Les associacions veïnals reivindiquen a Manresa un relleu generacional i de gènere

Mancança femenina

Dins del Pla de Treball del 2022 es destaca la importància de treballar, d’una manera transversal i urgent, l’agenda dels feminismes a les entitats veïnals i als barris a través de dues vies: d’un grup de treball de dones activistes veïnals que tiren endavant espais de debat i divulgació a les entitats sòcies de manera transversal; i mitjançant el projecte Barris Violetes.

Jos Farreny, vicepresidenta de la CONFAVC i també de l’associació de veïns de Balàfia, a Lleida, n’és una de les impulsores. Explica que aquesta iniciativa «pretén posar les cures al centre de l’atenció i de la vida. És reivindicar la funció de tantes i tantes dones que han estat sempre darrere dels moviments veïnals però que estaven invisibilitzades».

I així ho ratificava Zaida Palet, tresorera de la confederació, que va afegir que el feminisme també forma part de la lluita del veïnatge per la transformació dels drets socials, des de sanitat fins a urbanisme, passant per l’educació, el feminisme, l’economia i l’ecologisme, entre d’altres. A més, va explicar que, a l’inici de l’associacionisme veïnal, el paper de la dona era «primordial i molt comú», però que treballaven a l’ombra i «ho conciliaven amb la cura de la llar i de la família, en un sistema tan patriarcal com el que hi havia».

Aquest projecte ha rebut una subvenció del Govern central, que promourà actuacions entorn de l’urbanisme en perspectiva de gènere, la socialització de les cures, i la participació de les dones, en un total de 18 barris de 8 municipis del conjunt de Catalunya.

D’aquesta manera, Farreny va animar totes les juntes veïnals a donar més espai a les dones i també a les dones joves. Això es tradueix, segons Farreny, en «més possibilitat de conciliació familiar i d’autocura. Les dones no són un ens a part, són tan importants i necessàries en una societat com els seus companys homes, i és necessari que això quedi reflectit a les juntes i associacions».

Associacions envellides

Que les associacions de veïns estan envellides i que, per tant, hi ha un dèficit de persones joves disposades a apostar pels seus barris és un fet que es dona des dels orígens de les entitats veïnals. Toni Erro, president de la federació de Manresa, deia que «estem parlant d’un moviment voluntari i que requereix un temps que avui en dia els joves no tenen». Això no obstant, va dir que la presència de més joves a les entitats veïnals significaria «idees més fresques, necessitats noves dels barris, i una obertura de ment dels actuals integrants per tal de trencar murs que s’han anat construint al llarg dels anys».

Una opinió que també compartia Loli Cebreiro, presidenta de l’associació de veïns del barri sabadellenc Ca n’Oriac, crucial en la lluita contra el feixisme i en la creació de les primeres xarxes veïnals durant el franquisme. Així, deia que «hem de buscar la fórmula perquè els joves s’uneixin als grans i puguin continuar la nostra labor però amb unes visions de la vida diferents». Però és conscient de la dificultat que això comporta: «Els joves no acostumen a voler implicar-se i els grans acostumen a rebutjar el canvi».

A la trobada d’ahir també hi van participar dos personatges històrics que ja van ser a l’assemblea del 79, i fins i tot van formar part de l’organització. Són Luis Conejero i Víctor Feliu, de Montcada i Reixac i Manresa, respectivament. Ells dos també van opinar sobre aquesta manca de jovent a les associacions de veïns. Per exemple, Feliu va dir que ja aleshores era un problema, i que encara ho continua sent: «El jovent és una part molt important de la nostra societat i no se l’escolta prou. Per tant, és important que pugui formar part de les nostres xarxes, ja sigui de forma directa o indirecta».

Tot plegat, Jordi Giró, president de la CONFAVC, ho justificava dient que «avui en dia als joves els costa molt fer un projecte de futur en un barri en concret». En canvi, «les persones que ja passen de la mitjana edat han pogut viure moltes inquietuds a nivell de barri i els seus anhels no s’acaben. I és aleshores quan s’uneixen a les entitats veïnals».

Jordi Giró va aclarir, però, que sí que hi havia una necessitat de trobar mecanismes perquè els joves trobin el seu espai dins les associacions de veïns per poder atendre més acuradament les seves preocupacions.

Espai per l’autocrítica

La intervenció que va fer Toni Erro durant l’assemblea va donar cabuda, també, a una crítica a la gestió de la política de la pandèmia, però també a una autocrítica al moviment veïnal actual: «A vegades es fixa massa atenció en una certa lluita d’egos entre les persones que sempre han format part de les associacions veïnals que en la seva funció primordial, que és estar al servei dels barris». Ho atribuïa, altra vegada, a la manca de relleu generacional, entre altres dificultats.

Però la trobada també va tenir momvents emocionants, que tant Erro com la resta de representants presents van saber valorar i aprofitar. El més destacable és la tornada a la normalitat després de dos anys de pandèmia, en què «el moviment veïnal va quedar relegat i adormit», segons Erro.

Per la seva part, Giró va destacar la importància del retrobament presencial: «Poder veure’ns, tocar-nos, abraçar-nos, i parlar en persona i no darrere d’una pantalla. És emocionant i és molt important».

L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, va ser present durant l’assemblea i va destacar que « la transformació és fonamental per millorar la qualitat de vida dels nostres conciutadans».

La jornada va acabar amb una visita guiada dels assistents per la capital del Bages.