El crític literari manresà Josep Maria Aloy continua ‘regant’ llibres

El crític literari manresà Josep Maria Aloy continua ‘regant’ llibres

Aloy va morir el febrer del 2020 als 71 anys. Ahir es va presentar en públic el llibre en un emotiu acte a l’Espai Òmnium de Manresa durant el qual la seva companya, Fina Tapias, va recordar, com havia dit ell mateix, que una de les seves principals fites «com a mestre era fer lectors». La fita, doncs, continua viva amb «L’home que regava els llibres. A Josep Maria Aloy, en homenatge».

Va ser un acte senzill, ple de sentiments i records, en una sala plena de gom a gom. Entre el públic hi havia escriptors i il·lustradors que han participat en el llibre, amics i coneguts. I entre ells Josep Vallverdú, un dels màxims exponents de la literatura infantil i juvenil de Catalunya, autor del popularíssim Rovelló. Mantenia una estreta relació amb Aloy des de feia anys i signa el pròleg del llibre editat per Edicions Albí. «Va ser la meva llum», va dir Vallverdú, emocionat, durant la seva intervenció.

Petites converses

El mestre de cerimònies va ser Pep Garcia. Va mantenir breus converses amb familiars, amics i membres de la comissió Aloy-Rovelló que han treballat per mantenir el llegat d’Aloy. Com l’escriptor manresà Jordi Estrada. Va explicar que la comissió, ideada pel mateix Aloy «de forma sorprenentment serena» abans de morir, tenia la missió de vetllar per això, el seu llegat. Estrada va afirmar que «va ser la primera persona que es va prendre seriosament la literatura infantil i juvenil en un moment que es considerava un gènere menor».

A continuació, el fill de Josep Maria Aloy, l’actual alcalde de Manresa, Marc Aloy, va comentar que els llibres «han format part de la meva vida i del paisatge de casa gràcies a ell». El també escriptor de literatura infantil i juvenil, Pep Molist, també membre de la comissió, va explicar com es va fer la tria d’autors que han participat en el projecte. Va ressaltar que Aloy tenia especialment cura amb els «autors de casa, en llengua catalana, i això li va permetre crear una xarxa d’amics i coneguts molt extensa. És la xarxa que hem anat a buscar».

Els autors

Hi han participat escriptors com Pep Albanell, Roser Capdevila, Joaquim Carbó, Miquel Desclot i Jordi Sierra i Fabra. També autors i il·lustradors de la Catalunya Central. Jordi Estrada, Llorenç Camprubí, Pep Molist, Pep Tort, Valentí Gubianas i Galdric Sala. També hi ha escriptors que no fan literatura infantil i juvenil però que tenien una relació amb Aloy. És el cas de Màrius Serra, Genís Sinca, Josep Tomàs Cabot i Vicenç Villatoro. També hi va cedir un escrit el berguedà Jordi Cussà abans de morir.

Gubianas és l’autor de la portada. «M’ha enriquit moltíssim» participar en el projecte, va dir. Per la seva part Llorenç Capdevila va explicar que perquè el llibre tingués coherència i equilibri es va decidir endreçar les narracions segons l’edat dels protagonistes de cada història. El protagonista de la primera, d’Isaac Bosch, és un nen acabat de néixer. La darrera, de Josep Tomàs Cabot, un home de 80 anys. L’última història la signa Pep Garcia, que hi posa el colofó, i a continuació hi ha una sèrie de poemes. Entremig, les il·lustracions.

També van intervenir a l’acte la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, Anna Crespo, i l’editor del llibre, Jaume Huch, que va assegurar que en aquesta ocasió «no m’he dedicat a fer d’editor perquè no era un encàrrec normal sinó entranyable». La crítica literària Marta Luna va dir que davant la idea que un crític literari és antipàtic, la «feina de Josep Maria era regar els autors perquè la crítica es convertís en un exercici didàctic. Ell regava, emparava i donava consells que eren impagables».

Joaquim Noguero signa l’epíleg del llibre. Durant la seva intervenció va dir que «ser crític és donar oportunitats als llibres» i que per ser «crític s’ha de tenir autoritat, no poder. I ell es va guanyar l’autoritat».

«L’enyoraré sempre»

Finalment, l’escriptor Josep Vallverdú, l’únic a qui li van donar llicència per parlar tota l’estona que volgués, va afirmar que l’amistat d’anys que havia tingut amb Aloy va ser «digníssima». Autor del pròleg en el qual recorda que va ser col·laborador de Regió7, hi narra que Aloy va ser un «apòstol de la lectura, un mestre del desvetllament infantil vers els mots i el món». «El recordo cada dia, l’enyoraré sempre».

Entre tots els qui van intervenir a l’acte van construir un relat per conèixer més a fons l’obra i també la personalitat d’Aloy. Ho va reblar la seva companya durant els últims 33 anys, Fina Tapias, que va assumir el paper de «narradora de la seva vida». Amb el suport d’imatges d’Aloy amb escriptors amb qui hi va tenir relació, el va definir com a «treballador, rigorós, metòdic, seriós, carismàtic, atractiu, intel·ligent... Per damunt de tot era un home de lletres», «complagut» si tenia un llibre entre les mans.

Llegir, fer llegir i divulgar

Va recordar la seva etapa de mestre, també de música, al Departament de Justícia guiant joves, i els pilars que el sustentaven: llegir, fer llegir, divulgar i la vinculació amb els autors». Tapias va afirmar que per a Aloy la lectura era un bàlsam, «un escut on sentir-se protegit». També ho estava al seu estudi, envoltat dels seus llibres. «Era el seu santuari. Els darrers anys va ser el seu refugi innegociable. El lloc on va ser cuidat i va voler morir». Finalment va citar una frase del mateix Aloy: «Estimo la vida, no perquè sigui fàcil de suportar, sinó perquè entre tots m’ajudeu a viure-la i a entendre-la millor».