Montse Cuní Ayuso està indignada amb l’Ajuntament de Manresa per haver desestimat la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada després d’haver patit fractures als dos braços per una caiguda que assegura que va tenir lloc a la plaça del Sol, del barri de la Sagrada Família, després d’haver perdut l’equilibri a causa d’un sot.
La caiguda va tenir lloc el 27 de juny i ara es planteja presentar un contenciós administratiu, segons explica, «no perquè m’hagin denegat la compensació de 3.763 euros sinó perquè l’Ajuntament considera que la culpa és meva i això és indignant i ho considero un insult».
Explica que amb les fractures als dos braços no es podia valdre per ella mateixa i va haver de patir un autèntic martiri en aquesta situació, que ella considera que és responsabilitat municipal.
L’Ajuntament, per la seva banda, afirma que la caiguda es va produir en un parc urbà amb paviment de sorra, per on passegen també animals. Segons l’informe tècnic elaborat, es va detectar una petita concavitat d’uns 10 centímetres aproximadament a la zona on la veïna va dir que havia caigut.
La reclamació presentada es va denegar perquè el terra, ja de per si, és irregular (de sorra), i sovint els animals provoquen també petits desnivells. A més, la caiguda va tenir lloc en ple dia, «de manera que es podia distingir perfectament l’estat del sòl». A més, el parc era conegut per la persona.
Segons l’Ajuntament, aquests són criteris que la jurisprudència considera importants, entre d’altres, per determinar si hi ha responsabilitat o no.
Assegura que les reclamacions d’aquest tipus s’estimen quan es tracta «d’un desperfecte important, poc visible, sense alternatives de pas» i «no era el cas».
L’informe tècnic esgrimit per l’Ajuntament no constata que hi haguessin sots o desperfectes de rellevància a la via pública on es van produir els fets «sinó un forat en el terreny, puntual» i del qual hi havia «visibilitat suficient per haver estat detectat si s’hagués tingut cura a l’hora de caminar».
L’Ajuntament explica que aquesta és una zona feta de material granular, que fa que l’estabilitat del paviment es pugui veure afectada per l’acció de les persones o per l’acció dels animals a l’escarbar.
També esmenta que la caiguda es va produir en plena llum del dia, pels volts de les 3 de la tarda, i que no hi havia fulles que impedissin la visió del forat.
Per això considera que «tot indica que el desperfecte no tenia l’entitat suficient per a esdevenir un element de risc que no resultés fàcilment superable o que exigís un nivell d’atenció superior al socialment exigible».
Així que l’Ajuntament esgrimeix la doctrina jurídica que considera que per les vies públiques cal «transitar-hi amb una mínima diligència i atenció».
«Diuen que la culpa és meva»
L‘afectada, però, manté que va caure per un forat a la via pública que li va provocar una fractura al radi esquerre amb desplaçament i una fractura al radi dret sense desplaçament i que no és de rebut «que la resposta de l’Ajuntament sigui que la culpa és meva».
Ella va haver d’anar un temps considerable amb dues fèrules de guix per immobilitzar els dos braços i considera una burla que l’Ajuntament defensi que no és responsable de la situació d’incapacitat que va patir.
