El PSC manresà acusa de «deixadesa» l’Ajuntament en la negociació d’un contracte

Ho afirma perquè l’Ajuntament pagarà prop de quinze mil euros per restaurar unes pintures murals situades en l'espai que acollirà la futura oficina de turisme, quan es tracta d’un espai de lloguer i consideren que el cost s’hauria de compartir amb els amos de l’immoble.

Segons el portaveu del grup municipal socialista, Anjo Valentí, després de «revisar exhaustivament» el contracte d’arrendament « veiem un error tècnic, potser derivat d’una podríem dir desídia política, pel fet que tenint present que es tractava de negociar un acord de lloguer sobre una propietat de reconegut valor històric per la ciutat, aquest aspecte no estava previst».

Valentí recorda que les millores «quedaran per sempre per a la propietat una vegada exhaurit el contracte, però els costos hauran estat assumits per tots nosaltres com a ciutadans». 

El PSC tampoc entén que es repercuteixi l’IBI en l’Ajuntament i adverteix que s’estableixen uns precedents inadequats.

En una nota de premsa, el PSC de Manresa explica que un informe del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya destacava la importància de les pintures murals de la Casa Fàbregas de la plaça Major de Manresa, on hi havia l'antiga fonda de Sant Antoni, demanant la seva preservació i per tant la seva restauració.

Recollint aquesta demanda el Govern de l’Ajuntament va presentar un dictamen de modificació de crèdits on s'afirmava que "no és gens habitual trobar pintures murals en cases particulars i s'han de considerar un element patrimonial d'alt valor", i amb l’argument que “encara més quan es troben en espais que seran d'ús públic per a oficina de turisme”.

Arrel d'aquest informe es va encarregar un estudi tècnic per definir els treballs necessaris i els costos, i que l'Ajuntament, ara que té contracte per llogar les plantes baixa i primera per a ubicar-hi l'oficina de turisme, pot iniciar la restauració de les pintures murals. Una primera fase per restaurar les pintures del vestíbul, que tenen uns motius de cortinatges molt interessants que es daten el segle XVIII. L'import d'aquest actuació és 12.290,04€ (14.870,95€ amb IVA).

Des dels Socialistes de Manresa “valorem el valor patrimonial històric i arquitectònic de la casa Fàbregas de la plaça Major, datada en els seus orígens del segle XVI. A més d’acollir en el seu interior béns d’interès artístic com són aquestes pintures murals contrastades per l’informe de la Generalitat, i per tant, creiem que cal donar-hi compliment per a la seva rehabilitació. El que no compartim és que aquesta cura hagi de ser suportada la totalitat del seu cost per la ciutadania de Manresa, és a dir pel seu Ajuntament” segons el seu portaveu i regidor, Anjo Valentí.

Error tècnic

“Des del Grup Municipal Socialista (GMS) hem revisat exhaustivament el contracte d’arrendament entre l’Ajuntament i els propietaris de la finca de la Casa Fàbregas, i veiem un error tècnic, potser derivat d’una podríem dir desídia política, pel fet que tenint present que es tractava de negociar un acord de lloguer sobre una propietat de reconegut valor històric per la ciutat, aquest aspecte no estava previst en el seu contracte de lloguer.

I per tant, en cap clàusula del mateix es detalla que fer i qui assumeix qualsevol derivada i cost de topar-se en la rehabilitació i preservació de béns patrimonials com els que finalment s’han trobat, i que quedaran per sempre per la propietat una vegada exhaurit el contracte, però que hauran estat assumits per tots nosaltres com a ciutadans. Perquè el que si que queda clar, en la seva clàusula 5na d’Obres a la Finca, on s’obliga a la part arrendatària (és a dir l’Ajuntament) és a fer-se càrrec de “totes les reparacions, reposicions, i actuacions de manteniment a fi de la seva conservació” apunta el portaveu del PSC.

Finca protegida

“No volem pensar que el Govern de l’Ajuntament no va negociar aquest contracte no sabent que es tractava d’una finca protegida, i per tant, tenir ben clares les seves condicions des de l’inici; perquè ara qualsevol millora del patrimoni històric que si faci quedarà per sempre per la propietat, però havent assumit la totalitat del seu cost l’Ajuntament. Fins i tot, i interpretant el paràgraf final de l’esmentada clàusula 5na, l’Ajuntament encara podria atribuir-li el cost d’aquesta rehabilitació patrimonial i estructural –o haver negociat amb la propietat- quan es diu “que les obres de millora que la propietat faci durant la vigència contractual no repercutiran en elevar el cost de la renda” constata el portaveu Valentí.

A més, i segons el president del GMS i ex-regidor d’Urbanisme, Joaquim Garcia “al marge de considerar el cost de lloguer massa elevat segons el mercat actual immobiliari, el que no entenem en cap cas, és com també s’ha repercutit el cost de l’IBI a la part arrendatària –és a dir a l’Ajuntament, de fet el seu propi impost municipal- segons tal com s’estipula la clàusula 7na sobre Règim de despeses i responsabilitats d’aquest lloguer, quan la majoria de contractes d’arrendament de béns immobles, l’IBI gairebé sempre l’assumeix el mateix arrendatari al considerar-se un impost a la propietat, no cap als seus llogaters. Un fet, a més, que pot assentar un precedent en propers contractes de lloguer que l’Ajuntament signi d’ara en endavant en tercers, el qual també li podran demanar que n’assumeixi aquest impost.”

I conclou el president del GMS “a la pregunta que vam formular al Govern municipal al darrer Ple sobre el cost total de l’operació -sabent que encara resten més pintures per a restaurar-, no ens van saber respondre. Per tot plegat, creiem que en la redacció i negociació d’aquest acord contractual, l’Ajuntament va fer en la seva gestió una deixadesa i poca cura dels interessos públics municipals”.