El concepte de perspectiva posa en relació el fet objectiu d’allò observat amb la posició subjectiva de l’ull que l’observa. Segons el punt de vista, una mateixa realitat presenta aparences diferents. La variació derivada de la subjectivitat pot afectar l’aspecte físic de la matèria referida o el valoratiu. Un exemple ben clar és la distinció entre ampolla mig plena i ampolla mig buida, imatges que descriuen una mateixa quantitat de líquid dins d’un mateix recipient. A les institucions on es practica el debat polític és usual que l’oposició es fixi en la buidor mentre que el govern destaqui la plenitud. Però de vegades un o altre opten per la lucidesa i admeten que tot, en aquesta vida i en la gestió municipal, depèn de com es vulgui mirar.

El ple municipal de Manresa va comentar dijous l’informe periòdic sobre la gestió econòmica de la casa, una sèrie de documents que sumen més de vuitanta pàgines i dels quals els regidors Jordi Trapé, de Fem Manresa, i Andrés Rojo, de Ciutadans, en van extreure la conclusió que les mancances detectades en informes d’anys anteriors amb prou feines si han estat corregides. És a dir, que això no rutlla i que de què serveixen les auditories si cada any es repeteixen idèntiques recomanacions. Llavors va prendre la paraula el regidor d’Hisenda i exalcalde Valentí Junyent, i en lloc de pintar un panorama de color de rosa va preferir navegar per les aigües de la prudència i va dir que la gestió analitzada progressa adequadament però alhora necessita millorar. Totes dues coses. Als mestres no els deixaven posar les dues notes a la mateixa avaluació, era una cosa o l’altra, però Junyent té més mili que el comte Guifré i diu el que en cada moment li sembla oportú. Encara més: va explicar que ell veia el got mig ple però entenia que altres el veiessin mig buit. I que en cap cas els informes no han detectat situacions susceptibles d’anar a la fiscalia, línia de defensa qüestionable ja que una gestió pot ser incompetent sense incórrer en cap supòsit dels contemplats en el Codi Penal.

Junyent no serà candidat a les eleccions municipals de l’any que ve, i això li atorga una gran llibertat d’esperit, però l’alcalde Marc Aloy sí que ho serà, i no va quedar content amb tanta flexibilitat conceptual. L’aspirant no només a la reelecció, sinó a fer-ho amb més avantatge que l’empat de regidors de fa tres anys, va prendre la paraula per matisar, corregir o com se li vulgui dir –«desautoritzar» seria excessiu– el seu predecessor i afirmar que l’informe constata moltes deficiències solucionades, tantes que el marge potencial de millora és petit perquè els aspectes a millorar són ja un percentatge mínim. Vaja, que el got no és mig ple sinó a punt de vessar. Interessant joc triangular entre una part de l’oposició –cupaires i Ciutadans en coincidència–, l’alcalde d’Esquerra Republicana i el cap de colla dels postconvergents. Coses de la política manresana, que forma part de la catalana.

De la catalana, de l’espanyola i de la mundial, perquè el suport a l’autodeterminació del poble sahrauí va aparèixer a l’hora de les proposicions, de la mà de Fem Manresa, a recer del canvi de posició del Govern espanyol. Després d’una conferència d’Andrés Rojo sobre geoestratègia gasista, el socialista Anjo Valentí va complir amb disciplina el deure partidista de justificar el viratge de Pedro Sánchez perquè la política internacional és un trencaclosques. I la coalició de govern va criticar com li pertoca el viratge del PSOE. Res que no s’hagi dit als debats del Congrés, excepte una dada il·luminadora expressada pel regidor socialista: a Espanya hi viuen més de vuit-cents mil marroquins [872.759 segons l’INE], més de mil set-centes empreses espanyoles tenen relació amb el Marroc, i set-centes hi estan establertes. La política són aquestes coses: interessos geoestratègics i econòmics, com va ser dit durant el debat. La política consisteix també a calcular quin mal poden fer els sahrauís al Govern espanyol i quin li pot fer el rei del Marroc si es lleva amb el peu que no toca. I quantes hores deixarà de dormir Pedro Sánchez a causa de la moció aprovada per l’Ajuntament de Manresa.