En una cursa d’atletisme, quan un home veu que una dona l’està avançant accelera el ritme perquè considera que és inadmissible que el guanyi. És una experiència que l’atleta bagenca Meritxell Soler ha viscut sovint. Pot ser una anècdota, però és un exemple d’una actitud sexista que encara impera al món de l’esport i a la societat en general.
Soler va intervenir ahir a l’acte institucional del 8-M a Manresa durant el qual es va homenatjar vuit referents de l’esport femení de la comarca. De les vuit homenatjades, només quatre van poder assistir a l’acte. La resta tenien compromisos relacionats, precisament, amb la seva activitat esportiva. Es tracta de l’esmentada atleta Meritxell Soler; la pilot d’Enduro Mireia Badia; la gimnasta Marina Chavarria; la també atleta Mar Juárez; la gimnasta artística Lorena Medina; la nedadora Mireia Pradell; la boxejadora Melania Sorroche i la balladora Rosa Carné.
Molta feina a fer
Soler va parlar en nom de totes elles. Va agrair el reconeixement i va assegurar que encara hi ha molta feina a fer per arribar a la igualtat en tots els àmbits, també en l’esportiu. Va posar com a exemples el tema salarial o la visualització de les dones esportistes als mitjans de comunicació. «Perquè una dona surti o bé ha de ser extraterrestre o bé ha de perdre el Barça. Està tan normalitzat que ni ens adonem».
Soler va narrar la història de la primera dona que va córrer una marató, Kathrine Switzer, malgrat que l’organització i altres participants ho volien impedir. «Sembla que fos a la prehistòria, però era el 1967». Per això va remarcar que «és feina de tots, també de nosaltres mateixes, ser més visibles» i acabar amb les desigualtats.
L’acte, presentat per Tàtels Pérez, es va dur a terme a l’espai Plana de l’Om. El va obrir la regidora de Feministes i LGTBI, Cristina Cruz. Va remarcar que «l’esport és sexista perquè la societat ho és». Va demanar «equitat, justícia i llibertat en qualsevol àmbit de la vida. Avui i tots els dies de l’any».
Cruz va tenir un record per les dones que pateixen la violència de la guerra a Ucraïna. També s’hi va referir l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, a la clausura de l’acte. Aquests tipus de conflictes, va dir, fan augmentar encara més les desigualtats. L’alcalde va remarcar que el clam «de justícia i igualtat s’ha de fer ara. No podem esperar més perquè fem tard. En ple segle XXI les dones no tenen les mateixes oportunitats que els homes». Va acabar dient que mentre calgui continuar celebrant el Dia Internacional de la Dona «hem de caminar cap a un món més igualitari i més just».
Destí: la igualtat
La lectura del manifest del Consell Municipal de la Dona va anar a càrrec de la representant del mateix consell, Mercè Moltó. S’han fet avenços, va dir, «però encara som massa lluny de la plena igualtat de gèneres. Hi ha molta feina a fer per una igualtat real» en tots els àmbits». Es va referir a la xacra de la violència de gènere, que causa «massa víctimes innocents», i va afirmar que l’educació «ha de ser el camí per canviar aquesta situació». Va acabar dient que «el destí és la igualtat, i el camí la llibertat».
Durant l’acte es va emetre un aplaudit vídeo amb lemes com «el teu gènere no defineix els teus límits» o bé «el teu gènere no impedeix els teus somnis». També un missatge de la jugadora de bàsquet Laia Palau.
