Amb xiulets, música, cridòria i consignes com «volem una residència pública» o bé «la gent gran no som un negoci», unes 200 persones s’han manifestat aquest divendres a la tarda pel centre de Manresa per reclamar a la Generalitat una residència pública al Xup. És la que va prometre el 2019 l’Ajuntament, tot i que ara la decisió és a mans de la Generalitat. I de moment no ho té a l’agenda.
La protesta, la primera en forma de manifestació, l’ha convocat la Plataforma en defensa de les Pensions Púbiques i els Drets de la Gent Gran. A l’acte hi han assistit representants de tots els grups municipals de l’Ajuntament -tret de Ciutadans- inclosos regidors del govern. També d’entitats veïnals, associacions i i altres formacions com En Comú Podem.
«Això és una manifestació. Per tant hem de protestar. No és un funeral. Per tant hem de cridar». Han sigut les consignes abans de començar la manifestació a Crist Rei. L’encapçalava una pancarta que deia «Per la residència del Xup, per la gent gran de Manresa. Ni un pas enrere». La duien veïns del Xup. Joves i grans.
Precisament ha sigut la jove veïna del Xup Carla Samaniego, l’encarregada de llegir el manifest un cop la manifestació va arribar a la plaça Major. Ha recordat que Manresa és una de les ciutats més envellides de Catalunya i també del conjunt de l’estat, i que en canvi «la dotació de places residencials geriàtriques que són competència del govern de la Generalitat és totalment insuficient».
Al manifest es recorda que a Manresa només hi ha una residència pública, la de la Font amb 58 places, i la resta estan gestionades per entitats privades. En aquestes s’ofereixen 168 places concertades, segons la Plataforma. La resta són privades i n’hi ha en projecte 325 més. Denuncia que les famílies han de descapitalitzar els seus estalvis i pagar «una plaça privada que costa uns 2.000 euros al mes» mentre n’esperen una de pública.
La Plataforma critica, així mateix, que cada cop hi ha més residència gestionades per empreses de capital d’inversió que «només tenen la finalitat d’obtenir beneficis i no la de proporcionar serveis adequats a les necessitats de les persones».
