«Només coneixem la capa superficial dels mars i oceans»

Vostè és un reconegut biòleg, un referent en l’estudi dels mars. A hores d’ara què coneixem del mar?

Molt poques coses. L’oceà té una fondària mitjana de 3.500 metres i, per tant, hi ha una gran dificultat per accedir-hi. Només coneixem la capa més superficial dels mars i oceans, que no arriba, ni de bon tros, al 10%.

Preocupats com estem tots pel futur i pels recursos naturals, quin potencial creu que s’hi amaga al mar.

El mar segresta molt carboni de l’atmosfera. Això vol dir que ens aporta uns serveis ecològics importants. Encara coneixem molt poc els animals marins i les seves potencialitats. Nosaltres estem buscant organismes i gens que degradin el plàstic que hi ha al mar. Veiem que hi ha una evolució dels gens i que s’adapten als plàstics que entren al mar.

O sigui, ens està dient que el plàstic es degradarà de forma natural.

El plàstic no deixa de ser petroli. Ja hi ha organismes que el degraden, però veiem que estan canviant. Podríem generar un sistema útil per accelerar el procés d’eliminació del plàstic en zones on n’hi ha molt. El mar és un volum enorme, molt més que la terra, i pot ser que perdem oportunitats per a la humanitat si no l’estudiem.

A part de les conegudes plataformes petrolieres, es parla molt del mar per ubicar-hi parcs eòlics. S’ha desfermat la polèmica.

El principal problema dels parcs eòlics marins, com el que es vol fer a l’Empordà, és que no hi ha un coneixement dels efectes que pot causar. La zona que s’ha triat és especialment rica en fauna submarina i diversos programes europeus l’havien seleccionada per a la repoblació d’espècies del bentos, que són els organismes que viuen al fons marí. Si s’hi posen unes estructures i uns molins és evident que hi tindrà una afectació. L’administració no és capaç d’encarregar estudis ben fets. Es limiten a dir a l’empresa que ha de posar el parc que ho estudiïn ells. Procuraran que els facin un informe que els sigui favorable...

El reclamen sovint perquè faci conferències sobre el canvi climàtic. Quin és el gra de sorra que hi podem fer individualment?

Primer de tot hem de ser conscients del cost energètic del que fem: quan ens escalfem, quan ens desplacem o, fins i tot, quan engeguem l’ordinador. Hem de ser capaços de reduir aquest impacte amb més accions, com la compra de productes de proximitat, sense porexpan, ni plàstics. I si podem tenim plaques a casa, millor; si el cotxe pot ser elèctric, millor. Ara mateix és el cost de l’energia el que ens fa canviar, no perquè n’estiguem prou convençuts. El sistema actual ens porta a canviar-ho tot i sovint, no com feien els nostres avis.

Ha participat en cinc projectes i quatre expedicions a l’Antàrtida, el continent glaçat. Molta gent es demana per què cal anar-hi?

Ens ha estat més viable trobar finançament per a projectes a l’Antàrtida que a la Mediterrània. És un territori verge, allà es veuen processos de la natura sense l’impacte humà i allà es genera bona part de l’aigua profunda que hi ha al món. Tota l’aigua que hi ha per sota dels 2.000 metres a tots els mars s’ha originat a l’Antàrtida o a l’Àrtic.

Quan va analitzar la contaminació que va generar el naufragi del Prestige què hi va veure?

Curiosament no ens van facilitar oli del Prestige per analitzar-lo al laboratori. Malgrat això, vam veure que les comunitats naturals tenen capacitat de recuperar-se. Vam evidenciar que els bacteris romanen feliços amb quantitats petites de petroli i tenen capacitat per descompondre’l. Si n’hi ha molt, la resposta és diferent.

El Mediterrani es considera un mar molt contaminat.

És un mar tancat, pobre en nutrients, amb aigües transparents. Qualsevol cosa que hi arriba s’enfonsa i sedimenta. Comparat amb l’Atlàntic o el Pacífic, està més contaminat. També veiem que és un mar molt sensible als increments de temperatura. Els canvis climatològics estan afectant molt comunitats de corall, esponges, etc.

Està parlant clarament d’efectes tangibles del canvi climàtic. Què li diria a un negacionista?

Les dades no permeten negar el canvi climàtic. Entre els científics no hi ha cap mena de dubte. També hi ha qui encara diu que la Terra és plana...

Ha recorregut i ha investigat arreu del món. Els explica batalles als seus tres fills?

No deixen que els n’expliquem gaires. Sí que els hem dit que han de lluitar per allò que consideren important i que han de sortir de la seva bombolla de confort. Actualment als fills tendim a sobreprotegir-los.

La recerca que porta a terme amb els seus equips és la que se’n diu bàsica. No tothom l’entén sense una bona explicació.

Ara és molt fàcil explicar-ho. Tothom sap què és una PCR. S’ha desenvolupat a partir de recerca bàsica. Una persona va descobrir un organisme que vivia a Yellowstone, a una llacuna d’aigua molt calenta. Inicialment no pensava que servís per a res aquella recerca. Anys més tard un altre científic va tenir la idea d’utilitzar l’organisme que s’havia aïllat del llac calent per desenvolupar la PCR. En el cas de les vacunes ARN, és una història semblant.

Dir-se Josep Maria Gasol, igual que el seu il·lustre tiet, intel·lectual i erudit, deu tenir la seva gràcia.

Sí, estic orgullós de tenir un parent que va ser un estudiós, encara que en un àmbit que a mi no em cridava l’atenció. Ens diem igual, però a mi la gent m’ha acabat dient Pep.

Què en queda del Josep Maria Gasol animador infantil, cantant, escolta que va ser molt actiu en la seva joventut?

Molt poca cosa, però és curiós que tota aquella experiència serveix molt quan tens un càrrec com el meu, en un centre d’investigació, o en general, en el món de la ciència. Controles molt millor la por quan has de parlar, pots modular més bé els missatges quan mantens una entrevista. Encara recordo les cançons del nostre grup i m’agrada cantar-les. Als fills ja no els diuen res aquestes cançons, però això és el més normal del món.

Gràcies a les activitats juvenils no li ha calgut fer cap curset de com parlar en públic.

Hi ha persones en els nostres equips que no tenen el bagatge d’estar davant del públic i ara, tot i que ser bons científics, ho passen molt malament quan han de comunicar alguna cosa.

Qui sap si la seva etapa d’escolta i excursionista el va ajudar a forjar la seva personalitat exploradora.

Sí, sí. A casa no marxàvem de vacances. En tot cas fèiem un dia a la platja i anades a la piscina que hi havia a Pineda de Bages. Tenia la necessitat de sortir, de fer excursions, de conèixer món.

Fa anys que no viu a Manresa, tot i que la visita sovint. Com veu la seva ciutat amb una certa perspectiva?

La veig amb molta potencialitat. La notícia de convertir la Fàbrica Nova en espai universitari de la Politècnica és esperançadora. Ciutats com Manresa han de tenir una mica de tot. Comerç que estigui bé; turisme de proximitat; indústria; cultura, amb un Kursaal fantàstic; universitat i recerca. Ara tindrem una gran oportunitat. Crec que s’havia tocat fons i s’està revertint, amb una plaça Major que dona molt de gust, amb un bon ambient, amb les terrasses. Falta recuperar altres carrers del Barri Vell i no deixar perdre les botigues d’aquest entorn. Manresa té una mida ideal, on tens de tot en un espai reduït. Si cal alguna cosa més, tenim Barcelona. L’altre gran actiu són les entitats, tal com ha tornat a visualitzar fa poc la Fira de l’Aixada. Hi ha planter per al món de les entitats.