Manresa ha perdut aquest dilluns la figura del psiquiatre, polític (fou un dels fundadors de CDC) i activista social Carles Llussà i Ruiz, mort a l’edat de 95 anys. El funeral tindrà lloc aquest dijous, 21 d'abril, a les 11 del matí a l'església de Crist Rei.

Nascut a Manresa el 1926, va fer l’etapa escolar de primària als Infants de les Carmelites de la Vedruna i a La salle i el batxillerat a l’institut Lluís de Peguera. L’any 1944 va iniciar els estudis de medicina a la Facultat de València. Posteriorment, va continuar a la Facultat de Medicina de Barcelona, on es va decantar per la psiquiatria. Finalitzada la carrera, l’any 1950, va començar a treballar a la Seguretat Social, primer, com a metge de medicina general, i, després, com a psiquiatre. Va ser cap de Servei de Neurofisiologia clínica de la Clínica de Sant Josep de Manresa del 1970 al 1991. El 1962 promou i organitza el primer Servei de Psicologia i Psiquiatria Infantil de la comarca del Bages, a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, del que en va ser cap des de la seva fundació fins al 1988. En formar-se la delegació comarcal del Col·legi de Metges de Barcelona va entrar a formar part de la junta. Com a metge forense va treballar de titular a Maó, de Vic i de Manresa (del 1964 al 1991). El 1954 va ser fundador i director durant els primers anys de la revista Bages. Entre altres activitats, El 1956 va participar en la fundació de l'AMPANS. També va ser promotor i membre del grup fundador de l'Escola de Formació Social Torras i Bages, membre de la Junta Rectora des del 1959 al 1975 i professor de la mateixa. Del 1971 al 1979, va ser professor de psicologia de l'Escola d'ATS Farreras Valentí.

També va estar molt estretament vinculat a la política des de la dècada dels 40 del segle passat durant la seva etapa a la universitat. A finals dels anys 50 formà part del grup Crist Catalunya, fundat per Jordi Pujol, i el 1973 va treballar en la preparació de la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i en va ser el primer president de la Mesa del Consell Nacional (1979-1983). L’any 1977 es va convertir en el coordinador del partit a Manresa, i durant molts anys va ser un dels homes de referència de la formació a la capital del Bages. El 28 de novembre del 2006, el partit li va retre un homenatge en el marc del sopar del militant. Era casat i pare de vuit fills.

Amb motiu de la seva jubilació com a metge li va ser concedida pel ministeri la Creu Sant Raimon de Penyafort.