Una filera de tanques envolta les tres finques de la Bonavista que a finals d’aquest any és previst que vagin a terra per ampliar la zona verda de la plaça. Són propietat de l’Ajuntament. El mal estat dels edificis ha aconsellat instal·lar les tanques per evitar el pas de vianants i que algú pugui prendre mal en cas de despreniments, fins que s’executi l’enderroc. Tots tres immobles tenen més de 100 anys d’antiguitat. Actualment, tots ells estan deshabitats i no tenen cap ús.
Les tanques són, bàsicament, al carrer Jacint Verdaguer, al Bisbe Comas i part de la carretera de Vic. Una de les finques afectades que ha d’anar a terra és la de la carretera de Vic número 98. L’última que ha adquirit l’Ajuntament de Manresa. L’altre és la de la carretera de Vic, 100, i finalment hi ha la del carrer Bisbe Comas número 3. En aquest sector tan sols hi queda una nau en mans particulars. Es tracta de la botiga de mobles El Mueble Inglés, al carrer Jacint Verdaguer.
Última adquisició
L’Ajuntament de Manresa va adquirir l’edifici número 100 de la carretera de Vic a finals del 2020. És on hi havia el quiosc de la Bonavista, que va tancar l’octubre del 2020 després d’estar 23 anys actiu. La compra es va fer per 405.000 euros.
La voluntat del govern era enderrocar l’immoble, i també el de la carretera de Vic, 98 i el del carrer Bisbe Comas durant el 2021. No ha pogut ser. El consistori preveu fer-ho a finals d’aquest any. El procés de licitació està en marxa i ara s’estan analitzant les ofertes que s’han rebut. Preveu un pressupost de 225.000 euros i que els treballs durin tres mesos. L’edifici de la carretera de Vic, 98, és municipal des del 2011.
Més espai públic
L’enderroc de les finques ha de servir per ampliar l’espai públic de la plaça. Les obres d’urbanització van començar a mitjans del 2017, i van acabar a principis del 2018. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal preveu que a la confluència entre Jacint Verdaguer i Bisbe Comas es reservi un espai per fer-hi un edifici.
Des del 1986, tots els alcaldes de la ciutat han fet passos urbanístics per fer possible l’actual Bonavista. Fa 36 anys, Joan Cornet va comprar dues finques. Posteriorment, Juli Sanclimens va fer els tràmits per adquirir-ne 5 més entre el 1989 i el 1991. Amb Jordi Valls se’n va adquirir una, i amb l’alcalde Josep Camprubí van passar a mans municipals 12 finques de la carretera de Vic, el Jacint Verdaguer i el Bisbe Comas. Durant el mandat de Valentí Junyent es va adquirir el 102 de la carretera de Vic, el que va permetre fer la rotonda. Amb l’actual alcalde, Marc Aloy, s’ha signat la darrera compra. La del número 100 de la carretera de Vic.
Una botiga de mobles és l’últim supervivent d’una operació que compleix 36 anys
La nau on hi ha la botiga de moble El Mueble Inglés és l’únic edifici que quedarà dempeus quan s’enderroquin les darreres finques de la Bonavista. És un local de lloguer. Serà l’últim supervivent d’una operació urbanística que va començar fa 36 anys, quan el govern, del llavors alcalde Joan Cornet, va comprar els primers immobles en aquest àmbit. Van ser els de la carretera de Vic, 120; i el del carrer Jacint Verdaguer, 41.
Fa 44 anys que Josep Morón va posar en marxa el negoci que ara porta el seu fill, que es diu igual. «He viscut el negoci des de petit. Del col·legi venia a la botiga. I ara em trobo amb això». La seva idea és continuar endavant. «Resistir», perquè a part «del meu menjar» és «la meva vida». Es tracta d’un negoci que «conec, m’hi sé moure i tinc clients de tota la vida. N’hi ha que ja eren del meu pare i ara m’hi troben a mi, a la botiga».
Morón afirma que ja va patir durant les obres d’urbanització de la Bonavista perquè pràcticament va quedar aïllat «i fins i tot hi va haver gent que es pensava que ja no hi érem». De la reforma crítica que li han tret trànsit de davant el comerç, i ara han col·locat les tanques que no faciliten el pas dels vianants. La nau quedarà als quatre vents, però «jo ni m’ho imagino que hagi de marxar», ressalta.
Habitatges i una fàbrica
A darrera de la nau hi ha l’edifici del número 98 de la carretera de Vic i també el número 100. Són immobles on hi havia habitatges. Al costat hi té una antiga fàbrica que enllaçava, també, amb una part de pisos.
