«L’educació concertada fa una gran tasca»

Potser han tardat massa a reconèixer la seva activitat en defensa dels drets a l’ensenyament concertat.

No sé com va anar, però m’imagino que quan la USOC va veure la convocatòria dels premis al treball President Macià van pensar que, per la meva trajectòria, era oportú proposar-me.

Ens consta que de mèrits no n’hi falten.

Soc dels que sempre he intentat sumar i no restar. És una actitud que, per desgràcia, no sempre es dona. Mai he dit un no i he procurat no ser recargolat.

Concreti’ns alguna de les fites assolides.

L’any 1991 vaig treballar molt en el procés de recol·locació de docents quan moltes escoles tancaven aules o tot el centre. Gràcies a un acord entre Generalitat, patronal i sindicats, vam evitar que es perdessin molts llocs de treball . Vaig intervenir directament en la recol·locació de 118 mestres, que van poder continuar fent la seva feina. Un altre moment important va ser quan es va aprovar la LOGSE, una llei que fixava que hi havia d’haver mestres especialistes. A la USOC, de forma ràpida i àgil, vam promoure postgraus per formar i acreditar les especialitats de música, anglès, educació física, educació especial... A Manresa, a la FUB, es van formar mestres d’educació especial.

L’ensenyament concertat ha perdut visibilitat en relació amb l’escola pública.

L’educació concertada fa una gran tasca, tot i que soc conscient que, com en tot, hi ha escoles bones, regulars i dolentes. Si desaparegués la concertada, perdríem una riquesa que tenim.

La convivència entre concertada i la pública és bona?

No ens hem d’enganyar, hi ha certes friccions. L’ensenyament necessita més recursos perquè els temps i les necessitats són diferents d’èpoques passades. Quan jo vaig començar com a professor tenia 40 o 50 alumnes per aula. Això ara és impossible. Ha baixat la ràtio i encara s’ha de reduir més perquè la societat és més diversa i plural i l’escola és molt inclusiva. Els canvis demogràfics fan que, en ocasions, hi hagi importants rotacions d’alumnes durant el mateix curs. Uns marxen, d’altres arriben.

La seva relació amb la propietat, La Salle, ha estat fluida?

En el meu cas no em puc queixar. Hi ha hagut una relació bona i fluida. He vetllat sempre perquè es compleixin les lleis i també he procurat ajudar a la propietat. Un sindicalista no vol fer tancar una escola, una empresa. Lluites per mantenir els llocs de treball i unes condicions òptimes.

A La Salle, el 2006, va ser escollit primer president del comitè d’empresa. Van tardar molt a crear-lo.

Va ser per una qüestió de formalitat legal, perquè no hi havia el nombre suficient de treballadors.

En aquests darrers mesos hi ha soroll en el sector de l’educació. L’espurna va ser l’avançament d’una setmana del calendari escolar.

Tard o d’hora visualitzava que podia haver-hi aquest esclat. La covid ha marcat molt i la manera de fer del conseller Cambray no és la més adequada.

Moltes queixes van directament adreçades al conseller.

Cal escoltar més, i els canvis s’han de fer després d’haver parlat amb tothom. Un dels problemes del Departament és que es canvien les coses massa sovint. He vist molts plans d’estudis. Cada partit fa el seu. També hi ha el problema de la distribució de les hores lectives, amb un nombre semblant a tot Europa, però amb una distribució diferent. En fer el calendari s’ha de tenir en compte la climatologia, les edats dels alumnes, el treball en equip del professorat. Donar la data de començament de l’1 de setembre és aventurat perquè, per exemple, a l’ensenyament públic les plantilles no queden configurades fins al setembre.

Hi ha centres concertats que han fet o estan fent el pas de cedir l’escola a la Generalitat.

Es detecta una baixada de natalitat i, a més a més, la concertada no rep tots els fons necessaris. Els diners de l’administració cobreixen el 60 o el 70% del cost, i per arribar al 100% cada centre s’ha d’espavilar. Una manera de no perjudicar, ni els alumnes ni els professors, és fer el traspàs a la pública. A la llarga només quedaran les grans institucions, les grans escoles concertades, de l’estil de La Salle, Vedruna, Escola Pia, Salesians, Maristes...

I la qualitat educativa entre l’escola pública i la concertada no és un tema de debat.

Jo crec que és molt similar. Hi ha centres bons i dolents a tot arreu. La concertada té més fàcil formar bons equips pedagògics perquè la direcció pot triar els professors. Aquí s’hauria de fer com a Finlàndia o Gran Bretanya, on les escoles, associacions de pares i ajuntaments tenen la facultat de triar el professorat.

Una de les frases fetes gravades a l’àmbit escolar és que els mestres fan moltes vacances.

Els mestres no ens podem queixar ni de les vacances ni del sou, encara que evidentment tothom voldria cobrar més. Però ha de quedar molt clar que els docents treballen molt més que les hores que es veuen, quan es preparen els temes, quan es parla amb els pares, quan es parla amb els alumnes. La majoria de mestres, a l’estiu, sobretot el juliol, fan cursos de reciclatge.

Hi ha un consens gran que fer de mestre també és dur.

M’he dedicat a prevenció i riscos laborals. He constatat que a les llars d’infants les educadores peten de l’esquena; a primària, el principal problema és la veu, i a secundària es posa a prova la salut mental.

Des de fa uns quants anys el sindicalisme ha de conviure amb un evident descrèdit social.

A Espanya ja no hi ha hagut mai massa filiació, i els que n’estan, sovint es queixen que facilitem informació a tothom. Hem de ser oberts i aconseguir que el professorat ens valori i ens voti.

En aquest país, d’ençà la recuperació de la democràcia hi ha dos grans sindicats.

Els petits treballem diferent que els dos grans. Estem menys pendents de les subvencions.

A la pública, a Catalunya guanya USTEC, i a la concertada, USOC, el seu sindicat.

Hi ha una història a les nostres espatlles. En el meu cas, quan vaig començar a Manresa, estava tot per fer. Actualment, tenim el 80% de representativitat en l’ensenyament concertat a la Catalunya Central.

A la USOC no se’l vincula a cap partit polític.

Si soc d’aquest sindicat és perquè una de les seves prioritats ha estat el treball en l’educació concertada, pel seu pluralisme i per la seva independència, tant de partits polítics com de patronal.

Som el tercer sindicat, a una distància enorme dels grans. Són els que surten als diaris, a les teles.

Vostè ha viscut grans canvis en les maneres d’educar i també en la disciplina a les aules.

Tot ha canviat molt. L’ensenyament que vaig rebre a La Salle a la dècada dels 50 i principis dels 60 era tot memorístic. Vaig arribar a tenir una memòria fotogràfica, però les matemàtiques, per exemple, les vaig entendre veritablement fent de professor.

Passen els anys i sempre es manté viu el debat sobre quins són els millors mètodes d’ensenyar.

La memòria és bona, però només amb memòria no es va enlloc. Ara hi ha aules que treballen amb robots, fan informàtica, interactuen. Tot el que està relacionat amb les noves tecnologies s’ha de fer perquè són el present i el futur.

És dels que eliminarien filosofia del temari escolar?

Jo no ho faria. Hem de ser humans.