El músic igualadí Jordi Savall, referent mundial en la recerca, la difusió i la interpretació de la música antiga, no recordava ahir quants anys feia que no actuava a la Seu de Manresa. Més de vint. Acabat el concert amb La Capella Reial de Catalunya i amb Hespèrion XXI, excel·lents acompanyants per a una vetllada única que el públic va acomiadar aplaudint dempeus, Savall va comentar a les autoritats que el van voler saludar i felicitar que la basílica és un escenari extraordinari. També ho va dir en les paraules que va adreçar als assistents.
El viatge musical per la vida de sant Ignasi de la mà de disset peces del Renaixement, majoritàriament, i del Barroc, va seduir les més de 700 persones que van omplir els bancs de la basílica. Només el fred intens d’ahir va fer una mica la guitza a la proposta del festival Espurnes Barroques dins de la programació de l’Ajuntament, Manresa 2022 per commemorar, enguany, els 500 anys de l’estada de sant Ignasi de Loiola a la ciutat on va començar la trajectòria fins a esdevenir un líder espiritual a nivell mundial.
Un «privilegi»
L’únic bis de la vetllada va fer que els assistents tornessin a tocar de peus a terra, després d’un viatge de poc més d’una hora per temes que hi ha qui va escoltar amb els ulls tancats per assaborir-ne encara més tots els matisos sonors. Savall, que va definir com un «privilegi» poder homenatjar sant Ignasi a la basílica de Manresa, no va voler oblidar la guerra a Ucraïna. Just el passat dia 30 de març va participar al Concert per la Pau que va acollir l’Auditori de Barcelona.
«Vivim un moment extremadament greu perquè s’estan perdent vides», va lamentar, i perquè «un descuit o error humà podria suposar la fi del món si hi ha un atac nuclear». Es va referir a la música com el mitjà que «ens permet connectar en esperit amb les persones que estan fugint». Per a elles va ser la interpretació de Da pacem domine, que el seu autor, Arvo Pärt, va començar a composar dos dies després dels atemptats a Madrid de l’11 de març de 2004, i que Savall va explicar que li va enviar per fax quan feia una setmana del deplorable atac terrorista. El va dedicar «a totes les víctimes d’Ucraïna».
A 1/4 de 6 de la tarda -el concert començava a les 6- ja hi havia gent fent cua a la Baixada de la Seu per entrar al temple manresà. El rector de la Seu, Jean Hakolimana, conegut com mossèn Joan, i l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, van donar la benvinguda als assistents. El primer va definir el concert com «un pont entre nosaltres i sant Ignasi». Aloy va elogiar la figura de Jordi Savall i va fer un «clam per la pau».
Els músics, vestits de negre, es van asseure als seus llocs i, amb el públic totalment en silenci, va començar l’audició.
Manuel Forcano es va encarregar de presentar cadascun dels disset capítols de la vida de sant Ignasi de la proposta creada expressament per a l’ocasió que, amb l’enunciat Ignasi de Loiola (1491-1556) Vocació, èxode i èxtasi, va repartir les peces en quatre parts: el naixement de sant Ignasi, la seva peregrinació i recerca interna, la seva formació i el naixement i l’expansió de la Companyia de Jesús, i la seva mort i el llegat que n’ha perdurat. Forcano també va recitar alguns fragments lligats amb la vida del sant, però van ser molt breus, de manera que en cap moment van interrompre l’ambient creat per la música. Algunes de les tesis de Luter, un fragment dels Exercicis espirituals, un de la Regla de l’Institut de la Companyia de Jesús i, per acabar, una de les missives de Francesc Xavier, un altre jesuïta il·lustre de qui Savall i els seus conjunts també van commemorar els 500 anys de naixement, el 2006.
Peces alegres com el villancet Virgen bendita sin par (del Cancionero Musical de Palacio), obra de Pedro Escobar (c.1465-1535), altres de profundes, com Jerusalem, convertete ad Dominum, de Tomás Luis de Victoria (1548-1611). Perles com Popule meus, del mateix autor i d’altres que van permetre viatjar al respectable fins a la Xina, amb l’anònim Ave Maria.
Excel·lents les veus de La Capella Reial de Catalunya i les interpretacions dels músics d’Hespèrion XXI, que van fer sonar com els àngels cornettos, xeremia, sacabutx, baixó, violes de gamba, viola de mà, arpa renaixentista, saltiri, orgue i la percussió. Savall els va dirigir des d’un costat de l’escenari, vestit també de negre i amb una bufanda de color grana al voltant del coll sense lligar, al mateix temps que va interpretar les peces, fent brillar especialment la viola de gamba en la darrera del concert, l’himne Tiento de Pange, lingua, que va tancar el programa i que va arrencar els aplaudiments del públic.
El festival Espurnes Barroques, que ha encetat el concert celebrat ahir, tindrà lloc del 13 de maig al 12 juny amb unes audicions que tindran com a fil argumental el pas de la foscor a la claror i, els diumenges a la tarda, concerts en espais on va deixar petjada Ignasi. Cinc anys de música, que se sumen als 500 anys de l’arribada del sant i als 80 de Savall, tal com recordava ahir el complet programa de mà que van rebre els espectadors a la vetllada.
Tast amb la cervesa La Barroka, feta amb aigua del Cardener
Com sol fer habitualment, Espurnes Barroques va obsequiar els assistents amb un petit tast. Quan el públic va sortir per la porta de la Seu que dona a la banda del riu, va trobar unes taules on hi havia copes amb la cervesa La Barroka, una creació del festival i de La Pirata (Súria), que s’afegeix a la gastronomia ignasiana que ha anat sorgint els darrers anys. La Barroka és una creació feta amb aigua del Cardener, on Ignasi va tenir l’«exímia il·lustració»; de color daurat com els retaules barrocs, amb una textura tèrbola i un gust una mica amargant i agradable. Es va acompanyar amb el dolç del pelegrí. Llàstima del fred i del vent que feia.
