Manresa ha acollit aquest dimecres al matí una nova recepció al Saló de Sessions de l'Ajuntament de les persones que han estat designades ambaixadores de la ciutat. La iniciativa pretén fer augmentar el sentiment de pertinença i, a la vegada, ajudar a donar a conèixer projectes concrets rellevants, com ara Manresa 2022, que commemora enguany els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a la ciutat.
Investigadors, artistes, esportistes, comunicadors i professionals de generacions i procedències molt diverses formen part d’aquesta iniciativa, que va néixer amb la voluntat de ser inclusiva i oberta. Aquesta iniciativa té per objectiu que la ciutat agraeixi públicament la feina d’aquells que han estat capaços de destacar en els seus respectius àmbits d’actuació i, de l’altra, que les persones ambaixadores facin visible Manresa arreu.
En l’acte de recepció, s’ha reconegut la trajectòria i la rellevància de 16 persones, 10 de les quals ho han fet de forma presencial i 6 més a través d’un missatge gravat.
Les persones reconegudes de forma presencial han estat el compositor i pedagog, Agustí Charles Soler; la psicòloga Maria Mercè Conangla Martin; l’esportista del motor Gerard Farrés Güell; el pintor Joaquim Falcó Pujol; el jesuïta Josep Lluis Iriberri Diaz; la crítica d’art Pilar Parcerisas i Colomer; l’esportista Núria Picas i Albets; la periodista Cristina Riba Roig; l’enginyer de telecomunicacions Jaume Sanpera Izoard; i l’esportista Melània Sorroche Torres.
A més a més, en el mateix acte, també s’ha passat un vídeo del cuiner Jordi Cruz Mas; del professor i investigador Josep Maria Gasol Piqué; de la trompetista Mireia Farrés Bosch; del músic i compositor Llibert Fortuny Cendra, i del jugador de bàsquet Rafael Martínez Aguilera. També s’ha reconegut a la catedràtica d’Àlgebra Rosa Maria Miró Roig.
Tercera recepció a l'Ajuntament
Aquest acte és la tercera recepció que fa l’Ajuntament: les dues primeres es van fer l’abril de l’any passat, actes en què es va reconèixer la trajectòria de prop de 40 persones. En la primera recepció es va reconèixer Marc Buxaderas Escolà, activista al costat dels discapacitats; Ignacio Cirac Sasturain, físic; Joan Creus Molist, exjugador del TDK Manresa; Miki Esparbé Gener, actor; Manel Estiarte Duocastella, exwaterpolista; Antoni Esteve Cruella, farmacèutic; Lurdes Fisa Saladrigas, artista; Núria López Bigas, investigadora; Jordi Ludevid Anglada, arquitecte; Núria Malé Esp inalt, dissenyadora; Laia Masramon Vendrell, pianista; Ander Mirambell Viñas, olímpic d’skeleton; Alba Martínez Armengol, dissenyadora; Ignasi Ribas Canudas, astrofísic; Marta Roqueta Fernández, escriptora; Martí Saballs Pons, periodista; Jordi Sardans Galobart, científic; Núria Tió Peig, atleta i dinamitzadora; Loles Vives Jorba, atleta màster.
En la segona recepció va ser el torn d’Ignasi Avila Rodríguez, atleta i ciclista paralímpic; Eva Bach Cobacho, pionera en educació emocional; Manel Camp Oliveres, músic; Lucía Caram Padilla, monja i activista al costat dels vulnerables; Pere-Joan Cardona Iglesias, metge, investigador biomèdic; Manel Fontdevila Subirana, humorista gràfic; Àngels Freixanet Picanyol, escultora; Pere Miró Sellarès, director adjunt del COI; Valentí Oviedo Cornejo, director general del Gran Teatre del Liceu; Mireia Pintó Garriga, mezzosoprano; Francesc Sòria Mesa, periodista esportiu de TV3; Míriam Ponsa Prat, dissenyadora de moda; Maria Picassó Piquer, il·lustradora; Núria Rial Santiago, soprano; Jordi Ribas Corbera, vicepresident corporatiu a Microso ft; Genís Sinca Algué, escriptor i periodista; Xavier Serrano Sanjosé, locutor, músic i fotògraf; Natxo Tarrés Garcia, músic i David Victori Blaya, cineasta.
L’alcalde Aloy i el regidor Calmet agraeixen la tasca dels ambaixadors i ambaixadores
L’acte, presidit per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy i Guàrdia, l’ha obert el regidor de Turisme i Projecció de la Ciutat, Joan Calmet i Piqué, que ha agraït la tasca de projecció de la ciutat que desenvolupen els ambaixadors manresans, cadascun dins del seu àmbit. “És un acte d’agraïment per a tota aquesta activitat personal i professional que esteu desenvolupament i que ens ajudeu a explicar que Manresa és una ciutat que val la pena, que es transforma, que té futur, i que és ambiciosa”, ha manifestat, alhora que ha recordat que l’acte forma part d’un projecte més gran, Manresa 2022, “que té l’objectiu final de projecció de la ciutat”.
Tot seguit, s’ha donat pas a les persones ambaixadores, que han parlat dels seus records i vivències a Manresa, amb anècdotes que els lliguen a la ciutat que en algun cas els ha vist néixer i que en algun altre els ha vist créixer, també en els seus àmbits professionals. Manresans i manresanes de naixement o d’adopció. Han explicat que, arreu on van, mostren la seva estima per Manresa, i que ara, sent ambaixadors i ambaixadores, ho faran marcant encara més la petjada.
El parlament de cloenda ha anat a càrrec de l’alcalde Marc Aloy, que ha recordat que, a data d’avui, ja s’han reconegut més d’una cinquantena d’ambaixadors i ambaixadores de Manresa. “De mica en mica, anirem ampliant la llista, perquè ens hem adonat que sortosament hi ha molts manresans, aquí i voltant pel món, que excel·leixen en els seus àmbits i mereixen aquest reconeixement”, ha manifestat, tot afegint: “De vegades no reconeixem prou les persones amb talent que tenim més a prop. Amb l’acte d’avui, modestament, volem començar a posar remei a aquesta mancança. I agrair-vos la bona feina i el talent que demostreu”, ha dit.
Aloy ha agraït “el vostre sentiment de pertinença a Manresa i per portar el nom d’aquesta ciutat arreu del món”. I ha conclòs: “En nom de la ciutat us traslladem amb estima i agraïment aquest títol d’ambaixadors i us animem a continuar exercint de manresans com fins ara. Ara, el 2022 i més enllà. Nosaltres, quan seguiu aconseguint èxits rellevants, continuarem dient amb orgull que sou conciutadans nostres”.
Les persones ambaixadores han rebut com a obsequi un linogravat de la Creu de Beuys de l’escultor danès Björn Norgäard, creat especialment per a l’ocasió per l’artista Susanna Ayala, en el marc del centenari del naixement de Beuys. A l’acte, també hi han estat presents representants dels diversos grups municipals.
Els nous ambaixadors, un per un
Agustí Charles Soler (Manresa, 1960)
Compositor i pedagog nascut a Manresa, ha escrit obres que van des de la música de cambra y electrònica fins a la gran òpera. Es autor de més d’un centenar de peces que abracen tots els estils, des de la música d’instrument sol, música cambra, orquestra simfònica i òpera, Ha rebut encàrrecs de les més destacades institucions, així com de prestigiosos intèrprets, amb la qual cosa la seva música s'interpreta arreu del món. Ha rebut prop de cinquanta guardons, entre els quals destaquen els més importants premis de composició nacional i internacional. Té editats quatre CD monogràfics, a més d’altres obres en prop d’una quarantena d’enregistraments més. Des de de 2007 s’ha dedicat especialment a l’òpera, gènere del qual n'ha escrit sis títols. És Doctor en Història de l’Art i ha estat catedràtic de Composició en el Conservatori Superior de Música d’Aragó i professor de composició a l’ESMUC. Actualment ensenya orquestració a la Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid.
Maria Mercè Conangla Martin (Manresa, 1958)
Crea, amb Jaume Soler, el model Ecologia Emocional i la Fundació Ecologia Emocional (1996), on assessora pedagògicament dos dels seus Instituts, l'IREECP (Institut de Recerca en Ecologia Emocional i Creixement Personal) i l'Institut de la Bondat en Acció. És psicòloga, amb especialitats clínica i educativa, infermera, escriptora i conferenciant internacional. Conjuntament amb Jaume Soler han escrit vint-i-sis llibres del seu model, alguns dels quals traduïts al francès, anglès, portuguès, italià i búlgar. Els seus darrers llibres publicats son Bondat en Acció (Editorial Amat), i EmoContes: Un cor farcit d’emocions (Edicions Parramon). Distingida, conjuntament amb Jaume Soler, com a membre honorària de l’Academia Mexicana de Educación, l’any 2020, amb la insígnia Atenea per l’aportació a l’educació mundial del model Ecologia Emocional.
Gerard Farrés Güell (Manresa, 1979)
Manresà de naixement, va passar part de la seva infantesa a la ciutat, on va estudiar a l'escola Joviat. És un pilot de motociclisme català que ha destacat en competicions d'enduro i raids, entre els quals el Ral·li Dakar. Entre altres importants èxits, ha estat Campió del Món d'enduro júnior sub-23 (2000), ha guanyat tres edicions seguides dels Sis Dies Internacionals d'enduro en categoria júnior (del 1998 al 2000, integrant l'equip estatal) i ha estat Campió d'Espanya de Raids i de Motoral·li el 2007. Farrés també va residir a Olost de Lluçanès i actualment viu a Manlleu, Osona, amb la seva família. Té una trajectòria de 15 anys al Ral·li Dakar, on destaquen una tercera posició en motos l’any 2017 i dues segones posicions en modalitat SSVV els anys 2019 i 2022.
Joaquim Falcó Pujol (Manresa, 1958)
Pintor format de petit a l'escola del pintor manresà Estanislau Vilajosana on aprèn a treballar i a estimar aquesta disciplina. Posteriorment, forma part del Cercle Artístic de Manresa, on col·labora amb algun càrrec i participa en diversos cursos. Després d'un frustrat intent d'estudiar arquitectura, reprèn la pràctica artística de manera autodidàctica experimentant diferents tècniques i tendències que el faran arribar a l'estil pel qual és reconegut en galeries i museus d'art internacionals. Ha mantingut sempre el seu taller-estudi a Manresa compaginant-ho amb estades temporals de treball a diferents llocs, com Milà, Pàdua, Bolonya, París, Puerto Rico, Tenerife, etc. Ha realitzat unes 500 exposicions per tot el món. Aquest any 2022 té previst exposar a Roma, Porto, A Corunya, Sevilla, París, Geòrgia, Miami, Venècia, Mèxic, Colòmbia, Perú i Nova York.
Josep Lluís Iriberri Díaz (Barcelona, 1959)
Jesuïta des del 1981, coneixedor de Manresa des de la seva entrada a la Companyia, havent participat en nombroses ocasions en activitats a La Cova al llarg de la seva vida religiosa. Les seves missions com a jesuïta l’han portat a viure en diversos països com Irlanda, Bèlgica i USA, i a treballar al Servei dels Jesuïtes pels Refugiats al Marroc. Entusiasta dels viatges, ha col·laborat en diferents missions al centre i al sud d'Amèrica, així com a l’Africa i a Filipines. En diferents etapes personals ha estat fundador del Servei d’Ajuda als Migrants a Casablanca, professor de secundaria i batxillerat, professor a la Facultat de Turisme de la URL-Barcelona, fundador del Camí Ignasià el 2011, primer director de l’Oficina del Pelegrí i actor de cinema en dues pel·lícules sobre el Camí Ignasià. Autor de sis llibres sobre temàtiques diverses, des de la psicologia fins als pelegrinatges, entre ells la Guia del Camí Ignasià, traduïda a cinc llengües. Vocacionalment: sacerdot jesuïta. Premi Bages Impuls! al Turisme 2014.
Pilar Parcerisas i Colomer (Manresa, 1957)
Nascuda a Manresa, viu i treballa a Barcelona. Crítica d’art i curadora d’exposicions independent. Doctora en Història de l’Art i Llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB. Cofundadora del diari Regió7, ha publicat nombrosos textos sobre art i ha escrit guions per al cinema. Ha comissariat més de seixanta exposicions, entre elles de Joan Brossa, Joan Ponç, Dalí, Miró, Man Ray, Adolf Loos, Marcel Duchamp i Joseph Beuys, entre altres. Ha recuperat la memòria de la generació d’artistes conceptuals catalans a la mostra Idees i Actituds (1992) i al llibre Conceptualismo(s). En torno al arte conceptual en España, 1964-1980 (2007). Comissària del centenari de Joseph Beuys a Manresa (2021). Presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) (2007-2010) i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (2009-2019).
Núria Picas Albets (Manresa, 1976)
La seva vida sempre ha anat lligada a la natura i l’esport. El massís de Montserrat la va veure néixer i créixer com a esportista, i és aquí on va descobrir el món de la muntanya, passió que li van saber transmetre els seus pares des de ben petita. Amant de l’escalada i l’alpinisme, no deixa de visitar els Pirineus, descobreix els Alps, i més endavant s’endinsa als Andes del Perú. La passió per l’escalada va començar a compaginar-la amb les curses de muntanya, i als 22 anys va córrer la seva primera marató, la de l’Aneto, on va acabar tercera. El 2011 participava per primera vegada en una ultra trail, la Cavalls del Vent, que acabaria guanyant. Després de molt d’esforç, sacrifici i il·lusió, l’octubre de 2012 es va proclamar Campiona de la Copa del Món d’Ultra trails. A partir d’allà, va iniciar una carrera esportiva repleta d’èxits esportius amb victòries en proves icòniques arreu del món. Doble campiona de l’Ultra Trail World Tour, ostenta podis a la Transgrancanaria, l’Ultra Trail del Mont Fuji, la Buff Epic Trail i a l’Ultra Pirineu, on ha vençut quatre vegades. Al 2017 es va proclamar vencedora de la Ultra Trail del Montblanc, complint el somni de qualsevol corredor de llarga distància. Actualment està cursant el segon nivell del Curs de Tècnic Esportiu d’Alta Muntanya per a ser Guia d’Alta Muntanya. És Bombera de la Generalitat, viu a Berga i és mare de bessons.
Cristina Riba Roig (Manresa, 1980)
Presentadora del Telenotícies Cap de Setmana de TV3. Prèviament, ha estat presentadora, cap d’edició i redactora del Canal 3/24. També ha presentat el Telenotícies Comarques, programes especials d’informatius i el Sorteig de la Grossa de Sant Jordi. Ha estat redactora de la secció d’Internacional dels Serveis Informatius. Ha viscut i treballat a Nova York. Ha estat editora, reportera i redactora de la televisió nord-americana NY1 News/ NY1 Noticias. En premsa, ha redactat reportatges per al diari nord-americà El Diario La Prensa Nueva York. Ha exercit de corresponsal als Estats Units per a RAC 1, i de reportera a Nova York per al programa Celebrities de La Sexta. En ràdio, ha treballat a RAC 1 com a guionista i productora en diversos programes: Problemes Domèstics, Això no és vida i Volta i volta.
Jaume Sanpera Izoard (Manresa, 1966)
Jaume Sanpera és Co-Founder i CEO, de Sateliot, el primer operador de telecomunicacions que proveirà connectivitat global per IoT sota el protocol 5G. El llançament del primer dels nanosatèl·lits que formaran la constel·lació Sateliot va tenir lloc el 22 de març de 2021 desde Baikonur, Kazakhstan. CEO experimentat amb un enorme background en la indústria de les Telecomunicacions, Jaume Sanpera és un clàssic de l'emprenedoria tecnològica del país. Fundador de vàries companyies, principalment del sector de les telecomunicacions, creador d'un grup empresarial amb àmplia presència internacional com Eurona (primer operador satel·lital a Europa que va sortir a cotització al 2010), Ambientum, (liderant el sector mediambiental a Espanya) Cidec, Technotrends, Festuc, etc. La seva consolidació com a emprenedor i CEO expert a la indústria de les Telecomunicacions l'han convertit en una figura amb gran presència als mitjans, fórums i d'altres plataformes d'informació i difusió.
Melània Sorroche Torres (Manresa, 1990)
Esportista d'elit i filla de Manresa. La boxejadora professional Melània Sorroche ha esta guardonada en diversos campionats, entre els quals en destaquen les dues victòries en el Campionat d’Europa de boxa de l’any 2018 i 2019. Actualment és la número 10 del rànquing del World Boxing Asociación, que la destaca com una de les millors boxejadores a nivell mundial.
Jordi Cruz Mas (Manresa, 1978)
Jordi Cruz va realitzar els seus estudis de cuina a l’Escola Superior d’Hosteleria Joviat de Manresa. Als 14 anys va començar a treballar al restaurant Estany Clar de Cercs (Berga), establiment on va rebre la seva primera estrella Michelin al novembre del 2002, convertint-se així, als seus 24 anys en el xef més jove del nostre país i en el segon del món, en rebre aquesta distinció. Després ha seguit estant reconegut dins del món de la cuina, amb diferents estrelles de la Guia Michelin, per la feina duta a terme en els projectes i restaurants on ha treballat, com el restaurant Atempo, Angle o l’ABaC Restaurant & Hotel. Des de l’any 2013 segueix sent jurat del programa MasterChef de TVE, programa que l’ha fet una persona més mediàtica, però com diu en Jordi ell es davant de tot cuiner, per tant, quan torna de gravar de Madrid es posa la casaca i se’n va directament al restaurant a seguir treballant de valent.
Josep Maria Gasol Piqué (Manresa, 1962)
Professor d’Investigació a l’Institut de Ciències del Mar, del CSIC, a Barcelona, és el cap del grup consolidat de recerca Diversitat i Funció Microbiana en Ambients Aquàtics i Director Científic del Pla Estratègic Severo Ochoa amb què l’Institut ha estat guardonat recentment. Treballa en ecologia microbiana aquàtica i això l’ha portat a campanyes oceanogràfiques a l’Antàrtida, al Pacífic, a l’Atlàntic i a la Mediterrània, així com a llacs de la Patagònia Argentina, a llacs del Canadà, de l’Àfrica i també als del Pirineu, a Sau i a Banyoles. Va coordinar la part microbiana del projecte de circumnavegació oceànica Malaspina i també va participar al Tara Oceans. Tot plegat amb més de 400 dies de treball de mar. Resultat de la seva tasca en aquests ambients ha publicat més de 280 treballs en revistes internacionals així com llibres de doctorat i de divulgació. Ha aconseguit i dirigit més de 50 projectes de recerca nacionals i internacionals per valor de prop de 9 milions d'euros. La seva recerca es combina amb la divulgació: programes de ràdio, articles en revistes de divulgació, com ara Mètode, projectes educatius amb eines informàtiques, xerrades a escoles, instituts i Aules d’extensió Universitària, i fins i tot a bars. Anys enrere va coeditar la Guia d'espais d'Interès Natural del Bages, editada pel Centre d'Estudis del Bages & Institució Catalana d'Història Natural (1997) i va col·laborar amb el projecte BitAntart de Lacenet (Xarxa educativa del Bages).
Mireia Farrés Bosch (Santpedor, 1980)
Trompeta solista a l'Orquestra Ciutat de Granada des del 2001 al 2004, a l’OBC des del 2004 i professora de l’ESMUC, Mireia Farrés va rebre la beca del New England Conservatory de Boston i, sota el mestratge de Charles Schlueter, va obtenir el premi del departament de vent amb Menció d’Honor en l’especialitat de solista i cambra. Ha estat convidada a actuar com a solista a festivals i orquestres de caràcter nacional i internacional com el Festival de Peralada i Festival Grafenegg, la Simfònica de Praga i Simfònica Salvador de Bahia, i ha tocat amb solistes com Martha Argerich i Yuja Wang, entre d’altres. Forma duo estable amb la pianista Mercè Hervada, amb la qual tenen gravat el disc Temperaments, amb Seed Music. I té un duet amb l’organista Juan de la Rubia. A més d'exercir la tasca docent a l'ESMUC i realitzar classes magistrals, Farrés col·labora com a professora a joves orquestres de l'Estat com la JONC o la JONDE; també imparteix classes magistrals i forma part del jurat a diferents concursos com el ARD a Munich. La trompetista ha rebut el Guardó Jove, concedit per la Jove Cambra Internacional de Catalunya, així com el premi TOYP en la categoria d'èxits culturals.
Llibert Fortuny Cendra (Las Palmas de Gran Canaria, 1977)
Llibert Fortuny és un dels més destacats i reconeguts músics i compositors de jazz de Catalunya dels nostres temps. El seu estil, que mescla de jazz tradicional amb elements de l'electrònica, és fruit d'un talent innegable però també d'una dedicació plena i unes ganes d'innovar i renovar en l'àmbit jazzístic. Guanyador de molts premis, començant pel Premi a Millor intèrpret de Jazz de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya el 2002, poc després de tornar dels Estats Units. El 2004 guanyava el Premi Puig-Porret de la crítica catalana com a Millor Intèrpret de Jazz i va ser guanyador del circuit Ressons amb la formació Llibert Fortuny Elèctric Quartet. Premi Enderrock de la crítica en la categoria de jazz el 2005, Premi Altaveu de Sant Boi de Llobregat, Premi de Cuadernos de jazz a Millor disc de l'any per Revolts de la formació Llibert Fortuny Electric Quartet, Premi Aula 10 al millor solo com a triomfador de l'edició d'aquell any del festival nacional de jazz... Molts reconeixements, més dels que qualsevol músic de la seva edat pugui somiar. Aquesta meteòrica carrera musical l'ha sabut entroncar amb la carrera de docent en diverses institucions, tot i que a dia d’avui gaudeix d’haver creat CROMÀTIC, una acadèmia integral d’improvisació i música on es formen músics d’alt nivell d’una forma única amb una metodologia desenvolupada per ell mateix. Actualment, en plena carrera musical participa en una infinitat de projectes diferents i sense parar d'innovar i d'aprendre.
Rafael Martínez Aguilera (Santpedor, 1982)
El de Santpedor és un dels emblemes del Bàsquet Manresa. Després de debutar a l’ACB al ja llunyà 1999 amb la samarreta bagenca, va convertir-se en un dels exteriors més destacats de la Lliga Endesa a les files del València Basket. Posteriorment, un any a Bilbao i retorn a casa. Aquesta temporada, en la qual complirà 40 anys, està aportant minuts de gran qualitat gràcies a la seva experiència i fiabilitat en el tir exterior.
Rosa Maria Miró Roig (Manresa, 1960)
És catedràtica d’Àlgebra a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar l’any 1985. Ha estat professora visitant en nombroses universitats arreu del món i en centres de recerca: MSRI, Oberwolfach, Mittag-Leffler Institute, VIASM, etc. Té una àmplia experiència docent i en recerca. És internacionalment reconeguda per les seves aportacions a la geometria algebraica. Autora de diversos llibres i d'un bon número de treballs originals publicats en revistes internacionals de gran prestigi. Directora de nombroses tesis doctorals i investigadora responsable de diversos projectes de recerca. L’any 2007 va guanyar el Premi Ferran Sunyer i Balaguer. És editora en cap de Collectanea Mathematica i membre del comitè editorial de les revistes: Beiträge zur Algebra und Geometrie, Journal of Commutative Algebra, Vietnam Journal of Mathmatics.
