Feia molt temps que a Manresa no se sentien crits d’independència en una manifestació. També, encara que més tímidament, el lema «els carrers seran sempre nostres» que va fer fortuna durant el procés. Ahir a Manresa es van tornar a escoltar durant la manifestació en defensa de la immersió lingüística i contra el 25 % de classes en castellà que va dictaminar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Coincidint amb una nova jornada de vaga al sector de l’ensenyament per reclamar el català a l’escola, ahir al vespre unes 400 persones van participar a la protesta convocada per sindicats agrupats a la Plataforma pública i en català, amb un especial protagonisme del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), i amb el suport d’entitats com l’ANC, el Consell de la República i Òmnium Cultural.
«Ahir, avui, demà, l’escola en català». Va ser el lema amb el qual va arrancar la manifestació a la Ben Plantada, a la plaça de la Bonavista, després de fer petar una traca. Estava encapçalada per una pancarta on es podia llegir «La seva sentència, la nostra lluita. Sense català no hi ha escola». Va avançar per la carretera de Vic i es van sentir consignes com «La nostra llengua, el nostre futur» i també crits d’independència, que es van barrejar amb els lemes a favor de l’escola en català. «Contra la sentència, desobediència», van pintar al terra de la carretera de Vic enmig dels aplaudiments dels assistents.
Sense català no hi ha escola
A mesura que la manifestació anava avançant si va anar afegint més gent. Va continuar cap a la Muralla del Carme, on es va aturar. Des de la plaça Milcentenari es va despenjar una pancarta gegant signada pel SEPC que deia «Sense català no hi ha escola», i a continuació va avançar cap el carrer Joc de la Pilota i el Sobrerroca per acabar desembocant a la plaça Major.
Representants del SEPC van llegir un manifest en el qual van denunciar que la Generalitat i el departament d’Educació «ja fa anys que han demostrat que són còmplices de l’estat espanyol en el desmantellament de l’escola catalana». Van reclamar que cal desobeir. «Si volem un futur on puguem treballar, estudiar i viure plenament en català, només ens queda organitzar-nos. No ens podem limitar a sobreviure». La lectura del manifest va acabar dient que «sense català no hi ha escola. I sense escola no hi ha futur». Posteriorment es van cremar, com si fossin unes falles, unes caixes que simulaven la sentència del 25 % del castellà a les aules.
Accions reivindicatives
Les accions reivindicatives a Manresa van començar a primera hora del matí quan una vintena de persones van tallar l’eix Transversal al final de l’avinguda Universitària, i van recórrer la ronda de Manresa fins a l’alçada de la Pujada Roja.
Igual que a la manifestació del vespre, duien una pancarta en la qual es podia llegir «La seva sentència, la nostra lluita. Sense català no hi ha escola». De la Pujada Roja van anar a les oficines de la delegació d’Ensenyament, a la carretera de Vic, on les esperaven un centenar de persones més. Es van repetir consignes com «Ahir, avui, demà, l’escola en català» o «Contra la sentència, desobediència».
La Policia Local es va encarregar de desviar el trànsit per vies alternatives. El mateix que va fer durant la manifestació del vespre que va passar per la carretera de Vic. Davant Ensenyament, membres del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) van llegir el manifest que acusa el Govern català de ser submís davant la Justícia espanyola, i van apel·lar a alumnes, mestres i professors a desobeir la sentencia del TSJC.
A nivell de centres d’ensenyament de Manresa, la vaga d’ahir va tenir més incidència als instituts que no pas als centres de primària perquè els estudiants es van afegir a la convocatòria. La defensa de la immersió del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans va fer que ahir fos una jornada amb pocs alumnes als instituts. En canvi a nivell de mestres i professors, el seguiment va ser inferior que no pas el de la setmana passada, quan hi va haver tres dies de vaga. Per la setmana vinent n’hi ha dos més de convocats.
Dies de mobilitzacions
«Som conscients de la importància de la reivindicació», en referència a la immersió lingüística, «però són molts dies de mobilitzacions» en poc marge de temps tenint compte, a més a més, que la del català també forma part de les reivindicacions generals, van explicar ahir docents consultats per aquest diari.
Així per exemple a l’institut Guillem Catà el seguiment per part dels estudiants -poden fer vaga a partir dels 16 anys- va ser majoritari, segons fonts del centre. «Als cicles formatius pràcticament no ha vingut ningú», van dir fonts del centre. De professors, n’hi va haver un 15 % que van fer vaga. Al Lacetània, els professors que van parar van ser pocs, i els alumnes ho van fer entre un 40 i un 50 %. Al Lluís de Peguera hi va haver la mateixa tendència: pocs professors van fer vaga, i la meitat d’alumnes van anar al centre. Al Pius Font i Quer s’hi respirava ahir una activitat assossegada. Dels més de 600 alumnes que té n’hi van anar 211, i van fer vaga 16 dels 65 professors, molts menys que no pas la convocatòria de la setmana passada.
A les escoles de primària la majoria de mestres van anar a treballar al centre. No hi va haver la incidència de la setmana passada. En alguns casos, però, hi van anar la meitat dels alumnes.
