Claudina Relat Goberna, arquitecta, urbanista i dissenyadora, va desenvolupar part de la seva formació a Escòcia i Holanda. El 2019 va entrar a formar part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Manresa. Regidora de Centre Històric, deixarà l’activitat política per assumir la presidència de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Què significa per a vostè ser la primera presidenta dels arquitectes de la Catalunya Central.
És un gran orgull. M’agradaria explicar la transcendència que va tenir que l’Assumpció Puig i Hors fos la primera degana en la història del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Per a les dones arquitectes ha estat molt important.
A vostè també li toca obrir camí. Fa només 4 anys es va crear la Demarcació de les Comarques Centrals, que engloba les delegacions d’Osona i del Bages, Berguedà, Anoia i Moianès. Ara substituirà Miquel Sitjà, el primer president de la demarcació.
Sí. Cal recordar que això va ser possible perquè Miquel Sitjà i Enric Masana, com a delegats, van fer l’aposta i van convèncer els òrgans centrals de poder fer una demarcació nova per al conjunt de la Catalunya central.
Era necessari?
Sí. Per posar un exemple, quan es plantejaven a Barcelona els problemes amb el sòl rústic al Berguedà el tema quedava supeditat a molts altres problemes metropolitans. En ser demarcació, la Catalunya central té una cadira com la tenen Girona o Tarragona.
Ja sigui com a delegació o com a demarcació, vostè és la primera dona que hi ha al capdavant dels arquitectes de la Catalunya central.
Sí i estem orgullosos perquè vam començar a muntar una cosa tan senzilla com és un grup de whatsapp de dones arquitectes amb una seixantena de membres, d’un total de 450 col·legiats. Hem fet trobades molt interessants i hem començat a fer un protocol de violència de gènere a les obres. El sector de la construcció té un percentatge baixíssim de dones que estiguin a peu d’obra. No és el mateix un espai de treball que sigui una oficina que una obra petita en la qual no hi ha lavabo. El sector de la construcció s’ha de feminitzar. A Barcelona han replicat la nostra idea de grup de dones. Hem obert un camí per expressar-nos i tenir una veu pròpia.
Altres reptes?
Hem de deixar clara la governança d’aquesta demarcació, perquè es va fer un pacte no escrit que la presidència aniria passant de la seu de Vic a la de Manresa, però no ens hem dotat d’una carta de governança. Hem de veure què necessiten tots els territoris i si tothom valida aquests 4 anys d’itinerància de presidència, perquè això es va pactar però no ho hem debatut. Un dels meus encàrrecs, en el qual vaig tenir molt suport, és deixar-ho per escrit, perquè els següents 4 anys estigui parlat i pactat. Ens desplaçarem a tots els territoris i també explorarem quin paper vol jugar el Solsonès, que té més relació amb Manresa que amb Lleida. Ens hem de creure que som una sola demarcació no dos delegacions ajuntades.
Què més canviarà?
Més enllà de visar projectes, tenim l’oportunitat de millorar la nostra imatge social. Amb els fons Next Generation se’ns delega part de la gestió d’aquestes ajudes. El Col·legi validarà tècnicament la consecució de reducció d’emissions. Sempre hem reclamat rehabilitar energèticament i ara hem d’ajudar a resoldre dubtes i a fer difusió.
Què destaca de l’etapa de regidora de Centre Històric?
Jo vaig començar a un raconet de l’edifici consistorial, que és on hi havia el comissionat, i una persona d’un pla d’ocupació. Ara, la regidoria té un espai a l’edifici de Forum amb quatre llocs de treball, el despatx de la regidora i una sala de reunions. Vaig arrencar amb un pressupost de 4.500 euros.
Un àmbit com el del Centre Històric com podia tenir aquesta dotació?
Perquè veníem d’un comissionat que tenia uns encàrrecs. Però fer una regidoria implica tenir uns altres encàrrecs i ser una institució. Passes d’un comissionat que era una persona que disposava de l’ajut que proporcionava una persona que treballava mitjançant un pla d’ocupació a crear una regidoria. Cal entendre que tothom treballa pel Centre Històric. És un àmbit territorial en una estructura temàtica i la regidoria el que ha de fer és que l’engranatge funcioni. A més, mica en mica hem començat a fer un camí propi que es visualitzarà amb el Pla Integral del Centre Històric.
Com valora el soterrament de la línia de FGC a Manresa?
És importantíssim fer front a la fissura urbana que tenim i que ens talla mitja ciutat. El Col·legi el que farem serà portar projectes, estudis i aportar debat.
I sobre el nou carrer Guimerà?
La mateixa estratègia. Per exemple: A Mallorca i al País Basc hi ha carrers de plataforma única per on passa l’autobús. El Col·legi pot portar tècnics que els van fer i que ens ensenyin.
L’opció de plataforma única i bus està descartada.
El que vull dir és que cal explicar, perquè potser en el seu moment a la gent la vam fer decidir sense visualitzar exemples. La política que la facin els polítics, el Col·legi el que fa és emmirallar-nos. En el seu moment a mi m’hauria agradat que s’hagués fet un debat amb exemples. Sobretot perquè la gent visualitzi.
Amb el parc Vila Closes de la Plaça Catalunya els veïns van aplaudir els dibuixos però van xiular la materialització.
No sé en aquell moment, però ara el que incorporaria, en positiu i és un tema sobre el qual estem treballant des del Col·legi, és sumar la perspectiva de gènere al planejament urbà per tenir en compte la sensació d’inseguretat.
I de la Fàbrica Nova què en pensa?
Que és el gran projecte de ciutat. Com he dit anteriorment, des del Col·legi aportarem exemples: què han fet altres que tenien situacions similars, quin model de gestió hi ha, com generar el parc, com disposar els volums, com es respon a un patrimoni com aquest. Donar eines per visualitzar.
