Manresa i Sant Joan de Vilatorrada rebran els propers dies mig centenar de ciutadans procedents d’Ucraïna. La gran majoria tenen algun lligam amb famílies que resideixen a la capital del Bages i al municipi veí que van emigrar del país en conflicte ja fa anys i que s’han preocupat d’anar-les a buscar o de fer-les anar a buscar.
A Manresa, aquesta matinada hi havia d’arribar un nucli familiar amb sis persones: pare, mare i quatre fills de 20, 16, 10 i 8 anys. Sor Lucía Caram es va desplaçar divendres amb una furgoneta i acompanyada per un col·laborador fins a Romania per recollir set persones, i una família de Manresa ha anat a buscar nou persones més a la frontera de Polònia amb Ucraïna amb dues furgonetes.
Caram, que divendres a la nit va anunciar per les xarxes que havia fet parada a Venècia, tenia previst arribar ahir, a l’hora de dinar, a Satu Mare, a Romania, per recollir set persones ucraïneses que tenen família a Manresa i a qui la Fundació del Convent de Santa Clara ha donat un cop de mà. Per poder acollir les persones que ha anat a buscar, la crida que va fer per aconseguir pisos, de la qual es va fer ressò aquest diari, va donar com a resultat un pis i una allau d’oferiments de famílies per acollir refugiats a casa seva. Més de trenta oferiments, va informar la monja a Regió7.
Dues furgonetes més
La furgoneta de sor Lucía no és l’única que ha sortit de Manresa per anar a buscar persones d’Ucraïna. Bernat Bernabeu, pare i fill, que es diuen igual, van sortir dijous, a les 5 de la tarda, de la capital del Bages, en sengles furgonetes conduïdes per Bernabeu pare amb la seva parella, Íngrid Espinach, i per Bernabeu fill, amb el seu amic Ron Hely, per anar fins a la frontera de Polònia amb Ucraïna per deixar el material solidari que han recollit, entre el qual hi ha més de cent quilos de roba per a canalla, 150 ninots de peluix i vuit sacs de dormir que la mare del Bernat, que té una pastisseria a Sant Fruitós de Bages, ha aconseguit aplegar.
De tornada, la seva intenció és portar nou persones a Manresa. Ahir, mentre feien camí, una estona abans d’arribar a la ciutat de Medyka, a Polònia, a tocar de la frontera amb Ucraïna, aquest diari hi va poder parlar. Comentaven que anaven molt sobre la marxa perquè a cada moment els arribava nova informació de les persones que havien de recollir. Dijous van fer nit a Lió i divendres a Praga i, ahir, pels volts de les 5, comptaven que farien cap a Medyka. Abans de tornar a Manresa, la seva intenció era aturar-se a Rzeszów, a Polònia, per recollir algunes de les persones que portaran cap al cor de Catalunya.
Abans d’emprendre el viatge van estar en contacte amb sor Lucía. En el seu cas, la previsió era recollir una noia jove i dues mares amb dos i amb un fill, respectivament. Dos tenen un any mig. Els llocs disponibles fins a les nou persones que podran traslladar són els que havien d’acabar de concretar.
A Sant Joan de Vilatorrada, on viuen més de 300 ucraïnesos, ahir l’associació Ucraïna al Cor continuava recollint material als baixos de l’ajuntament de la localitat per enviar al seu país. Svitlana Hladiy comentava que el material prioritari són els medicaments «perquè les farmàcies [d’allà] estan buides. No poden trobar ni aigua oxigenada. Com que no tenen res per vendre, tanquen, i també ens diuen que es troben amb supermercats tancats. Comencen a treballar i, al cap de dues hores, ja no tenen res perquè hi arriben coses necessàries, com verdura, pa i aigua, i això vola».
Les donacions de roba, feia notar, han de ser d’articles molt específics, com ara mitjons, tapaboques i roba tèrmica, perquè no és el que els fa més falta i ocupa molt lloc i pesa molt a l’hora de viatjar. Bernat Bernabeu pare insistia en el mateix tema. Relatava que a les duanes s’havien trobat acumulacions de roba que algú hi havia abandonat i remarcava que el que fa més falta ara mateix són medicaments.
Cadascú s’organitza
Pel que fa a com s’ho estan fent les famílies de Sant Joan, i també les de Manresa, per portar els seus parents al seu costat, Hladiy explicava a aquest diari que «cada família les porta pel seu compte. La meva mare, per exemple, ja està a punt d’arribar perquè és a Alemanya, i la meva sogra també. Cadascú busca com portar els seus. Hi ha famílies que van a buscar els seus fills i pares. Hi ha famílies a qui els porten amics o que les ajuden altres persones, amics i familiars per anar a un altre lloc com Portugal o per arribar a Madrid, que hi tenen més gent de confiança. Ajudem amb el transport. Ens comuniquem: Sabeu algú que va de Varsòvia a Madrid?».
Tot i que se li feia difícil calcular quantes persones arribaran els propers dies a la comarca, situava la xifra en la trentena. «Per exemple, la nostra mare podrà arribar perquè ha trobat un autobús que va fins a Polònia i, des de Polònia va amb un altre cotxe amb la meva sogra cap aquí. Hi ha persones que van amb el seu cotxe que han aprofitat aquest cap de setmana per anar fins a la frontera amb Polònia». Mentrestant, els altres membres de la família que s’han quedat, «es dediquen a buscar un lloc» per poder-los acollir, en el cas que el seu domicili sigui limitat d’espai.
