La ucraïnesa Kateryna Oliinychnko, que viu i treballa a Manresa, era ahir una dona desconsolada. Establerta a Catalunya fa prop de set anys i mare de dos fills, no va poder evitar posar-se a plorar recordant com era la seva ciutat i com estava quedant ahir, fruit de l’atac de l’exèrcit rus. «Estan bombardejant la meva ciutat. Volen arribar a Kíiv. Han optat per la destrucció total i les vides que s’enduguin no els importen».

Oliinychnko en una imatge d’arxiu a un passeig de la seva ciutat | ARXIU PARTICULAR

Al mòbil d’Oliinychnko no van parar d’arribar-hi fotos i vídeos de coneguts seus dels efectes de la guerra a la seva estimada Txerníhiv, situada a nord del país, relativament a prop de la frontera amb Bielorússia. Explicava que la casa d’un oncle seu havia quedat sense sostre, ni finestres, ni calefacció perquè una bomba havia caigut molt a prop. «No sé què han de fer més perquè els aturin».

Es lamentava que «just ara fa tres anys començàvem a viure bé, a posar-ho tot en ordre. El país anava millorant, per exemple, a nivell del manteniment de les carreteres. Començàvem a ser un país Europeu», afirmava, alhora que es feia creus de l’increment de la violència dels atacs.

Confessava que actualment ja no parla amb alguns del parents que té a Rússia perquè «són com zombies. Estan encegats per Putin», assegurava. N’hi ha, però, hi afegia, que «comencen a entendre el que està passant i fan publicacions maques i ens envien abraçades». Malgrat el dolor, es va fer seves les paraules del seu oncle: «No ens rendirem mai».