«Anava pel carrer Carrió i un home em va estar seguint amb el cotxe dient-me: ‘guapa, on vas? Puja amb mi’. I això durant uns 200 metres que se’m van fer interminables». Qui explica aquest relat és una manresana de 25 anys, una de les 100 dones que han participat en una enquesta feta per aquest diari de forma anònima i a l’atzar i que demostra que fets com aquests no són excepcionals a la ciutat. També treu a la llum una dada preocupant: gairebé la meitat de les entrevistades, 46 de 100, assegura haver patit algun tipus d’assetjament a la via pública de la capital del Bages.
Durant aquest març, Regió7 ha preguntat a cent dones d’entre 18 i 80 anys i de diferents barris sobre la seva experiència amb l’assetjament i la seguretat a Manresa. De les 46 que han respost afirmativament, 22 n’han estat víctimes més d’una vegada. Quinze, ho han viscut en els darrers 5 anys.
En la majoria dels casos l’agressió va ser verbal. Això és el que han patit 41 dones de les 100 enquestades. «Vaig passar molta por; un home em va fer comentaris obscens i no va deixar de seguir-me fins que vaig entrar i tancar el portal de casa», explica una de les entrevistades, que viu al barri de la Mion. «És molt trist tornar a casa amb les claus a la mà. Al meu carrer, al barri de la Sagrada Família, hi ha diversos grups d’homes, sovint ebris o drogats, que et criden, i crea una sensació d’inseguretat i por en tornar a casa», afegeix una altra. I encara un exemple més: «La meva filla de 16 anys es va trobar una persona d’uns 30 que li va agafar la mà i li va dir que l’acompanyava a casa».
Tres casos d’abús sexual
Els casos d’assetjament físic i sexual són menys freqüents, però també n’hi ha. Dues dones de les 100 enquestades diuen haver patit tocaments alguna vegada als carrers de Manresa i tres més han estat víctimes d’una agressió sexual que han preferit no detallar en què va consistir. De les 41 que s’han vist assetjades, dues d’elles especifiquen que se’ls van masturbar davant a la via pública.
«Era al parc de Puigterrà amb unes amigues; un ciclista va parar i es va masturbar»
«Estadísticament, la violència sexual es dona sobretot a l’espai domèstic, però també n’hi ha a l’espai públic. Des de les institucions, treballem per erradicar-la de tot arreu, assegura Cristina Cruz Mas, regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Manresa. «Parlem d’agressions verbals, de mirades, d’intimidacions, de tocaments, que es produeixen diàriament, i que acaben sent una amenaça constant que pesa damunt les dones, una amenaça que alimenta la percepció d’inseguretat i que és també una forma molt eficaç de control», afegeix Cruz.
La inseguretat es dispara de nit
Durant el dia, pràcticament totes les dones se senten segures a Manresa (84 de les 100 persones enquestades així ho asseguren). Però la situació canvia a la nit, quan gairebé 9 de cada 10 diuen que tenen por. Afirmen que pateixen independentment de si passen per carrerons estrets i foscos com per grans vials, i que prefereixen no anar soles. «Un home em va perseguir fins al pàrquing; no vaig voler entrar-hi fins que va passar gent perquè se’m va quedar mirant fixament i em feia por que entrés darrere meu», lamenta una veïna de les Bases de Manresa.
«Soc del Barri Antic de tota la vida i em fa por que la meva filla de 14 anys vagi a comprar el pa tota sola»
Per a Joan Calmet Piqué, regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, «és una bona notícia que la percepció de seguretat respecte d’aquest tipus de fets sigui tan bona durant el dia, i té sentit perquè, insistim, la immensa majoria d’agressions sexuals que hem patit els darrers anys han estat en entorns privats, i no a la via pública. Els carrers de Manresa, en aquest aspecte, són segurs».
El regidor també considera que «tot i la diferència tan accentuada en la percepció d’inseguretat durant el dia respecte de la nit, la dada és comprensible, ja que les persones, generalment (i davant de qualsevol tipus de delicte, no només en els delictes de violència vers les dones), tenim més percepció de perill en condicions de poca lluminositat o en entorns solitaris».
Canviar itineraris i no anar sola
La sensació d’inseguretat fa que moltes manresanes, segons es desprèn de l’enquesta, es vegin obligades a seguir un camí més llarg del normal. «De nit no vaig mai sola», és un comentari que es repeteix nombroses vegades. Ho justifiquen per les pròpies experiències negatives viscudes . «Al carrer de les Escodines sempre hi ha homes que, si et veuen, se’t queden mirant descaradament, més d’un cop m’han cridat coses desagradables», apunta una de les enquestades.
«A la carretera de Cardona, tres nois em van cridar i reien; em vaig amagar rere un camió»
La regidora Cruz considera que la violència sexual i els assassinats masclistes són els que tenen més transcendència mediàtica, «però també hi ha assetjaments que no es veuen, que no tenen tant ressò, i que coarten clarament la llibertat de les dones», comenta. Al parc de Puigterrà n’hem trobat un altre exemple. «Hi era amb unes amigues; un ciclista va parar a descansar a prop nostre i es va començar a masturbar tranquil·lament. Vam marxar i des d’aleshores no hi he tornat», diu una noia de 22 anys.
«És molt trist tornar a casa amb les claus a la mà»
En aquest pulmó verd de Manresa, l’any 2020 s’hi van instal·lar 33 punts de llum per il·luminar el circuit perimetral. De fet, el consistori ha millorat la il·luminació de carrers i places de la ciutat, sobretot del Centre Històric. També s’han dut a terme, remarquen, accions de prevenció, com tallers i redacció de protocols en l’oci nocturn, als quals cal sumar-hi la posada en marxa de patrulles mixtes de proximitat als carrers formades per agents dels Mossos i la Policia Local i la instal·lació de 12 càmeres de seguretat a la via pública.
