible en caldran 250, que permetran recollir i transmetre dades les 24 hores del dia. De moment, amb només un ja s’està fent molta feina. Per explicar-la, ahir al matí es va fer una presentació a Tremp en la qual van participar Jordi Puigneró, vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori; Jaume Massó, director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC); el també manresà Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC); Sergi Figuerola, director d’innovació tecnològica de la Fundació i2CAT; i Sanpera.
Puigneró va avançar que, després de posar en òrbita l’Enxaneta el 22 de març del 2021 des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, entre l’octubre i novembre vinent se’n posarà un altre en òrbita des del mateix lloc, que serà el doble de gran i que «tindrà la missió concreta d’ajudar a combatre el repte del canvi climàtic». Suposarà invertir 1.700.000 euros, mentre que la de l’Enxaneta ha estat de 574.000. En aquest cas, el que fa és recollir dades del sòl a través de les estacions que té repartides l’ICGC per Catalunya perquè en puguin treure profit els agricultors . El gran avantatge és que amb el nanosatèl·lit no hi ha problemes de cobertura, per molt complicada que sigui l’orografia.
De Colòmbia a Nou Mèxic
Sateliot no es presentarà a la licitació del segon nanosatèl·lit de la Generalitat perquè el seu àmbit és l’internet de les coses, en el qual està fent proves pilot des de múltiples fronts. Als Estats Units, per geolocalitzar paquets; a Nou Mèxic, per tancar una autopista situada al costat del desert per evitar accidents quan hi hagi una tempesta de sorra; al Brasil, per estalviar aigua en l’agricultura; a Colòmbia, per tenir controlats els contenidors de càrrega dels vaixells i impedir que hi guardin drogues, un sistema molt utilitzat pels narcotraficants. Fins i tot per ajudar ONG que transporten medicaments al tercer món, on el 70% es perden i acaben en farmàcies de l’Europa de l’est i d’altres països tercers.
El segon nanosatèl·lit de Sateliot serà el doble de gran que l’Enxaneta -que té la mida aproximada d’una capsa de sabates- per poder recollir més informació. «Estem a l’inici d’una revolució global», va afirmar ahir Sanpera.
