«Vaig ser pastisser durant vint anys i després funcionari d’universitat, fins que vaig tenir la incapacitat permanent absoluta per mobbing. Em van arraconar i no em deixaven fer res. Era l’últim de la fila. Això em va generar una depressió greu. A més a més de tenir altres malalties -diabetis, hipertensió, fibromiàlgia- s’hi va afegir això i em van donar la incapacitat absoluta». Va ser l’any 2012 i qui ho explica és Antonio José Corpas González, veí de Castellbell i el Vilar de 55 anys.

«Després de donar moltes voltes i d’anar a un psiquiatra diferent cada any, arribo a l’hospital de dia [d’adults del Centre de Salut Mental d’Althaia] i m’agafa el doctor Salinas. Després d’estar-hi un o dos anys, em van passar cap a Mosaic», on va entrar al Programa de Seguiment Individual (PSI). Al començament, però, «no sortia del llit i, dient-ho d’una manera còmica, venia la Guàrdia Civil [el PSI] a treure’m del llit per fer-me venir». Va estar nou anys sense sortir del llit. De mica en mica, però, va anar canviant. «He passat de no sortir a arribar a fer tota la coordinació i la feina d’apropament a la cultura en col·laboració amb el Kursaal i tot el tema d’aconseguir entrades, distribuir-les i cobrar-les. Tota la coordinació».

També fa de tècnic d’il·luminació i de so del grup de teatre Cuspicus de Mosaic, «que fa funcions fora d’aquí, i em cuido de la maquetació de les activitats del mes i de la seva difusió per Facebook i per WhatsApp». A més a més, també assisteix als tallers de guitarra i de ràdio.

Mosaic, fa notar, el va empènyer a «sortir de casa perquè, sinó, potser no sortiria. Abans em podia estar mitja hora davant d’una botiga i no ser capaç d’entrar-hi i ara sí. Soc capaç d’entrar-hi, de demanar qualsevol cosa i de comprar-la», comenta Corpas satisfet.