Manresa no destaca per la singularitat dels seus habitatges. Molts són blocs de pisos construïts amb més o menys gust. Al barri del Poble Nou hi havia quatre cases que trencaven una mica amb la tònica general. Les quatre han anat a terra recentment. Una torre que donava al carrer de Carrasco i Formiguera amb entrada pel número 1 del carrer de València i tres cases que ocupaven l’illa del carrer de Sarret i Arbós entre el del Doctor Esteve i el de València.
L’empresari Josep Porras explica que al solar resultant de l’enderroc de la casa que hi havia al xamfrà del Carrasco i Formiguera amb València hi anirà un bloc de pisos d’alt nivell amb quinze habitatges i piscina comunitària. Pel que fa al gran solar que ha quedat al Sarret i Arbós, on l’empresa d’enderrocs Raimolcons encara treballava ahir, la promotora Cardoner Real State hi farà dos blocs amb 11 i 20 habitatges i piscina comunitària. Un donarà al carrer de València i l’altre al xamfrà del Sarret i Arbós amb el Doctor Esteve.
L’historiador Lluís Virós, membre de l’equip d’especialistes que van redactar el catàleg de protecció del patrimoni manresà, explica que són cases que formen part dels afores del Poble Nou que, en part, era un barri inspirat en l’ideal dels eixamples dels anys trenta de la casa i l’hortet. Cap de les quatre no estava catalogada.
La del carrer de Valencia,1 (1), que Porras explica que «era dels antics propietaris del Casino», era del 1932 en estil noucentista. En destacava la torre de base rectangular, el color blanc amb fileres de carreus a les cantonades i a la planta baixa, i que totes les obertures tenien elements decoratius de diferents èpoques de la història de l’arquitectura. Tenia semisoterrani, planta baixa i primer pis, un adossat i una piscina amb la forma de ronyó al jardí.
La caseta del Sarret i Arbós, 37, cantonada amb el Doctor Esteve, era feta amb estil racionalista de postguerra. Tenia planta baixa, un pis i un petit jardí a la banda del Sarret i Arbós. Construïda el 1963, fa molts anys hi havia hagut una botiga de material escolar que tenia per client l’alumnat de l’Institut Lluís de Peguera.
La caseta del carrer de Sarret i Arbós, 39, era del 1960 i tenia planta baixa i golfes sota teulada. Era molt peculiar, destaca Virós, amb forma de caseta dels anys trenta i amb un petit pòrtic a l’entrada amb dues columnes clàssiques que li donaven personalitat. Hi destacava el sòcol en pedra natural i la doble finestra d’estil romànic damunt del pòrtic.
La casa al carrer de Sarret i Arbós, 41-47 cantonada amb València, que era del doctor Tuneu, fundador de la Mútua Manresana i ànima de la construcció del Centre Hospitalari, era la més gran. Acabada el 1974 i feta amb estil racionalista de la segona meitat del segle XX, tenia un gran jardí amb una piscina amb la forma d’ela. A l’entrada hi havia un mosaic de Sant Jordi matant el drac.
