Ramon Sala Pallàs

«M’agraden més els cotxes a escala que els grans »

Pere Gassó Ollé

Manresa | 20·02·22 | 06:25 | Actualitzat a les 07:55

0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades

Ramon Sala Pallàs, empresari i artesà de cotxes en miniatura. PERE GASSÓ

Va aconseguir convertir la seva passió, el seu hobby de sempre, en la feina amb la qual es guanya la vida des del1997. Aquell any, Ramon Sala Pallàs, que s’havia mogut sempre entre cotxes, al concessionari de l’empresa familiar a Manresa, va decidir obrir botiga a Barcelona. El nou establiment, que és de modelisme, trenca motlles i s’ha convertit en un punt de pelegrinatge per als amants de les diferents disciplines de l’automobilisme i per a tots aquells que s’enlluernen amb els cotxes. A Kit Car 43, que és el nom de la botiga, hi han desfilat pilots coneguts i tota mena d’aficionats que s’han enamorat dels vehicles en miniatura que comercialitza aquest manresà. No deixa de ser un museu. El número 43 no és a l’atzar, és la referència directa a l’escala 1/43, la preferida per a aquest singular comerciant, col·leccionista i artesà dels cotxes en miniatura. De ben jove ja col·leccionava models de Land Rover, Fórmula 1 o ral·lis. Del seu taller han sortit centenars de vehicles a escala personalitzats, de cotxes de competició a taxis o turismes.

Per a vostè un cotxe deu ser molt més que un vehicle amb quatre rodes.

Són la meva vida, en concret les miniatures. Per a mi el més sublim és veure la perfecció que es pot reproduir en un vehicle a escala. M’han apassionat sempre les miniatures de cotxes ben fetes.

Els entesos on busqueu la perfecció?

L’escala, com més petita és, més permet valorar els detalls de la reproducció. Ens fixem molt en detalls com les llantes, els eixugaparabrises, els frens de disc, les manetes, la pintura. La suma d’aquests detalls és allò que diferencia un dels nostres cotxes en una joguina.

Molt joves, potser la majoria, han perdut l’interès per als cotxes. A què ho atribueix?

Els veuen com una eina de transport. A banda, sincerament, els cotxes d’ara són més lletjos que els d’anys enrere. Abans cadascun tenia la seva personalitat, mentre que ara tots són molt iguals. Les fàbriques han anat per fer un sistema de producció molt pràctic. També el context social ha canviat i creix la sensibilització per la utilització del transport públic que ajuda a reduir la contaminació. Hi ha els que quan necessiten un cotxe el lloguen i això, per preu, ara és molt més factible que abans.

Té clients que venen a la botiga de l’Eixample i d’altres compren a través d’Internet. Com evolucionen les vendes?

Predomina la forma tradicional, que és desplaçar-se fins a botiga. El col·leccionista, en general, és una persona força maniàtica i vol mirar-se cada cotxe al detall, i pot ser que entri amb una idea i en marxi amb una de diferent. La venda per Internet ha anat creixent i és molt fàcil, però no és majoritària.

Comenti’ns alguna compra exòtica...

Hi ha un client que ens va comprar una colla de cotxes del mateix model, però amb tots els colors diferents.

Hi ha turisme de col·leccionistes de cotxes en miniatura?

Jo mateix he estat una persona que, quan anava a l’estranger, el primer que mirava era on hi havia una botiga de modelisme. Aquí, a Barcelona, hi ha gent que ve a la botiga mentre la resta de la família és a la Sagrada Família. El col·leccionista ens busca i ens troba.

Per països, qui encapçala el rànquing de clients?

A part dels que són del país, els que venen més són els francesos, seguits dels italians i els portuguesos. N’hi ha que venen expressament –abans més–, però el més habitual és que aprofitin el viatge.

Estem parlant que el seu món és de boomers, de gent madura...

És cert que el gruix del client són persones de mitjana edat en amunt, però crec que durant anys hi haurà noves generacions de col·leccionistes. Encara que el jovent se’l vincula molt als jocs digitals, n’hi ha que valoren molt les miniatures. Els agraden els vehicles que competeixen a la Fórmula 1 i també els superesportius que participen en curses.

Hi ha molta nostàlgia darrere de cada cotxe que ven?

Normalment, com més edat del client, més nostàlgia. N’hi va haver un, per exemple, que es va esperar un tot any que li féssim a escala el seu cotxe. Quan lliures un encàrrec així i veus la cara de satisfacció del client compensa molt.

La seva debilitat és l’escala 1/43. Algun exemplar que l’hagi fascinat?

Hi ha artesania pura, amb vehicles que poden arribar a costar 2.000 euros. Recordo algun Ferrari clàssic o un Pegaso turisme.

El vehicle emblemàtic del Bages ha estat el PTV, construït a Ausa. El tenen en miniatura?

Sí, l’hem tingut. Em vaig animar reproduir el PTV pel fet de ser un projecte del Bages. Va ser un procés laboriós. Primer, com una escultura; després, uns motlles de silicona, carrosseria de resina i pintura a mà. Se’n va fer una sèrie, la majoria dels quals es van vendre al Bages. No descarto que un dia el tornem a fer.

Té una oferta de cotxes immensa per a tots els gustos.

A part de la producció per encàrrec i més artesanal, treballem amb importants fabricants internacionals de modelisme. Vetllem pels detalls i la qualitat. Fins i tot, els darrers anys, hi ha cotxes fabricats a la Xina que estan molt ben fets.

Els han copiat models que han sortit del seu taller?

Donat que nosaltres treballem de forma artesanal, el procés és lent. A vegades, a mig fer un projecte he pensat que alguna empresa xinesa podria estar produint el mateix model i que ens passaria al davant. No ha passat.

El cotxe que us han demanat més?

El Seat 600 sempre ha anat buscat en qualsevol escala. La gent els compra ja muntats, a punt per regalar o per posar en un prestatge. Abans era més habitual que es venguessin kits, per peces, que s’havien de muntar a casa. Queda algun aficionat que encara prefereix el kit, però no és el normal.

Ha tingut la temptació de passar-se a la venda de jocs digitals amb automòbils?

No, tot el que tenim es pot tocar, res virtual.

Un vehicle que va convertir en miniatura va ser un històric Seat 127 que va fer el Montecarlo.

Era el que portaven els manresans Mora i Camprubí i que va marcar una època en l’automobilisme al Bages. En aquest cas, el punt de partida va ser una miniatura d’un 127 de carrer. A partir d’aquí li vam posar les barres, els adhesius publicitaris, els fars, el vam pintar. Donat que va participar-hi dos anys, van personalitzar-ne un per edició. Per a pilots bagencs, vam fer el Seat 1430 de Franquesa, el Ranger Rover de Palacios, el Mitsubishi de Solé, entre d’altres. En general, hem personalitzat més de 200 cotxes de curses. Això ens dona personalitat i singularitat.

Diuen que a l’Estat espanyol no hi ha cap altra empresa com la seva.

No m’atreviria a dir que cap, però gairebé. Altres botigues venen articles més comuns, o han entrat en el món de slot o radiocontrol.

La personalització ens dona identitat. Tenim encàrrecs de taxistes que volen el vehicle amb el seu número de llicència o famílies que volen recuperar el turisme que havien tingut, amb el mateix color, matrícula i acabats.

Parlem de preus.

Segons la feina varia, però personalitzar un turisme conegut pot valdre 70 euros, més el preu del cotxe, que pot ser de 15, 30 o 50 euros, segons el model. Hi ha persones que volen que els preparem la col·lecció de cotxes que han tingut al llarg dels anys. La gent està contenta perquè veu que anem a buscar i reproduir els detalls dels cotxes de la seva vida.

Crida molt l’atenció que també reprodueixen cotxes xafats.

Hi ha gent que ha perdut el cotxe en un accident i en els demana amb els vidres trencats i la carrosseria abonyegada. Es nota que hi ha persones que tenen molta estima al seu vehicle.

Abans de muntar la botiga, va fer un tast del negoci amb la venda per catàleg.

Tot era menys professional. Posava petits anuncis i editava un catàleg. En aquella època les comandes solien arribar per fax. De dia treballava al concessionari de casa i a la nit preparava els enviaments. Ja veia que a mi m’agraden més els cotxes a escala que els grans.