Quiosc

Regió7

El projecte de Fàbrica Nova té models per emmirallar-s’hi

A Barcelona i a Cornellà s’han convertit vells edificis industrials en equipaments de coneixement

El director del Citilab de Cornellà, Javier González, mostra com era l’antiga fàbrica de Can Suris MARIA AGUT

L’empresari barceloní Eusebi Betrand i Serra va convertir la Fàbrica Nova de Manresa en una de les més importants de Catalunya a principis del segle XX dins el ram tèxtil cotoner. Paral·lelament, l’empresari manresà Claudi Arañó era el propietari d’una fàbrica de filats i teixits a Barcelona, Ca l’Aranyó. Capricis del destí han fet que Ca l’Aranyó s’hagi convertit en un edifici del campus de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. I que la Fàbrica Nova aspiri a ser la seu del nou campus a Manresa de la Universitat Politècnica de Catalunya, un cop l’ha comprat l’Ajuntament. De fàbriques tèxtils a fàbriques de coneixement i innovació al servei del progrés de la societat.

La sala d’actes de la Politècnica a Manresa va acollir ahir una jornada per donar a conèixer «les altres Fàbriques Noves». És a dir, edificis industrials que s’han rehabilitat per donar-hi nous usos. En aquest cas relacionats amb el món del coneixement i la innovació. Ca l’Aranyó n’és un. També Can Suris de Cornellà, que és la seu del Citilab, un laboratori ciutadà per a la innovació social i digital. Igual que l’edifici de Manresa, van estar més de 30 anys sense ús i abandonats.

L’actual estat de la fàbrica

De Ca l’Aranyó en va parlar el bagenc Jaume Badia, fins fa poc gerent de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser explícit: «no us preocupeu si us atabala l’actual estat de la Fàbrica Nova. Es pot resoldre. Els arquitectes ho saben fer molt bé». Ho van fer a Ca l’Aranyó, podran amb l’edifici de Manresa, va venir a dir.

La Pompeu Fabra té el campus disseminat per tota Barcelona. És un campus urbà. «La tria de llocs constitueix tota una declaració d’intencions perquè es vol tenir impacte més enllà del que passa a dins de l’edifici». Com per exemple no tan sols rehabilitar un element patrimonial, sinó regenerar tot el seu entorn. A Ca l’Aranyó es van rehabilitar dos edificis, se’n van construir dos de nous i es va urbanitzar una gran plaça. On hi havia els telers ara hi ha la biblioteca del campus de Comunicació i grups de recerca. Fins i tot les dues xemeneies de l’antiga fàbrica tornen a funcionar i formen part del sistema de ventilació.

Badia va donar algun consells perquè el projecte de Fàbrica Nova arribi a bon port. Com per exemple «no fer res irreversible. El que es faci ara es qüestionarà d’aquí a 25 anys perquè tot evoluciona».

Més capricis del destí. Badia va treballar al gabinet d’alcaldia de l’Ajuntament de Manresa durant el mandat de Joan Cornet, el primer alcalde escollit democràticament després de la dictadura franquista. Per això, abans de començar la seva exposició va explicar que la crisi de Fàbrica Nova, que va tancar definitivament el 1989, va ser «un dels problemes més importants de l’època Cornet. Per això té un significat emocional parlar-ne. Però tornem a ser aquí», va declarar.

L’antiga fàbrica de filats Can Suri de Cornellà es va construir el 1897. Va funcionar fins al 1978. L’Ajuntament va acabar adquirint l’edifici. S’hi van fer obres de rehabilitació entre el 2003 i el 2007, i es va convertir en el primer laboratori ciutadà a Europa per a la innovació social i digital. Es tracta d’una fundació sense ànim de lucre. El seu director, Javier González, enginyer de Telecomunicacions, va explicar que no només es va recuperar l’edifici per a nous usos, sinó que es va transformar tot el seu entorn. El mateix es vol fer amb Fàbrica Nova.

A mode de consell, González va afirmar que encabir activitats en un edifici és fàcil. «El que és difícil és definit un model de base, que en aquest cas és per democratitzar el coneixement i la innovació». Va explicar que Citilab és un projecte «per innovar no per la societat, sinó amb la societat, i això és una altra pel·lícula». Va continuar dient que la societat del coneixement té dos pilars: «la societat i el coneixement. Sembla evident, però si rasques la societat no la veus enlloc en molts projectes. Cal que el ciutadà participi de forma activa en els processos d’innovació».

Durant la jornada també es va exposar el cas del futur Node Formatiu i Tecnològic de la Nàutica de Barcelona, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, l’Autoritat Portuària, la UPC i Barcelona Activa. En aquest cas s’ha recuperat cap edifici patrimonial. De fet, només és un projecte, i el node s’ha de crear, però es va posar d’exemple de sinergies entre empreses, serveis, universitats i institucions, que és el model que es vol seguir a Manresa.

Iniciativa transcendent

A la inauguració de les jornades hi van participar, entre altres, el director de la UPC a Manresa, Pere Palà, i l’alcalde de la ciutat, Marc Aloy. Van destacar la rellevància i transcendència de la iniciativa.

Aloy va afirmar que queda per fer «un treball ingent», i que s’està treballant en el pla funcional de Fàbrica Nova -què hi hauria d’anar-, per buscar finançament o com s’hauria de gestionar.

Ca l’Aranyó, una fàbrica creada per un manresà a Barcelona

Ca l’Aranyó era una antiga fàbrica de teixits de mescla com seda, cotó i llana, que es va construir per encàrrec de l’empresari manresà Claudi Arañó. Es va edificar entre els anys 1872 i 1874. Va estar en funcionament fins el 1986, quan va tancar. Va quedar abandonada i va entrar en un greu procés de degradació fins que es va recuperar i transformar en un espai universitari enmig de l’àrea del 22@. El projecte va culminar el 2008. Forma part de l’actual campus de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. L’edifici estava considerat un dels millors exemples del patrimoni industrial català. Al seu voltant s’hi van construir dos edificis més i, al mig, una gran plaça.

La fàbrica Ca L'Aranyó de Barcelona ARXIU

La UPC i la FUB van convertir l’antic escorxador en universitat

La biblioteca universitària de la Politècnica i l’edifici de la FUB3 han recuperat edificis modernistes. No era una fàbrica tèxtil com Fàbrica Nova, però sí un complex que formava part del patrimoni de la ciutat. L’escorxador de Manresa, construït el 1908 a l’actual sector de les Bases, és un exemple de reconversió d’un complex d’usos industrials en centres universitaris.

El 2005 es va inaugurar la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa a la nau principal de l’antic escorxador, obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, referència del modernisme. És de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i comparteix recursos i serveis amb la Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa).

I la FUB va posar en marxa a principis del 2019, al mateix escorxador, l’edifici de la FUB3 després de restaurar una de les naus modernistes del recinte. És de propietat municipal, com ara Fàbrica Nova, i s’hi va traslladar tota l’activitat de Fisioteràpia. La Fundació Universitària del Bages va invertir 3 milions en un projecte que va respectar les principals particularitats de l’edifici i els seus trets modernistes, tan a l’exterior com a l’interior.

L'escorxador modernista ara és una universitat Mireia Arso

Can Suris de Cornellà, de fàbrica tèxtil a generar innovació

Igual que a Fàbrica Nova, molta gent de Cornellà va treballar a Can Suris, una antiga fàbrica tèxtil que era al centre d’una colònia industrial. Es va construir el 1897. Es va ajuntar amb 11 fàbriques més per recuperar-se de la crisi econòmica provocada pel crac del 1929. A la Guerra Civil les tropes franquistes la van utilitzar com a caserna. Va tancar definitivament el 1978, i des de llavors va caure en desús fins que el va adquirir l’Ajuntament de Cornellà. Entre el 2003 i el 2007 s’hi van fer obres de rehabilitació, quan finalment es va posar en marxa el laboratori ciutadà d’innovació i coneixement, Citilab. Més de 100 anys més tard, va tornar al servei de la societat.  

La fàbrica Can Suris de Cornellà Citilab

S’esgoten les entrades per a les visites guiades

Demà i diumenge hi haurà visites guiaes a la Fàbrica Nova de Manresa. Davant l’interès que ha generat la iniciativa, l’Ajuntament va ampliar de 700 a 875 les entrades per poder-hi accedir, que són gratuïtes. Ahir es van esgotar. Les visits seran guiades i dinamitzades i tindran una hora de durada. S’explicarà tant la història del complex com el futur projecte per encabir-hi un nou campus de la Politècnica. L’Ajuntament de Manresa va anunciar el passat mes de novembre que havia arribat a un acord amb la propietat de l’edifici de Fàbrica Nova, Criteria Caixa, per adquirir l’emblemàtic i abandonat equipament per 12,3 milions d’euros.

Compartir l'article

stats