El mòbil vell desat al fons del calaix que fa més nosa que servei pot ser útil per a la ciència. Per això l’equip de recerca de la Universitat Politècnica a Manresa que estudia extreure metalls de residus electrònics mitjançant l’ús de bacteris -els menja mòbils- ha iniciat la campanya «Dona el teu mòbil a la ciència».

Compta amb el suport de tota la comunitat universitària de la UPC i tothom qui vulgui pot fer donació de l’aparell que ja no fa servir. A Manresa, els punts de donació són al vestíbul de la mateixa Politècnica, a l’avinguda de les Bases, i a la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa. També n’hi ha a tots els campus de la Universitat Politècnica.

«Tots tenim la idea, per exemple, que es pot donar el cos a la ciència, i que això serveix per generar coneixement. En el nostre cas estem desenvolupant la recuperació de metalls de residus electrònics, i per poder continuar necessitem aquesta matèria primera que ens permet experimentar», ha explicat a Regió7 un dels responsables de la recerca, l’investigador Toni Dorado.

Biometallum

El projecte s’anomena Biometallum, tot i que popularment se’l coneix com menja mòbils. Hi prenen part investigadors del departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC de la Politècnica de Manresa. L’objectiu últim és promoure el reciclatge dels components dels residus electrònics, i a més a més fer-ho d’una forma que no dany el medi ambient i que sigui econòmic. I fer-ho amb bacteris ho és.

El projecte va començar a gestar-se el 2013 i ha anat agafant volada. «Hem ampliat l’escala de treball i ens hem trobat que ens falten mòbils». A partir d’aquí va sorgir la idea de tirar endavant la campanya. Es demana la implicació de tota la comunitat universitària, però és oberta a tota la ciutadania que hi vulgui col·laborar. «Qualsevol ens pot fer la donació d’un telèfon mòbil que no funciona, que ja no es fa servir o que no es pot utilitzar».

A diferència d’altres tipus de deixalles, els residus electrònics s’acumulen a les llars simplement perquè moltes persones no es plantegen la idea de desfer-se del dispositiu. Malgrat que el telèfon inclou diversos elements que poden ser perillosos, el 92% dels seus components són reutilitzables. Però tot i això, només una petita part del gran volum d’aquests residus s’acaba reciclant. En canvi minerals presents en aquests dispositius són recursos valuosos i escassos.

Desprendre’s del mòbil vell

La campanya pot ser una motivació per desprendre’s d’un mòbil vell que «servirà per desenvolupar una tecnologia que pot ser una solució a la problemàtica dels residus electrònics». Segons Dorado, és una forma de fer participar la gent en la recerca. Aquests tipus de projectes «posen en valor la tasca que es fa en una universitat pública», i campanyes d’aquest tipus «fan que la gent vegi que es fa recerca, que és fonamental per resoldre reptes socials de tot tipus». En aquest cas amb el valor afegit que es tracta d’una iniciativa de la Universitat Politècnica a Manresa.

Comprar residus

Fins ara el projecte Biometallum obtenia els components electrònics gràcies a donacions, col·laboracions d’empreses o a través de gestors de residus com deixalleries. Algun cop també els han hagut de comprar, però «ja som en aquella fase que haver de destinar diners d’un projecte de recerca de reciclatge per poder comprar residus sembla contradictori».

La campanya estarà activa fins el 15 de juliol, i l’objectiu és recollir el màxim nombre possible d’aparells mòbils. «Quan més en tinguem, millor».

Dorado ha explicat que si la gent «s’ha de quedar més tranquil·la pot borrar dades», però «el més normal és que els mòbils no es puguin ni obrir». «El nostre projecte no és recondicionar-los o fer-los tornar a funcionar, sinó extreure’n el metall». Per posar-hi un incentiu més entre els donants se sortejaran premis.

Ara, també, les bateries

El projecte de recerca Biometallum «està avançant molt bé», ha assegurat Dorado. S’estan buscant col·laboracions internacionals «perquè la recerca i la innovació» necessiten inversió, i s’han ampliat les línies de treball per recuperar, també, els metalls de les bateries dels aparells com el cobalt i el liti. Es tracta de materials considerats crítics perquè són escassos i, en canvi, se’n necessitaran cada cop més si es vol implantar definitivament el cotxe elèctric, per exemple. Actualment tan sols es recicla un 1% del liti. La resta s’extreu. «Els resultats de les primeres proves de concepte en aquest àmbit són prometedores», ha afirmat l’investigador.

Planta pilot dereciclatge a l’EPSEM-UPC

A l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa de la Universitat Politècnica hi ha una planta pilot de reciclatge on es porta a terme la recerca Biometallum. L’impulsa el grup de Tractament Biològic de Contaminants Gasosos i Olors. Es calcula que un 90 % del mòbils no es reciclen, que un 47 % dels usuaris els guarda en un calaix i que contenen fins a 40 materials que poden arribar a ser tòxics si es manipulen. Una sola bateria pot contaminar fins a 600.000 litres d’aigua i es preveu que en 50 anys es puguin exhaurir els metalls crítics imprescindibles per fer els aparells.