Joaquín Bernadó, "Quimet", el torero català més important del segle XX, ha mort aquest dimarts als 86 anys. Nascut a Santa Coloma de Gramenet, la seva primera actuació va ser a la plaça de toros de Manresa, l'any 1950.

Bernadó va rebre l'octubre de 1983 la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona de mans de qui era l'alcalde aleshores, Pasqual Maragall, tres dècades abans que el Parlament votés la prohibició de les corrides de toros que després va anul·lar el Tribunal Constitucional. Eren altres temps: a l'acte d'homenatge hi va ser present Jordi Pujol, president de la Generalitat, que va reconèixer la gran afició taurina del seu propi pare, mentre que l'alcalde Maragall va afirmar que els toros eren "molt importants" per a Catalunya.

La medalla era un premi a trajectòria només equiparable a la va forjar a mitjans del segle XIX Pedro Aixelá "Peroy". Amb dues places en funcionament, la de les Arenes -avui reconvertida en un centre comercial- i la Monumental -tancada des del setembre del 2011- Barcelona era a mitjans del segle passat la gran meca del toreig a Espanya, amb una temporada de gairebé un centenar de festejos, superant fins i tot les places de Madrid i Sevilla.

En aquest ambient, Bernadó es va donar a conèixer el 1954, després d'haver-se presentat en públic quatre anys abans a Manresa. El seu reconeixement definitiu va arribar l'any següent, durant una campanya en què, al llarg de les 67 corregudes de toros novells que va organitzar a Barcelona l'empresa Balañá, va competir tarda rere tarda amb Antonio Borrero "Chamaco", de Huelva, en un contrast d'estils que va apassionar l'afició barcelonina.

Joaquín Bernadó va tenir una llarga i ininterrompuda carrera de matador fins al 1983

Joaquín Bernadó va tenir una llarga i ininterrompuda carrera de matador fins al 1983, quan es va retirar estoquejant sis toros d'Antonio Pérez a Barcelona, i encara va reaparèixer a la mateixa plaça el 1987 per a, ara sí, dir adéu definitivament a les places tres anys després a Las Ventas de Madrid, alternant amb El Fundi, un dels seus alumnes com a mestre de tauromàquia.

Encara que els seus eterns desencerts amb l'espasa li van impedir concretar amb prou èxits la molta qualitat del seu toreig, Bernadó va ser un torero admirat i molt respectat per tots els seus companys i especialment idolatrat per l'afició de Madrid, on va fer 66 entrades, o la de Mèxic, escenari de 155 de les seves actuacions, una marca que no ha estat superada en molt temps.

El 1972 es va enfrontar en solitari a sis toros de Miura

Però on més va torejar "Quimet", com l'anomenava afectuosament l'afició catalana, va ser a les dues places barcelonines, on va aconseguir el ja insuperable record de 253 contractes, entre ells el que el va enfrontar en solitari a sis toros de Miura el 1972.

Casat amb la 'bailaora' gitana María Albaicín, matrimoni que es va acabar trencant i del qual és fruit l'escriptor Joaquín Albaicín, Bernadó es va traslladar a viure a la serra de Madrid que ara l'ha vist morir i des de llavors va exercir com a mestre de nous aspirants a l'Escola de Tauromàquia de Madrid. En les últimes dècades va exercir també com a comentarista de les corrides del canal autonòmic Telemadrid, on parlava de toros.