De 82 a 41 anys i procedents de Cuba, Colòmbia, Estats Units, Itàlia, Madrid i Singapur. Quinze pelegrins que van sortir de Loiola el dia 13 passat van arribar, ahir, a les 6 de la tarda al santuari de la Cova de Manresa. Alguns no van poder amagar les llàgrimes, conscients que justament ahir, però exactament 500 anys enrere, el mateix camí que van recórrer ells el va fer sant Ignasi de Loiola.
Els pelegrins van arribar a la capital del Bages guiats pel jesuïta Josep Lluís Iriberri, director de l’oficina del Camí Ignasià, que posava en relleu que és el primer grup que recorre el camí després de l’aturada que han viscut els pelegrinatges a causa de la pandèmia. A partir d’ara, però, com va informar, no pararan. Entre aquest mes i l’octubre vinent n’hi ha una dotzena de programats d’entre deu i trenta persones procedents d’Alemanya, Estats Units, Vietnam i Singapur. Entre ells, un grup de periodistes de Frankfurt i tres de directors espirituals de Seattle.
Ahir al vespre, els pelegrins, la majoria dels quals tenen relació amb parròquies i comunitats lligades a la Companyia de Jesús, van assistir al concert de l’Escolania de Montserrat a la Seu. Avui aniran a Viladordis i visitaran la Manresa ignasiana i demà aniran a fer una experiència espiritual i sensorial a l’Oller del Mas.
Un exemplar del diari
Després de creuar el Pont Vell procedents de la torre de Santa Caterina i de la Guia, van rebre l’abraçada d’una pelegrina que, amb el seu marit, van haver d’acabar el recorregut a Jorba perquè ell es va lesionar. Ella, Elena Suárez Dellinger, de Carolina del Nord, duia a la mà un exemplar del Regió7 d’ahir, que inclou un article que recrea com devia ser Manresa quan hi va arribar sant Ignasi, el 25 de març del 1522, i que va lliurar a Irriberi. Tots plegats van entrar al santuari i van anar a la Coveta, on van resar i on el jesuïta els va explicar que era la raó de ser del camí que havien fet i que hi podien tornar quan volguessin durant les dues nits que faran a la Cova. Després, van entrar a l’església on hi ha els mosaics de Marko Rupnik per la porta santa, que està oberta durant tot aquest any jubilar; els va posar el segell a la credencial de pelegrí i es van preparar per al concert. «Els dos darrers quilòmetres es fan eterns fins que no veus el pont. L’entrada m’ha emocionat. M’ha fet plorar», comentava la colombiana Pilar Londoño Kent, que ja havia fet el camí el 2019. També va plorar el madrileny Alfredo Jiménez Millás, que fa deu anys que va fer exercicis espirituals a la Cova. «Sempre he vingut amb tren, mai caminant. Ha estat una emoció molt forta», constatava Suárez, que també va fer el camí el 2017, assegurava que «és un regal de Déu, poder ser aquí».
