Després d’un any amb un rendiment pràcticament nul, el retorn del Carnaval aquest febrer dona aire als negocis de venda i lloguer de disfresses, tot i que no aspiren a arribar, ni de bon tros, als nivells de prepandèmia, tenint en compte que ara per ara han fet la meitat de calaix que el 2020. I és que la incertesa que hi havia fins fa ben poc sobre si es podria celebrar la festa i en quines condicions, ha frenat la demanda, que tot just s’ha començat a accelerar fa uns dies. Els comerços confien més que mai en una remuntada en l’últim moment per mirar d’acostar-se el màxim als números de fa dos anys.
«Veiem que hi ha moltes ganes de carnestoltes, però la gent va molt a última hora», explica la propietària de La Gresca de Manresa, Núria Gómez. És un comerç només de venda, i admet que el context de correcuita actual pot beneficiar comerços com el seu perquè és més fàcil comprar una disfressa que fer-se-la o fins i tot llogar-la si s’han d’ajustar mides. Tanmateix, «estem al voltant del 40 o el 50% respecte el que vam vendre el 2020», explicava fa mitja setmana. De tota manera, «crec que a última hora és quan acabarà de venir tothom perquè anem sabent les normes a comptagotes i molta gent s’està esperant». A més, fins fa ben poc hi havia poblacions que ni tan sols havien anunciat si farien o no Carnaval, i n’hi ha altres que l’han retardat, i això també pot atenuar més les compres.
Hi ha menys estoc
Que la gent vagi més a última hora «també ens va bé perquè d’aquesta manera es queden el que tenim», sosté Gómez. I és que, en el context actual, els proveïdors també han volgut ser previsors, de manera que enguany tampoc han distribuït tant producte, i això ha fet que d’algunes disfresses hi hagi poc estoc. «Acostumem a comprar el producte de Carnaval cap al juny o juliol, però aquest any no s’ha fet fins més tard, i en el moment que s’ha sabut que es podria fer el Carnaval més o menys amb normalitat, les cases ja no són a temps de fer més importacions», diu Gómez, per la qual cosa l’oferta també és més escassa que altres anys. En el seu cas, «com que tenim disfresses tot l’any, segur que els clients alguna cosa o altra trobaran».
«El producte és escàs, i portem dos anys sense vendre res i sense que ningú ens ajudi», lamenta el responsable de Party Fiesta de Manresa, Xavier Amer. Recorda que «hi ha hagut dos anys pràcticament sense Halloween i un sense Carnaval, i tampoc no s’han fet festes ni casaments...», de manera que «ens hem proveït d’algunes coses» però fins a un límit «perquè la nostra capacitat de compra i de sostenibilitat està tocada». També apunta que situacions com la d’aquest any encara faciliten més les compres online i d’enviament directe a domicili en perjudici de les vendes presencials a les botigues.
L’última gran festa precovid, i la primera sense restriccions
El Carnaval del 2020 va ser l’última gran festa popular de caràcter genèric que es va viure a Catalunya poc abans del confinament, i enguany es converteix en la primera que es podrà celebrar pràcticament sense restriccions. És un dels pocs esdeveniments anuals amb una única suspensió, la de l’any passat, limitada a actes virtuals o a les escoles.
«Tot el que aconseguim aquest any, ja em semblarà fantàstic»
El perjudici que el servei de distribució ràpida té per a les botigues i que enguany es nota especialment, també està afectant els negocis de lloguer, «tot i que ara es fan festes amb disfresses tot l’any, i això ho acaba compensant», sosté la responsable de la sastreria La Disfressa de Manresa, Maria Jesús Isart. Explica que enguany «alguna cosa s’ha anat llogant, però no com abans de la pandèmia», si bé també apunta «que la gent està venint molt a última hora, i confiem que en els dies que queden la cosa encara s’animi més». Si en un any normal en aquesta sastreria se solen llogar de 50 a 60 disfresses «fins ara n’he llogat unes 25», explicava a final de setmana, però tenint en compte la situació actual i comparant-ho amb el 2021 «ja em dono per satisfeta, i tot el que aconseguim aquest any em semblarà fantàstic». El problema, diu, és que «no hi ha prou temps per buscar tants complements com fèiem» més enllà «de buscar el vestit escaient i posar-lo a mida». I és que, abans de la pandèmia «la gent ja venia just després de Reis», i en canvi aquest any s’ha hagut d’anar molt a última hora. En el seu cas, ha optat per no tocar preus, «que no hem bellugat des de fa tres anys», i ara oscil·len entre els 28 euros que pot costar un vestit de sevillanes, fins «als 35 o 40» d’una disfressa completa de Lluís XV, per exemple.
Dels clàssics indis i policies fins al Joc del Calamar
A Manresa, la coincidència dels grans Carnavals amb l’Aixada desperta l’interès per la temàtica medieval
La tipologia de disfresses que els clients demanen aquest any és variada però en general tendeix a una temàtica molt clàssica, si bé també incorpora personatges de moda i situacions d’actualitat, com el mateix coronavirus, encara que d’una manera no tant destacada com en altres edicions, possiblement per la falta d’estoc i per la manca de temps per preparar-les.
Entre les disfresses de moda «està funcionant molt bé la de la sèrie del Joc del Calamar, sobretot en nens i adolescents d’entre uns 12 i 16 anys», explica Núria Gómez, de La Gresca. En canvi diu que entre la gent gran hi ha més varietat i en bona part «les famílies volen disfresses iguals per anar tots en comparsa», de manera que aquest any triomfen les disfresses «pràctiques» i que es poden portar damunt d’altra roba « a l’estil d’un pijama de lleons, jirafes, elefants, o altres animals». Pel que fa al jovent «sol anar molt en parella, i sovint busquen temàtiques més clàssiques, del tipus policia o indis». A Party Fiesta també tenen força sortida les disfresses de policia, i enguany «també de dàlmates, per la nova pel·lícula», apunta Xavier Amer.
Repunta la disfressa d’època
Pel que fa al lloguer, a la sastreria La Disfressa, de Manresa, es manté una clientela de parelles i grups reduïts de com a màxim 6 o 8 persones que es decanten molt per vestits d’època «encara que després els readaptin», explica la seva responsable Maria Jesús Isart, com ara «un Lluís XV reconvertit en un dràcula de l’època». També «de Maria Antonieta, de mosqueters, i de tipus venecià», i si no, de sevillanes, o indis. Per altra banda, com que aquest Carnaval s’escau amb la Fira de l’Aixada, a Manresa «molta gent aposta per aprofitar la mateixa disfressa de temàtica medieval» per quan vagi de Carnestoltes allà on sigui, conclou Núria Gómez, de La Gresca.
