Fa poc més de dues dècades que viu a la Cerdanya. La seva feina, com a directora comercial i de màrqueting de Masella, la converteixen en una de les persones que coneixen millor el sector de la neu del Pirineu. Activa, sempre amb projectes sobre la taula, Maite Martí Pla, des de ben petita, ha estat vinculada al món del turisme. El seu pare tenia una agència de viatges i sabia, en primera persona, els secrets del sector. Una cadena d’infortunis va fer que, en diferents circumstàncies, perdés els pares i quatre dels seus germans. Malgrat tots els entrebancs que, de jove, li va donar la vida, ha estat sempre valenta i durant deu anys, abans d’incorporar-se a Masella, també va dirigir la seva pròpia agència.
Vint anys a Masella. Com creu que serà l’estació d’esquí d’aquí a vint anys?
En els darrers anys hem invertit en la muntanya per tal de garantir-hi la neu i oferir unes pistes òptimes i uns remuntadors moderns en un entorn magnífic. Gràcies a aquestes inversions hem aconseguit uns estàndards molt bons. De cara a les properes temporades haurem de millorar les infraestructures dels serveis –restauració i altres– amb l’objectiu de millorar l’experiència de l’esquiador i la competitivitat.
Masella és una de les estacions històriques de Catalunya. Actualment, quin és el perfil dels esquiadors?
És molt familiar i, també, tenim clubs d’esquí que s’entrenen aquí cada cap de setmana i períodes de vacances d’hivern. Entre setmana hi tenim molts escolars. El perfil és mitjà-alt.
Cada vegada, encara que sigui a mig hivern, més gent va a la muntanya. Com conviuen amb les activitats fora de pistes?
Tenim abalisades totes les pistes. Més enllà dels espais que tenim senyalitzats, la responsabilitat és individual, de cada persona, i no de l’estació. Quan hi ha una bona nevada de llevant detectem persones que esquien fora de l’estació sense la preparació adequada. En cas de qualsevol accident, s’acaben mobilitzant professionals de pistes i sanitaris nostres. Això implica que ells també s’acaben posant en risc per una imprudència.
Un dels grans objectius de les estacions d’hivern és desestacionalitzar.
Nosaltres hem valorat tenir activitat els 365 dies de l’any, però ho hem descartat perquè a quatre quilòmetres tenim La Molina, amb moltes activitats a l’estiu, Bike Park inclòs. Obren el telecabina per a qui vulgui passejar i caminar per la muntanya. Per a nosaltres no seria rendible obrir la temporada d’estiu.
Hi ha molt debat sobre la possible celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu. Quina és la seva posició?
És una oportunitat per a aquest territori. Que el Pirineu pugui anar agafat de la mà de Barcelona ens situaria en el mapa internacional. Penso que s’han d’organitzar garantint la sostenibilitat ambiental, econòmica i social.
Des del vessant competitiu, els Jocs ajudarien a formar més esportistes en totes les disciplines d’esports hivern.
Als que tenen dubtes d’avalar els Jocs d’Hivern, què els diu?
Que, a part de les competicions esportives, ajudarien a fixar més gent al territori, amb feines de qualitat i sostingudes al llarg de l’any. Haurien de ser un impuls per millorar les infraestructures del territori i les xarxes de comunicacions entre el Pirineu i Manresa, Vic i Barcelona. Que si es fan les coses bé, se sumarà molt més que es restarà.
Masella és una de les estacions catalanes de propietat privada, en concret, d’una fundació.
L’accionista majoritari és la Fundació Bosch Aymerich. Tot el volum de negoci que genera l’estació i els serveis complementaris es reinverteix a la mateixa Masella. En els vint anys que fa que hi treballo, no ha perdut mai diners, a excepció de la temporada passada, per l’afectació de la covid. És una fundació que acaba generant riquesa i llocs de treball a tota la comarca de la Cerdanya.
Passen els anys i Masella es manté com un dels grans referents de l’esquí.
Som la segona estació catalana en volum d’esquiadors, després de Baqueira i, en el futur, el creixement haurà de ser molt ben planificat. Actualment, ja disposem d’una central de reserves on podem satisfer qualsevol necessitat complementària: sopar, dormir, benestar...
Hem comentat que la covid ha comportat números vermells, però, malgrat tot, s’han fet algunes activitats.
Després de tenir el dilema de què fer, vam optar per obrir i intentar mantenir els llocs de treball. Hi va haver problemes que ens han servit per aprendre molt. I hem accelerat tot el procés de digitalització de l’empresa i, en concret, de la venda de fortfets online, la qual cosa ens permetia controlar millor els fluxos de clients. Enguany hem recuperat xifres de prepandèmia, la qual cosa vol dir que un dissabte podem tenir nou o deu mil esquiadors.
Vostè és manresana, d’una família carregada d’esportistes i de diferents generacions. Ho deuen portar a la sang.
Sí, des del món del futbol fins a l’atletisme, i des de ben petits esquiàvem una setmana als Alps. Era una setmana familiar, la de Reis, i no ens la treia ningú. El món de l’esquí em va captivar molt i m’hi he pogut dedicar professionalment.
Durant un bon període de temps vostè va tenir la seva pròpia agència de viatges, a Manresa. Cada vegada en queden menys de petites.
La majoria pertany a grans grups. Em fa una mica de pena que evolucioni així. A Masella intento, com quan tenia l’agència, que el tracte sigui molt proper. Quan aquí ens truquen els clients, els intentem detallar l’estat de la neu, els remuntadors, i explicar tot allò que ens demanin. Per sort, encara hi ha agències petites. En el món del turisme s’han fet macroempreses que s’han menjat les petites.
El sector del turisme cada vegada ho té més complicat per trobar llocs no massificats.
Queden llocs tranquils, sense pressió de la gent, i en podem trobar a la Cerdanya mateix. Tenim cases rurals, hotels que s’han reinventat i que busquen alternatives a la massificació i aposten pel tracte personal.
Una vida a cavall de Manresa, Canet de Fals i més de vint anys a la Cerdanya. D’on se sent?
Tal com deia el meu pare, soc ciutadana del món, sempre ho he estat. Allà on em trobo bé em quedo. A la Cerdanya sempre m’hi he sentit molt ben acollida i em sento una ceretana més. Les meves arrels són bagenques, però els mesos d’hivern, si els meus germans em volen veure el pèl, m’han de venir a visitar. Ja els agrada.
Com a bona coneixedora del turisme, com veu l’aposta que està fent Manresa per aquest sector?
En els darrers anys ha fet una evolució progressiva, a poc a poc, però ben pensada. Aquest treball esglaonat permet corregir en el cas que es detectin coses a millorar. A vegades, quan el creixement és exponencial, qualsevol reorientació és més complexa.
Considera, doncs, que és un bon reclam la celebració dels 500 anys de sant Ignasi?
Crec que sí, que hi ha un públic potencial que es pot sentir atret pel món ignasià.
Una professional innovadora com vostè s’ha implicat a fons en l’experiència de l’esquí nocturn a Masella.
Sí, recordo amb especial estima els actes de la celebració dels 50 anys de l’estació i, també, la inauguració del sector de La Pia, que va representar un creixement important del domini cap a la banda oriental. Un altre repte va ser la posada en marxa de l’esquí nocturn, un projecte engrescador que ens diferencia molt i que, ara vuit anys després, el tenim més que consolidat. Aleshores no volíem il·luminar només una pista, sinó una gran superfície. Així vam esdevenir la capital de l’esquí nocturn del Pirineu.
A mesura que avança la tardor sembla que hi ha una cursa per veure quina estació obre abans.
Nosaltres sempre obrim els primers i tanquem els darrers, amb l’objectiu de donar servei a l’esquiador amb abonaments de temporada i per generar llocs de treball el màxim nombre de dies possible. Així som els que fem la temporada més llarga dels Pirineus. Aquest any hem obert 150 dies, i el nostre rècord és de 6 mesos i 2 dies de temporada. Invertim molts diners en neu produïda i cada vegada ho fem a partir de sistemes que requereixen menys despesa energètica.
ELS 4 CANTONS
Tothom té el que es mereix?
No.
Millor qualitat i pitjor defecte.
Empenta i cul inquiet.
Quina part del seu cos li agrada menys?
El peu dret.
Quant és un bon sou?
Quan no hi has de pensar.
Quin llibre li hauria agradat escriure?
He escrit, sense editar, la meva biografia, que es diu «Un pas per la vida».
Una obra d’art.
La muntanya en la seva essència.
En què és expert?
A trampejar la vida amb el que depara.
Què s’hauria d’inventar?
Un antídot per als prejudicis.
Déu existeix?
No ho crec.
Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?
L’escaladora Junko Tabei.
Un mite eròtic.
George Clooney.
Acabi la frase. La vida és...
Una baixada amb esquís i, segons el dia, la pista és verda, vermella o negra.
La gent, de natural, és bona, dolenta o regular?
Bona.
Tres ingredients d’un paradís.
Natura, amor i sort.
Un lema per a la seva vida.
Viu el moment amb estimació i passió.
