Primer va ser un càncer de mama. I uns anys més tard un de còlon. Maria Carme López té 60 anys i és de Manresa. Ha patit dos càncers i els ha superat tots dos. «Ho he passat malament. El que passa és que sóc bastant optimista. Ho vaig deixar tot en mans dels qui ho havien de solucionar». En aquest cas els metges i professionals de la salut. «Sempre he cregut el que em deien i he fet el que em demanaven. No he tingut cap dubte». Tampoc no en va tenir quan un cop va rebre l’alta d’Oncologia la van derivar a Atenció Primària seguint el programa de llarg supervivent. «En cap moment m’he sentit deixada de la mà de Déu», diu.
Després de patir un càncer, passar de la tutela de l’especialista a la del metge i infermera de capçalera pot generar certa incertesa al pacient. Segons la cap del servei d’Oncologia d’Althaia, Montserrat Domènech, «hi ha tanta expertesa i s’ha treballat tant el tema que quan el pacient passa del control del servei d’Oncologia a Atenció Primària el traspàs és molt natural. Saben que ho fem d’una forma molt segura, i això es transmet».
Sentir-se acompanyats
La metgessa de capçalera del CAP Plaça Catalunya de Manresa, Montserrat Ciurana, que atén llargs supervivents, considera que hi pot haver gent que es demani «què passarà. Però se n’adonen que tenim tota la informació i que estem formats. Se senten acompanyats. El seu metge de capçalera i la infermera són els seus referents. S’estableix molt vincle i això dona seguretat».
Maria Carme López és una llarg supervivent. El 2008, fent-se una auto exploració, va detectar un petit bony en un pit. Va anar al metge de capçalera i li van fer una mamografia. «Van veure de seguida que hi havia alguna cosa i que no era bo». La van operar. Li van treure el bony i els ganglis, i després va fer quimioteràpia i radioteràpia. Les revisions es feien a Oncologia. En una de les últimes van veure que els índexs tumorals eren alts. «Tornem-hi», relata. «Em van fer proves i em van detectar un tumor al còlon. No tenia res a veure amb el del pit. No era metàstasis ni res d’això. Era totalment diferent. Comencem de nou. Això era el 2014». La van operar dues vegades i també va fer radioteràpia i quimioteràpia. Van tornar les revisions cada sis mesos fins que als 5 anys «em van derivar al metge de capçalera. I aquí, perfecte».
«Estic tranquil·la»
El canvi no li va generar cap angoixa ni temor. Entre altres coses perquè «fa anys que estic amb el meu metge de capçalera i quan he vingut no he tingut mai cap problema. Són metges i si veuen alguna cosa de seguida t’envien cap allà», cap a Oncologia d’Althaia. «No s’ho juguen amb la salut dels pacients. Estic tranquil·la».
A Primària li fan els controls necessaris. I programen les proves que s’ha de fer. En el seu cas analítiques, una mamografia cada any i una colonoscòpia cada tres.
La Carme fa vida «més o menys normal». «Intento fer bondat. A vegades no puc fer tota la que voldria, però em cuido. Si no, no estaria tan bé». Un però: li molesten les retencions de líquid al braç, conseqüència de l’extirpació dels ganglis. Reclama al departament de Salut més sessions regulars de drenatge «i no només quan estic apurada».
La Claudia Álvarez té 59 anys i viu a Manresa. També és una llarg supervivent. El 2006 li van trobar un tumor al pit. «Em van operar en 15 dies», i després va venir la quimioteràpia. «Va ser el més dur. Quan sembla que et recuperes et toca una altra sessió». Afirma que en tot moment va rebre un tracte molt humà «i em vaig sentir acompanyada». També a Primària. «Em sento ben atesa i protegida». Li han quedat seqüeles que han derivat en una diabetis. «M’estic controlant».
