Manresa rebia, aquest diumenge al voltant de les cinc de la matinada, 42 refugiats ucraïnesos que han acollit diferents famílies de la zona, i que havien arribat a Catalunya hores abans amb el vol organitzat per Open Arms, la Fundació Solidaire, Mensajeros de la Paz i també la fundació Convent Santa Clara, impulsada per sor Lucía Caram, en el qual hi viatjaven uns 220 refugiats que s’han repartit majoritàriament entre Manresa, Badalona, Guissona i Madrid.
Els refugiats, majoritàriament mares amb infants però també adolescents i persones d’edat avançada, que segons explicava la mateixa sor Lucía estaven «molt trinxats». A l’arribada hi havia molts plors i és que segons declarava la mateixa sor Lucía, molts dels refugiats, van deixar el seu país després «d'una setmana intentant fugir de les bombes».
A l’escola Joviat, un grup de voluntaris de la mateixa fundació Convent de Santa Clara, la Joviat i CaixaBank, van fer tota la preparació per rebre les famílies, algunes de les quals es van reunir amb familiars seus i altres amb famílies d’acollida. També van arribar una quinzena de persones més que van han marxat a altres municipis. Era cap a tres quart de sis de la matinada, quan després de totes les jornades esgotadores que havien patit el refugiats per tal de fugir de la guerra del seu país, sortien ja de les instal·lacions de la Joviat cap al que ara per ara serà casa seva.
Nou vol aquest dimecres
Sor Lucía, que agraïa la col·laboració de totes les famílies que s’han ofert per ajudar-los, anunciava que dimecres tornarà a recollir refugiats. En aquest cas no serà un viatge llampec com el d’aquest cap de setmana -va marxar dissabte a la tarda i va tornar a la nit- sinó que no preveu tornar fins diumenge. La previsió, explica és tornar amb uns 200 refugiats, la majoria dels quals es quedaran a Barcelona però també avançava que alguns vindran a la Catalunya Central amb famílies que els volen acollir.
La monja dominica espera que altres entitats col·laborin amb la iniciativa i denunciava que «davant la gravetat de la situació pensem que no podem esperar que les administracions s’organitzin per acollir. La gent està morint i fugint de la guerra, les bombes i l’horror. No podem perdre més temps».
