Miguel Cerezo Ballesteros té una cara ampla i una veu que s’ha escoltat poc sovint al ple municipal de l’Ajuntament de Manresa, ja que Andrés Rojo protagonitzava la majoria d’intervencions del grup que acaba d’abandonar. Dijous va fer oficial la seva conversió en regidor no adscrit. Sense drama. Un esment del secretari per donar compte de la resolució d’alcaldia, i un acord de tràmit per reestructurar comissions i recalcular remuneracions, amb una explicació tècnica i sense debat. Ciutadans passen de ser dos a ser un, a l’aguait del que determinin les properes eleccions. Dijous ja van votar diferent en algun tema.

Eren dos i no s’entenien, i en aquest país el divorci és legal, així que cadascú a casa seva i les ordenances, a les de tots. Les ordenances diuen que existeixen unes comissions municipals informatives on es discuteixen les coses abans d’anar al ple. Cada grup hi envia un representant, i a més a més el govern designa un president i un vicepresident; això en la pràctica significa que ERC i JxCat tenen dos representants cada un, i els altres grups, un. Quan un grup està format per molts regidors, n’hi ha que fins i tot es queden sense comissió; si són pocs, els toca anar a més d’una.

A Ciutadans eren dos, i es repartien l’assistència; allà on un era vocal titular, l’altre era suplent. Ara, però, el grup de Ciutadans només té un regidor, i li tocarà anar a totes. Amb dret a cobrar 273 euros per cada reunió on fitxi, a raó d’una reunió mensual per comissió durant onze mesos de l’any, ja que a l’agost no es reuneixen.

Al mateix temps, pel fet d’esdevenir no adscrit, el regidor Cerezo adquireix també el dret a formar part d’aquestes comissions, amb les mateixes característiques. Les raons per assistir-hi han de ser la voluntat de treballar per la ciutat i no la d’ingressar els 273 euros bruts, que és una quantitat d’una rellevància inversament proporcional a l’amplitud de la butxaca de cadascú. Si la teva està ben proveïda per rendes abundoses, 273 euros són una minúcia. Si vas una mica just de calaix, no està gens malament per un parell d’hores de feina. Com tampoc no estan malament els més de vuit-cents euros que cobren els regidors de l’oposició per les quatre hores dels plens municipals, si es limiten a assistir-hi.

Cerezo no fa cara de milionari que viu de rendes. Segons la seva fitxa de regidor al web consistorial, va néixer a Manresa l’any 1973, ha treballat vint anys al sector de la construcció, on ha estat oficial de primera, ha sigut operari a Pirelli Pneumàtics SA, i gerent i agent comercial al sector anomenat dels «remanufacturats»; traduït, el reciclatge de cartutxos de tinta i de tòner per a impressora. També consta que es dedica al «transport escolar especial» en una empresa d’autocars amb seu a Barcelona.

Dijous el nou regidor no adscrit no va estrenar el seu dret d’intervenció autònoma en els debats del ple, que el té malgrat que el reglament li atorgui un temps de paraula menor al dels portaveus dels grups, inclòs el grup uninominal del seu excompany. Fa mitja dècada el regidor Miquel Davins va aprofitar sovint aquesta opció. Davins va entrar a l’Ajuntament com a regidor d’Unió Democràtica a les llistes de la llavors existent coalició Convergència i Unió; quan aquesta es va trencar, va demanar constituir un grup municipal d’Unió, però com que no li ho van admetre, el febrer del 2016 es va convertir en regidor no adscrit i va perdre les funcions de govern, però amb una certa freqüència deia la seva sobre els temes que es duien a votació, ni que fos per demostrar que s’havia llegit la documentació que li havien tramès i no anava només a cobrar. En aquest tarannà va romandre fins al final de la legislatura, al cap de tres anys i escaig.

La situació de Davins va venir forçada per la política nacional i el trencament entre els partits que lideraven Artur Mas i Duran i Lleida. L’espetec va arribar a molts ajuntaments. Al de Manresa, dels dos regidors d’Unió, una es va incorporar al grup convergent, que tenia l’alcaldia, i l’altre no. En el cas de Ciutadans, les raons de la ruptura s’apunten com a molt més locals, i sense transcendència en el repartiment de funcions a l’equip de govern.

Escoltarem la veu de Miguel Cerezo en algun dels plens municipals ordinaris –una desena– que li resten a aquesta legislatura? El temps ens ho dirà.