30 de juny del 1322. És la data que consta en el document notarial original del contracte d’obres amb l’arquitecte Berenguer de Montagut per a la construcció de la basílica de la Seu de Manresa. Un document que guarda l’arxiu de la Seu. Coincidint amb els 700 anys d’aquesta important data, el proper 30 de juny s’inaugurarà a la basílica manresana el valuós frontal florentí del segle XIV, després del procés de restauració que s’hi està portant a terme al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBM), a Valldoreix.

El document notarial de la Seu el va mostrar per primera vegada aquest diari el 10 de gener de 2019, per bé que l’historiador i arxiver Josep Maria Gasol ja n’havia parlat en el seu llibre referencial sobre el temple manresà. Escrit en llatí, el document ocupa tot el foli 48 del Llibre III del Paborde, que va dels anys 1320 al 1327. Al mateix volum, en els folis que van del 39 al 47, i amb data de mitjan juny, hi ha la llista completa de les persones que van contribuir amb les seves aportacions a la construcció de la Seu, que va rellevar l’església romànica de Santa Maria, que es preveia que quedaria petita i no podria acollir tots els fidels, tenint en compte que el segle XIV Manresa va viure una de les seves etapes de més expansió i esplendor.

Morata-Masdeu

Set segles després d’aquell contracte, si les previsions no es torcen, la Seu i Manresa viuran la inauguració de la peça, l’única sencera que es conserva a tot el món del seu autor i, per tant, la més valuosa. El Frontal de la Passió, conegut popularment com el frontal florentí, és un frontal d’altar gòtic encarregat per Ramon Saera, una de les personalitats manresanes més importants del segle XIV, al brodador florentí Geri di Lapo. Al seu testament (fet el 24 de novembre de 1357 i conservat a l’Arxiu del Museu Comarcal), Saera el va deixar en herència a la Seu.

Actualment, l’estan restaurant les mans expertes de Morata-Masdeu, empresa dedicada des del 1989 a la restauració i conservació del patrimoni tèxtil. Les dues meitats que la integren són Carme Masdeu Costa i Mariluz Morata García, llicenciades en Belles Arts en l’especialitat de Restauració. Veure-les treballar (Regió7 n’oferirà properament un reportatge) és gairebé tan espectacular com tenir a prop el frontal florentí, que durant anys ha estat guardat en un armari ubicat al Museu de la Seu i que l’any passat, finalment, va rebre l’ajuda necessària per sortir d’aquest cau.

El projecte per restaurar-lo i reubicar-lo a l’interior de la basílica, en un espai on es pugui admirar com mereix, es duu a terme en el marc del programa Temps de Gòtic promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Fundació La Caixa amb un pressupost de 125.000 euros. Amb aquests diners, a banda de la restauració de la peça, es pagarà la vitrina on quedarà exposada.

Una vitrina alemanya

Maite Toneu Puig, responsable de l’especialitat de material tèxtil del CRBMC, explica que el disseny s’ha començat a fer conjuntament amb una empresa d’Alemanya especialitzada en la construcció de vitrines d’alta qualitat per a la conservació d’obres d’art, en què són bàsics aspectes com el control de la humitat, entre d’altres. Alhora, informa que queda pendent concretar el tipus de suport a on es posarà el teixit brodat de més de tres metres de llargària, que no serà un bastidor com el que hi havia fins ara sinó un suport sencer i lleuger. «Tenim diferents possibilitats i hem de decidir».

La capella on es col·locarà

Com ja va informar Regió7 el febrer de l’any passat, el retaule ocuparà la capella on fins ara hi havia la Mare de Déu de Lourdes, a la banda del baptisteri, que el juliol de l’any passat ja es va buidar i deixar a punt per acollir-lo. Un dels motius pels quals es va triar aquesta capella, que és la tercera comptant des del baptisteri (abans hi ha la del Canonge Mulet i la de la Puríssima), és perquè és la banda on toca menys el sol.