En els darrers setze anys no s’havia hagut de fer front a Manresa a un nombre tan elevat de casos per problemàtiques de convivència veïnal que requereixen del servei de mediació municipal, que es va posar en marxa el 2006.
L’any passat, el servei municipal de mediació de l’Ajuntament de Manresa (Enllaç) va intervenir en 154 casos per millorar i afavorir la convivència ciutadana.
Després d’entrar en funcionament, el servei es va estabilitzar a l’entorn de 110 casos, però els darrers anys el nombre va en augment. L’any 2019 van ser 118; el 2020, 128, i l’any passat, 154.
Segons ha informat l’Ajuntament, l’any passat el servei va atendre 375 persones que manifestaven diferents problemàtiques que afectaven un total de 1.143 persones, i que van generar 1.190 intervencions.
Del global de casos atesos durant l’any, el 67% es van gestionar de forma satisfactòria, segons l’equip de govern d’ERC i JxM.
Aquestes són les principals dades que consten a la memòria d’activitats de l’any 2021 del servei d’intermediació que depèn de la regidoria de Nova Ciutadania i Cooperació. Dels 154 casos, 145 eren nous i 9 de seguiment de l’any anterior. Durant l’any 2021 es van atendre 26 casos més que l’any 2020 (128 casos), el que suposa un increment del 20%.
Del total de casos atesos, el 35% (54 casos) s’han tancat amb acords específics entre les parts; el 32% (49 casos) s’han tancat després d’un procés d’intermediació; el 13% (20 casos) van quedar interromputs per alguna de les parts; el 10% (16 casos) es van tancar sense acords; i un 10% dels casos s’han derivat a altres serveis.
Dins la tipologia de demandes i problemàtiques destaquen de forma majoritària les veïnals, amb 149 casos que representen el 97% del total. Els casos veïnals principals atesos corresponen als temes següents: 47 per sorolls; 30 per dificultats de relació; 18 casos per neteja i higiene; 11 per problemàtiques d’espais comuns; 8 per problemes d’humitats; 7 per gestió de comunitats i 10 per obres; entre altres problemàtiques que han malmès la convivència.
Respecte a l’origen de la demanda, aquesta pot arribar per diferents vies: directament per part del mateix ciutadà (28%); l’Oficina d’Atenció al Ciutadà - OAC (25%); Policia Local (9%); per administradors de finques (9%); les associacions de veïns (6%); per Serveis Socials (5%); Urbanisme ( 5%); Mossos d’Esquadra (3%); entre d’altres.
L’objectiu d’afavorir la convivència ciutadana, tot prevenint i intentant resoldre conflictes entre veïns, s’intenta assolir comptant amb la voluntat de les parts.
Gent gran que viu sola amb necessitats, problemes de salut, sensesostre i ocupes
Cal destacar que en un gran nombre de situacions la intervenció posa al descobert situacions que requereixen una derivació a altres serveis: casos de gent gran que viu sola amb necessitats, problemes de salut, gent sense llar i ocupacions d’immobles.
Des del Servei Enllaç també es col·labora amb altres projectes municipals per tal de difondre aspectes bàsics de la convivència ciutadana com ara els cursos d’acollida, així com per fer difusió del servei. Aquest any i per qüestions lligades a la covid no s’han fet algunes activitats als barris ni a petició d’altres departaments municipals.
Les coordinacions són una de les peces clau del treball i la gestió dels casos, des del servei s’han donat un total de 190 coordinacions amb diferents departaments del mateix Ajuntament i 170 coordinacions d’àmbits externs.
Què és el servei Enllaç i on cal acudir?
Enllaç és el servei municipal d’intermediació i treball comunitari que depèn del Programa de Ciutadania i que està en funcionament des de l’any 2006. El servei disposa d’una tècnica especialitzada en mediació i rep el suport i coordinació del tècnic responsable del Programa de Ciutadania.
El servei es troba ubicat a l’edifici Infants (carretera de Vic, 16, 1). L’horari d’atenció al públic és: dilluns i dimecres d’11.30 h a 14 h i de 16 h a 18 h, dimarts, dijous i divendres, de 9 h a 14 h. Amb aquest servei es pretén afavorir la convivència ciutadana molt centrada sobretot en dos àmbits: l’espai privat (blocs d’habitatges i domicilis particulars, espais comuns compartits, que seria la major part de la feina duta a terme) i l’espai públic (medi obert, places, carrers).
