Va ser rebut amb un aplaudiment pel centenar de persones que l’esperaven a l’Espai Òmnium i va acabar, com és gairebé obligatori en la presentació de qualsevol llibre, signant exemplars del segon volum del seu dietari de Canonges, Les hores incertes. Entremig, el president Quim Torra va conversar durant una hora amb la seva «amiga» Laura Borràs, presidenta del Parlament i diputada a Madrid en l’etapa que recull el llibre de Torra com a president abans de ser inhabilitat, entre el maig i l’octubre del 2020.

Quim Torra signant un llibre a una lectora | G.C.

El segon aplaudiment de la vetllada –n’hi va haver més– se’l va endur la presidenta de la delegació al Bages-Moianès d’Òmnium, Anna Vilajosana, quan, ja amb Torra i Borràs asseguts, que es van fer esperar una mica, i després de fer una breu presentació, va demanar que «es blindi el català a tots els centres educatius».

Prèviament a la parada al local del carrer de Sobrerroca, Torra va voler visitar la nova llibreria que ha obert al Centre Històric de Manresa, Poques paraules, que és un costum que manté sempre que visita un municipi que ha estrenat un negoci del ram de les lletres.

Amb Borràs, a qui va definir com «una de les millors amigues que he tingut», es van anar alternant per desgranar el contingut del llibre, que van repassar amb un ritme àgil i amanit amb comentaris que van fer riure l’audiència, com el fet que Torra –va lamentar-se– passi a la història per una expressió, «apreteu», que és un barbarisme. Borràs el va consolar dient-li que també ho farà per l’expressió «tros de quòniam».

Malgrat les bromes, però, el dietari no en té res, de divertit. Torra el va definir com el backstage de la política i Borràs va esmentar que la paraula «decepció» és la que segurament surt més repetida en les 295 pàgines. Torra va confessar que la seva principal angoixa era «no fallar a la gent».

Va rebre Miquel Iceta, va rebre Jaume Asens, va rebre Pedro Sánchez i va rebre Oriol Junqueras; es va parlar de Rodoreda i, de manera reiterada, de la independència. Borràs va convidar a llegir l’obra per «fer-se una idea de la complexitat d’un moment i del país». Torra, per la seva part, va acomiadar l’acte posant-se «a disposició de la ciutadania per arribar a la independència del país», que va merèixer un altre dels aplaudiments de la vetllada. Després, tocava signar llibres i hi havia cua.

Una dotzena de fragments d’un dietari escrit amb el cap i el cor

«Si Les hores greus era el llibre d’una solitud, Les hores incertes ho és de la impotència de viure tancat dins de la gàbia autonòmica. En dos sentits: sobre la covid i sobre l’atzucac independentista».

«Poca gent m’haurà decebut tant com han fet els Comuns. Una burla i una petulància sagnants. S’han convertit en una crossa més del règim del 78».

«Mai no deixarà de sorprendre’m que, fins i tot en els pitjors moments, els polítics sempre estan més pendents del relat que dels fets».

«L’error imperdonable de la gestió de la covid van ser les indecisions dels primers dies».

«Ningú no es pot fer càrrec del que pot suposar hores i hores de paraules plenes de fel sistemàticament adreçades a una persona. Em va costar un temps sobreposar-m’hi. Ho reconec».

«(...) I avui em connecto amb Miquel Iceta. Un autèntic espectacle de la força humana de la hipocresia desenfrenada».

«Acabat l’acte, un aranès em pregunta què faria si l’Aran demanés un referèndum d’autodeterminació. ‘Signar la convocatòria quan m’arribés la sol·licitud’, he respost».

«Fins i tot quan es tracta d’una malaltia el patrioterisme espanyol s’imposa als més elementals criteris mèdics o científics. Quina gent, Mare de Déu».

«La dependència és decadència i posa en greu perill, cada dia que passa, el futur de la nació. La pandèmia ens ho ha demostrat més cruament que cap altra cosa».

«La reunió de presidentes [autonòmics] ja no se la creu ningú. És un solemne avorriment mastodòntic en què tothom explica allò que té preparat, sense cap interès pel que diuen els altres».

«Catalunya perd oportunitats i s’empobreix cada dia i cada hora que passa al Regne d’Espanya».

«No podem perdre més temps i hem de fixar-nos dates que ens comprometin. Per exemple, deixarem passar també l’oportunitat de no fer coincidir el nostre nou embat alhora que el plantejarà Escòcia?».