Mòbil a punt i a parar l’orella. A les visites guiades d’aquest cap de setmana per l’interior de la Fàbrica Nova de Manresa no es demana res més. Això sí, cal haver-se apuntat abans perquè ja no hi ha places tot i que la forta demanda va portar a ampliar de 20 a 25 el nombre de persones previst inicialment a cada un dels 35 grups que, entre ahir i avui (en aquest cas només de 10 a 1), s’han organitzat per al recorregut.

Les visites, que ha muntat l’Ajuntament, tenen la col·laboració de la UPC, l’Associació de Memòria i Història de Manresa, el Centre d’Estudis del Bages, el Grup de Teatre Paranys, el Museu de la Tècnica de Manresa-Parc de la Sèquia, i la Fundació Turisme i Fires de Manresa. I és que no són unes simples visites, sinó tota una posada en escena de gairebé una hora que transporta el públic a èpoques passades, amb peces teatrals i la projecció d’imatges i fotografies antigues. I tot plegat per complementar l’exhaustiva descripció que fan dels principals moments viscuts a la fàbrica historiadors molt coneixedors de la seva història, com Francesc Comas i Quim Aloy, entre d’altres.

Unes explicacions que, per les expressions de les cares, ahir no deixaven indiferent ningú. Molts dels assistents descobrien episodis viscuts, qui sap si per algun avantpassat, en un recinte fabril dels més importants de Catalunya, tant per les seves dimensions com pel que s’hi coïa. S’hi van encabir fins a una vintena d’edificis, des de la fàbrica del Remei, el 1894, fins a la Fàbrica Nova, encara més gran, el 1926, o altres de posteriors però ja no tan colossals. El que es conserva, fins ara amagat, impressiona pel seu volum, on havien funcionat fins a 1.200 telers en una estructura «que havia d’aguantar-ne el pes i les vibracions», apuntava Comas, i d’aquí ve que les columnes i les encavallades fossin de ferro.

Tan important era la fàbrica que, en ple franquisme, les dues vegades que el dictador va ser a Manresa, la va visitar, i va esdevenir un motor econòmic sustentat majoritàriament per dones, que, tot i la bonança productiva, no sempre van treballar en unes condicions adequades. I d’aquí ve que s’hi visqués la primera gran vaga general del franquisme, l’any 1946.

La visita fa un recorregut per les diverses plantes del recinte, i també descobreix vistes de la ciutat des d’una nova perspectiva, al sostre de la nau, que es converteix en tot un mirador i escenari de fotografies. L’itinerari es tanca amb una explicació sobre el futur que es projecta a la Fàbrica Nova.