Diuen que no hi ha res pitjor que la indiferència i justament això és el que intenta evitar el llibre d’Adam Majó Garriga, filòleg, exregidor de la CUP a l’Ajuntament de Manresa, articulista d’aquest diari i actual director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat. El manresà va presentar ahir a la tarda a l’Espai Òmnium, Europa, una utopia practicable (Icaria), una lectura que «us farà trontollar», va anunciar poc després de començar l’encarregat de fer-ne la presentació i de plantejar les preguntes, l’exconseller Josep Huguet.
A la seva obra, subtitulada Per una República europea igualitària, mestissa, descentralitzada i postnacional, Majó fa una clara aposta per la defensa en l’àmbit de Catalunya de la bandera de la integració europea, «un discurs que ens faria bé internament i a nivell de projecció externa». Alhora, va presentar el camí de l’europeisme com la via per aconseguir més cohesió política per superar la pràcticament insalvable divisió que ha generat l’independentisme. Ho va il·lustrar dient que vuit de cada deu polítics catalans és europeista però que, en canvi, vuit de cada deu no és nacionalista.
La presentació, que es va allargar més d’una hora i que va aplegar més d’una vintena de persones, va avançar en forma d’un diàleg dens i interessant entre l’autor i Huguet, que li va plantejar qüestions relacionades amb el llibre i també va qüestionar alguns dels temes que toca. D’entrada, va utilitzar una frase feta per felicitar Majó per la iniciativa d’escriure una obra que busca provocar una sacsejada a una situació enquistada. «Perquè el futur vingui cal primer imaginar-lo». Això és el que ha fet el manresà. Imaginar com hauria de ser Europa, que descriu com «un continu humà coherent i com «un mosaic» més que «un trencaclosques». Quant a la relació amb la resta del món, va afirmar que «ha de renunciar a formar part d’occident i mirar cap a l’est i cap al sud. Fer de cruïlla».
Va defensar una Europa de regions i donar més poder de decisió al Parlament Europeu i a la Comissió Europea i menys al Consell Europeu dels estats, que «ara té l’última paraula». Va insistir que el concepte estat-nació «és un artefacte anacrònic que no és útil per a la societat europea perquè mai no han coincidit», alhora que va valorar que, administrativament, és una «eina de desigualtat» per la relació que s’estableix entre els drets, la nacionalitat i la identitat. «És injust». Al seu entendre cal «un canvi de paradigma» i «separar els drets de la identitat».
La justificació
Amb pròleg de la politòloga Gemma Ubasart, Europa, la utopia practicable s’estructura en quatre blocs molt clars: L’esquerra i Europa, D’on venim, On som i On anem. Abans, inclou una Justificació: «... si haguéssim arribat a la segona dècada del segle XXI amb una Europa diferent, molt diferent a la que tenim, amb una veritable unió de persones i pobles, respectuosa i protectora de la diversitat cultural i lingüística del continent, segurament la independència de Catalunya o dels Països Catalans no seria, hores d’ara, una prioritat per a un parell o tres de milions de catalans i de catalanes». Una justificació i un objectiu: «Intentarem convèncer el lector que l’esquerra, política i social, hauria d’empènyer i d’aspirar a liderar la integració europea enlloc de mantenir un paper distant, crític i testimonialista». Utopia?
