Les quatre gotes de pluja que començaven a caure a Manresa aquest matí semblaven no importar al miler de persones que, abans de les 11 del matí, ja estaven reunides al passeig de la República, disfressades de totes les temàtiques possibles. Ja ho diuen, per carnaval tot s'hi val.

Cavernícoles, superherois, personatges de pel·lícula, hippies, policies, pallassos, papallones, policies, mims i cuiners. Eren algunes de les disfresses que han conformat la rua remullada que, a quarts de dotze, ja començava a moure's. Passeig de la República amunt, passant per la plana de l'Om i el carrer del Born fins a fer la primera parada a la plaça de Sant Domènec. Allà els esperava un carruatge de música i confeti, amb dos animadors que ja feia estona que entretenien les persones que s'aixoplugaven on podien mentre esperaven que els passés la rua pel davant. 

El cel negre i el terra xop no han impedit que pels carrers hi predominés la diversió, els colors i, sobretot, la música. Aquest últim element l'han protagonitzat les batucades i xarangues que hi havia al llarg de tota la rua. «Els nens ni se’n recorden que plou i això és el que importa, que s’ho passin bé i siguin feliços. Després de tot plegat, es mereixen tornar a gaudir com cal». Ho deia Dani Cortés, que formava part del grup de pares i fills de l’escola La Sèquia, tots vestits amb temàtica de cinema.

Al davant de tot, el grup de batucada Xàldiga, marcant el ritme de la marxa. Per tancar-la, els joves percussionistes Batrakes. I al mig, altres formacions com ara l’Agrupació Musical del Bages i les Vilatukades, un altre grup de batucada bagenc, format únicament per dones. L’efecte ha sigut satisfactori: els infants ballant, rient i saltant durant pràcticament una hora i mitja de recorregut, oblidant el fred, el cansament i que, l’endemà, tocava tornar a l’escola. I, per què amagar-se’n? També ha sigut una jornada de xalar i gresca pels pares que acompanyaven els menuts.

El recorregut ha seguit al llarg de tot el passeig de Pere III fins a arribar a la plaça de les Oques, on la companyia Xip Xap ha començat a entonar les primeres notes musicals tan bon punt treien el cap les primeres persones de la rua.

ENQUESTA. Per què has escollit aquesta disfressa?

LEO CANO. Acompanya el seu pare a la rua

Normalment els pares acompanyen els fills, però en aquest cas és al revés. El pare del Leo és mestre i participava del carnaval vestit de drac i l’infant va voler anar amb ell.

LEO CANO ALEX GUERRERO MAESTRE

JARA ROMERO. Crispetes que no es podien menjar

La temàtica de l’escola La Sèquia de Manresa era el cinema. La Jara explicava que els pares anaven de claquetes i els fills de crispetes. I confessava que li agradava més el seu vestit.

JARA ROMERO ALEX GUERRERO MAESTRE

JAN JORBA. Encarna el seu heroi preferit

L’escola Joviat va escollir les disfresses de superherois. El Jan va escollir el Capità Amèrica, que és el seu preferit. Cada unitat familiar anava vestida d’un superheroi diferent.

JAN JORBA ALEX GUERRERO MAESTRE

MARCEL CARNÉ. Maquillage de mim a última hora

Pocs minuts abans de començar la rua, encara no havien maquillat al Marcel de mim, que és la disfressa que les famílies de quart de primària de l’Ave Maria van escollir.

MARCEL CARNÉ ALEX GUERRERO MAESTRE

MIQUEL BOSCH. Un cavernícola ple de tendresa

El Miquel, de l’escola l’Espill, intentava posar cara amenaçadora, com a bon cavernícola. Però la barreja entre gràcia i vergonya van acabar confluint en aquesta imatge.

MIQUEL BOSCH ALEX GUERRERO MAESTRE