Fa més d’una dècada que l’Ajuntament de Manresa intenta infructuosament que els amos de l’antiga fàbrica dels Polvorers, situada a la carretera vella de Barcelona, moguin fitxa per aturar l’evidentíssima degradació de l’edifici catalogat.
L’any 2011, el grup municipal de la CUP va posar el problema sobre la taula mitjançant una moció perquè l’Ajuntament emprengués les accions legals necessàries per assegurar que els propietaris garantissin el correctes estat de conservació de les restes de l’edificació industrial.
La moció va ser rebutjada -amb els vots en contra de CiU, l’abstenció de socialistes i populars i el vot afirmatiu de la CUP, ERC i PxC- perquè el govern va explicar que ja s’estaven realitzant les accions oportunes en la línia del que plantejava la proposició.
Aquell mateix any la propietat havia presentat un recurs de reposició que va ser desestimat.
L’any 2013, l’Ajuntament va obrir un expedient de disciplina urbanística i va ordenar actuacions. Les mesures arribaven després de l’ensorrament de 700 metres quadrats de coberta per extreure’n l’estructura de ferro -pilars, bigues i encavallades- que la sustentaven.
Mesures cautelars
L’expedient de disciplina urbanística tenia per objecte «la restauració de la legalitat urbanística, és a dir, la reconstrucció dels elements afectats». Simultàniament a la incoació de l’expedient de disciplina urbanística es van ordenar mesures cautelars per executar en el termini d’un mes.
L’any 2016, els amos la van cedir a la Fundació Ibn Battuta. La propietat va passar de la família Palou Godall a l’esmentada fundació que en aquell moment tenia com a vicepresident Ramon Palou, un dels expropietaris.
Palou va explicar a aquest diari que va entrar a la Fundació Ibn Battuta perquè el president de l’associació, Mohammed Chaib, va voler que se’n fes càrrec de les relacions institucionals amb la finalitat d’ajudar a consolidar la presència de la fundació a Barcelona, on té la seu
Arran del canvi de titularitat, l’Ajuntament va notificar, un altre cop, el requeriment de l’ordre d’execució de les obres necessàries per aturar la degradació de l’element patrimonial.
La donació es va explicar per la voluntat que les instal·lacions, a mig camí de la Renfe i Can Poc Oli, tinguessin un ús social i cultural. L ’exdiputat del PSC Mohammed Chaib encara presideix la Fundació Ibn Battuta en l’actualitat.
L’any 2017, l’Ajuntament de Manresa va imposar la primera multa a la Fundació Ibn Battuta per incomplir l’ordre d’actuar per aturar la degradació de l’immoble catalogat.
Després d’aquesta van venir d’altres cap de les quals s’ha pagat. L’Ajuntament va interposar tres multes (per valor de 1.000, 2.000 i 3.000 euros) a la propietat, en no haver dut a terme un seguit d’obres mínimes que se li requerien per frenar la degradació de l’antiga fàbrica. Són multes coercitives per forçar que facin les accions. D’acord amb la llei, les propietats s’han de tenir amb les degudes condicions de seguretat, salubritat i ornat públic.
«No han pagat cap multa»
Segons l’Ajuntament, «no han pagat cap multa, ni han fet les obres mínimes que se’ls demanava».
Donat que es tracta d’un bé patrimonial, que s’està degradant, l’Ajuntament va encarregar un projecte extern que indiqués les accions mínimes per salvar l’edifici.
I aquestes accions mínimes es van pressupostar en 107.000 euros que l’Ajuntament reclama ara a la propietat que pagui.
Cal veure si el nou requeriment té el mateix efecte que les multes imposades fins ara infructuosament o s’aconsegueix una reacció dels amos. Si no es crea el centre social d’inserció laboral per a joves, com a mínim que s’eviti que l’edificació continuï caient a trossos.
Testimoni del passat industrial de la ciutat
Situada al marge dret del Cardener i a davant de Sant Pau, el nom de la fàbrica dels Polvorers fa referència a uns antics molins de pólvora que hi havia des del segle XVII. Subministrava pólvora a l’exèrcit de la Catalunya interior, un bon contingent del qual s’ubicava a Cardona. Les instal·lacions eren de l’Estat i constaven de fàbrica, molins, magatzem, canal d’aigua, dipòsit de salnitre i camp d’assecament i envasatge. Durant la guerra del Francès, a principi del XIX, el complex va ser destruït. Va tornar a funcionar fins a mitjan segle XIX. Al seu lloc es va aixecar una fàbrica tèxtil, que va heretar el nom.
