Les comissions de mobilitat de les escoles Puigberenguer, Ítaca i les Bases han impulsat als respectius centres un sistema per arribar-hi amb el bus urbà o amb bicicleta. Tot i que encara l’utilitzen pocs alumnes, els seus defensors només hi veuen que avantatges. Per aquest motiu, de cara al ple municipal del març o l’abril, tenen previst presentar una moció per convertir els entorns escolars en àrees en les quals es protegeixi la salut de la infància. Entre les mesures que proposaran hi ha dissenyat i implementar un pla específic que fomenti la mobilitat als centres escolars de la ciutat en bus urbà amb monitoratge, aprofitant la xarxa existent i reforçant les línies que siguin necessàries, i crear una xarxa de carrils bici segregats per poder-hi accedir en bicicleta de forma segura.
Anar a l’escola amb el bus urbà o amb bicicleta (bici-bus) redueix el trànsit i, per tant, la contaminació; promociona l’ús del transport urbà entre la canalla i fa que s’hi acostumi des de ben petita; si van amb bici, fan exercici, amb la qual cosa es combat el sedentarisme. En fomenta l’autonomia; fa que arribin a l’escola més desperts que si ho fan amb cotxe -tal com els han comentat els mestres- i fins i tot redueix l’absentisme en el cas de les famílies que no poden portar els fills cada dia a col·legi. Aquests i molts altres avantatges són els que defensen Ramon Porta, Andreu Font i Ricard Galvan.
Ramon Porta forma part de la Comissió de Mobilitat de l’AMPA de l’escola Les Bases. Des d’aquest curs, alguns pares que ja apostaven per la bici a l’hora d’acompanyar els seus fills al centre s’han organitzat per crear un grupet d’alumnes que, de moment, un dia a la setmana, els divendres i només d’anada, van plegats a l’escola amb bicicleta. Habitualment, són deu persones, inclosos els monitors, que paga l’AMPA, i el dia que són més, una vintena. L’objectiu és fer-ho cada dia.
Sortida des de Sant Domènec
És quitxalla de cursos diversos. Surten a 2/4 de 8 del matí de la plaça de Sant Domènec i s’aturen a la plaça de Crist Rei, a la plaça Espanya, a la plaça del Doctor Selga (al carrer del Primer de Maig) i a la cantonada de l’avinguda Universitària amb la de les Bases de Manresa perquè s’hi vagin afegint nens. Fins a l’escola. Aprofiten que bona part del recorregut disposa de carril bici. Porta admet que «Manresa no està preparada per anar amb bicicleta» i que justament han aprofitat un dels pocs trams amb certa continuïtat.
A l’escola Ítaca l’anada amb bici a l’escola es va fer durant dos cursos a partir del 2017. Hi anaven matí i tarda i era un grup de deu nens que acompanyaven monitors de la cooperativa MBici. Ho van deixar de fer perquè se’ls va acabar la subvenció que tenien del consell comarcal.
L’anada amb bus també va començar a funcionar el 2017 i fins el curs passat van tenir una subvenció del consell comarcal. Andreu Font, de la Comissió de Mobilitat, de la qual formen part la comunitat educativa i la Comunitat d’Adults i Famílies de l’Ítaca (CAFI), explica que utilitzen les línies 1 i 8 i que per a cadascuna hi ha un monitor. El sistema funciona matí i tarda. Amb la línia 1 (Balconada) hi van 5 infants i amb la 8 (Perimetral), 17 que no coincideixen sempre. El límit és de 15 per monitor, que els va recollint a la parada on van pujant i en té cura fins que els deixa a l’escola. La línia 8 para al Mercadona que hi ha a tocar de l’escola, «que vam demanar nosaltres que s’habilités», i la 1 al carrer de Viladordis. En ambdós casos, fan el darrer tram fins a l’escola caminant.
A l’escola Puigberenguer han començat aquest curs l’experiència d’utilitzar el bus seguint l’estela de l’escola Ítaca. En el seu cas utilitzen la línia 3 (Mion) i hi van sis infants cada dia al matí amb un monitor finançat per les famílies, l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) del centre i l’Ajuntament. A l’ítaca, a banda de les famílies, la CAFI i l’Ajuntament, també en paga una part l’escola.
Ricard Galvan, de la comissió de mobilitat de l’AFA de l’escola Puigberenguer, insisteix de nou en tots els avantatges que implica aquest model de transport. Als citats anteriorment hi afegeix que per als pares suposa un estalvi de temps, per als infants, aprendre nocions de formació vial i, en el cas dels monitors, donar una oportunitat laboral a gent jove. Comenta que a nivell de la direcció del centre «estan encantats» i recorda que amb la targeta T16 els infants poden viatjar de franc. Al seu entendre es tracta d’un projecte molt transversal del qual en treuen benefici totes les parts.
Una proposta ambiciosa
Les bones sensacions de les tres experiències és el que fa pensar a l’escola Ítaca, comenta Font, que valdria la pena que totes les escoles de Manresa hi poguessin optar. Per a Galvan és la manera ideal «de treure partit del transport urbà i es podria aprofitar un monitoratge que fos subvencionat a nivell de tota la ciutat». De fet, la proposta que volen presentar a l’Ajuntament pretén aglutinar les escoles, instituts i llars d’infants i també la comunitat educativa. Hi ha implicat l’Institut de Salut Global de Barcelona, que ha adaptat a Manresa una proposta pensada per a tots els ajuntaments. A Barcelona, de les 600 escoles que hi ha, 200 ja estan pacificades.
A banda del tema del bici-bus, la proposta inclou altres aspectes, com substituir les zones d’aparcament que es trobin dins el recinte escolar per àrees d’estada i de joc; reservar a tots els recintes educatius, o als seus voltants, un espai segur per a l’aparcament de bicicletes, patins i patinets per incentivar la mobilitat activa al centre; revegetar els patis escolars amb arbrat i plantes que proporcionin ombra, frescor i color a aquests espais, millorin la qualitat de l’aire i esmorteeixin el soroll; i prioritzar la proximitat al centre escolar com a criteri bàsic de l’àrea escolar, entre d’altres.
