Fem Manresa va organitzar ahir a la tarda una passejada d’una hora i mitja entre l’estació Manresa-Alta i la plaça Espanya, el tram on FGC soterrarà el tren, aterrarà l’estació Manresa-Baixador i en construirà una altra sota la plaça Espanya. El recorregut el van guiar les regidores Roser Alegre i Gemma Boix, acompanyades per Josep Maria Olivé, de l’associació Promoció del Transport Públic (PTP), amb seu a Barcelona. Un a un, van anar desmuntant els arguments del projecte de Ferrocarrils que defensa el govern de manresà. Els van acompanyar una desena de persones.
La seva conclusió, completat el trajecte a peu, va ser que, amb l’excusa de treure’n rendiment urbanístic es farà una inversió de 40 milions d’euros -30 per fer el tram esmentat i 10 més per perllongar la línia des de l’estació de Manresa-Alta cap a la zona del Parc de l’Agulla utilitzant les vies existents per on actualment circulen trens de mercaderies, inclosa la construcció de dues noves estacions- que no implicarà cap millora a nivell del transport públic ni tampoc de la mobilitat.
Tant Fem com l’associació PTP defensen que els 40 milions s’inverteixin per convertir els ramals que ara només són de mercaderies a Súria i a Sallent, passant per Callús i per Santpedor, respectivament, en trens de passatgers. Boix va insistir en «les deficiències de la comunicació a la comarca» i va recordar que el «50% dels cotxes que circulen per Manresa són de fora», la qual cosa reforça la necessitat de millorar el transport públic intercomarcal. Seguint la mateixa línia, Olivé va dir que aquesta aposta faria taca d’oli i que és un tren que aprofitarien ciutats com Solsona, Balsareny, Navàs i Berga per arribar Manresa. «El cost seria el mateix però el retorn seria més important».
Intermodalitat injustificada
A l’inici del recorregut, a l’estació Manresa-Alta, van posar de relleu el fet que en aquest punt ja hi ha intermodalitat entre tren i bus i que, per tant, «no es justifica la intermodalitat que es defensa que hi haurà a la plaça Espanya» entre els dos mitjans. Alguns dels assistents van platejar preguntes com ara com es salvarà el pendent que tindrà el recorregut i com es farà el soterrament, si amb tuneladora o amb el mètode de trinxeres.
Travessada la carretera de Santpedor, on hi ha el monòlit, la parada va servir per deixar clar que «el tren no fa cap efecte barrera», urbanísticament parlant, i que «no hi ha cap necessitat de soterrar ni de tapar les vies». De fet, segons Olivé, «si parlem d’efecte barrera, és més gran el que fa el pas de vianants entre la Muralla i el Passeig». La caminada va continuar per darrere el Museu de la Tècnica fins al carrer de la Sèquia. En aquest vial es considera que el nou soterrament permetrà eliminar l’esquena d’ase que provoca al carrer. Olivé i algun dels assistents va posar de relleu que en una ciutat amb les pujades i baixades que té la capital del Bages no vindrà precisament d’aquesta.
Un minut i mig a peu
La passejada va arribar fins davant de l’estació Manresa-Baixador. «Aquí s’ha acaba la gran cicatriu que té Manresa» per culpa del tren, va deixar anar Olivé. Dit això, tothom va coincidir que l’estació actual «és horrorosa». També van estar d’acord que es podria millorar sense la necessitat d’enderrocar-la i fer una estació nova a la plaça Espanya, a tan sols un minut i mig a peu, segons van cronometrar. Boix va destacar la contradicció que implicarà la millora urbanística de fer una gran avinguda que enllaci la zona de les Bases amb la plaça de l’Onze de Setembre. «És un contrasentit portar cotxes cap al centre si estem defensant una ciutat que cada cop en tingui menys».
La mateixa isòcrona
Olivé va comentar que, a l’hora de situar les estacions de tren es té en compte que tinguin un radi de 500 m2 (isòcrona) i que la proximitat entre l’estació Manresa-Baixador i la que es farà a la plaça Espanya és tanta que compartiran aquesta isòcrona. Un tema molt diferent, va insistir, «és que aquesta estació es fes a la cruïlla del Passeig i la carretera de Cardona per acostar-la a la Renfe. Estaríem parlant d’una nova intermodalitat molt positiva», que al seu entendre sí que representaria una millora en la mobilitat.
Va criticar, també, que es faci la inversió de 40 milions a dins de Manresa i que, un cop el tren surt de la localitat, continuï sent inoperatiu per arribar a Barcelona a causa de la durada d’una hora i vint minuts, de la via única a Olesa de Montserrat i de la possibilitat, tal com va informar aquest diari, que calgui fer transbord a Martorell en un futur (vegeu edició del passat dia 28 d’abril).
A la plaça Espanya, que es transformarà aprofitant les obres, la majoria va coincidir que és un espai prou digne. «Potser hi ha poc ciment i no els agrada», va ironitzar Alegre.
Aposta pel tren comarcal
Abans d’acabar la passejada, tant Fem Manresa com l’associació PTP van insistir novament que la inversió no implicarà una millora del transport públic ni de la mobilitat i que sí que ho seria, en canvi, invertir en el tren comarcal. Olivé va recordar que els 15 quilòmetres per banda dels dos ramals són els únics que queden a Catalunya que no són de viatgers.
Després de la caminada de Manresa a Santpedor, el 6 de novembre passat, per reclamar la necessitat del tren comarcal i de la d’ahir, Fem preveu fer-ne una altra a Súria. A banda, va informar Boix, pensen traslladar el seu rebuig al projecte amb totes les eines a l’abast. Ho van fer amb una na moció que va ser rebutjada al ple municipal i ho faran via al·legacions al projecte.
