Regió7

Regió7

Dúnia Talleda Lloveras | ACTIVISTA D’OBERTAMENT, entitat que treballa per eliminar l’estigmatització de la salut mental

«Un trastorn mental és un factor més d’autoconeixement»

Impulsa la campanya «No és culpa meva», amb l’objectiu que la gent jove s’expressi sense prejudicis sobre els problemes de salut que pateix

Dúnia Talleda Lloveras | ARXIU PARTICULAR

Dúnia Talleda Lloveras és una activista d’Obertament, entitat que lluita contra l’estigmatització de les persones que pateixen problemes de salut mental. Va viure a Manresa dels 7 als 18 anys, i, encara que ja no hi resideix, hi té la família i hi puja sovint. Té 27 anys i treballa al departament de màrqueting d’una start-up. Des dels 20 anys ha tingut etapes depressives i ha estat diagnosticada de trastorn límit de la personalitat.

Per què és membre d’Obertament?

Vaig conèixer Obertament i vaig veure que era un espai d’activisme de salut mental que m’interessava. Vaig fer el primer curs per fer activisme i vaig tenir l’ocasió d’anar a una escola per parlar sobre salut mental. Em va omplir tant l’experiència que en breu vull fer el curs de portaveu per poder continuar fent accions que apropin i visibilitzin el que molta gent pateix avui en silenci.

Els mitjans de comunicació estan plens d’adults que parlen sobre què els passa als joves. Creu que encerten?

Crec que encara falta molta més empatia i coneixement sobre com els joves pateixen a causa de la digitalització, la rapidesa i l’entorn social en què vivim. És un moment vulnerable d’autoconeixement i no es dona prou espai als mitjans de comunicació perquè els joves puguin sentir-se identificats emocionalment.

Quin és el seu cas?

Sempre m’havia sentit bastant fora de lloc perquè no sabia entendre o interpretar el que em passava. Perquè vivia les coses d’una manera molt emocional o hi havia situacions que se’m feien molt difícils d’afrontar. Avui, i arran també de la pandèmia, és cada cop més normal poder parlar obertament de salut mental i de la figura d’un psicòleg.

Com ha afectat i està afectant la pandèmia a les persones joves amb problemes de salut mental?

L’aïllament social i la desconnexió que ens va generar la pandèmia crec que ha estat un dels factors més determinants perquè ara molts joves estiguin patint i passant episodis molt difícils emocionalment. Ningú no estava preparat per a una situació com aquesta, però els joves amb problemes de salut mental han estat un dels col·lectius que més ha patit els efectes de la pandèmia.

Vostè s’ha trobat que els altres la definien pel seu trastorn?

Sí, i per mala sort moltes vegades és un mateix el que s’acaba definint. Al principi, quan em van diagnosticar un trastorn, vaig sentir que alguna cosa no estava anant bé en mi. I em va costar molt acceptar que això no era res que em definís, al contrari, era un factor més d’autoconeixement i cura cap a mi. Per sort sempre he estat envoltada de bons entorns saludables que han sabut entendre el que estava passant, però, tot i així, sempre es viu una mica amb la por de ser jutjat i etiquetat per tenir un trastorn mental.

Les persones que tenen un problema de salut mental encara han de fer front a barreres per trobar feina o fer noves amistats a causa dels prejudicis?

Tot i que encara queda un llarg camí, crec que per sort cada vegada més s’està normalitzant i acceptant que la salut mental existeix i que hi ha molta gent que en pateix. Tot i així, crec que moltes empreses encara estan molt enfocades al simple fet de vendre o fer negoci i es cuida molt poc l’equip humà i emocional.

Quin paper juguen i han de jugar les xarxes socials en tota aquesta situació?

Crec que tenen dues cares. Una de molt bonica i una altra de molt lletja. La comparació, la vida social dels altres i l’addicció afecten quan es consumeixen xarxes socials. Tot i així, hi ha molts perfils i també, per sort, més veus que normalitzen el fet de tenir un atac d’ansietat o d’anar al psicòleg. Tant de bo algun dia es pugui començar a mostrar la realitat del dia a dia a les xarxes i que no faci por mostrar també la vulnerabilitat que molts cops es pateix en el dia a dia en l’àmbit emocional.

Compartir l'article

stats