Glòria Rossell Olivas i Joan Roca Cirera volen ser l’embrió de la delegació del Bages de PoliamorCat. Després d’una presentació pública tenen confiança que després de la primera trobada a Manresa es puguin fer més.
Què és el poliamor i en què es diferencia d’una relació oberta?
Glòria Rossell. Una relació oberta és una relació monògama on la parella acorda que poden tenir relacions sexuals amb altres persones fora de la parella, i no tenir relacions afectives i menys enamorar-se. El poliamor és estimar a més d’una persona, quan totes les persones a les que estimes o et relaciones saben de l’existència de les altres, i es poden conèixer o no entre elles. Això no vol dir que hagis de tenir a la força més d’un vincle per dir-te, definir-te com a persona poliamorosa. Pots tenir-ne cap, un, 3 o 33.
Quins són els dubtes que amb més freqüència us plantegen?
G.R. Quan fer saber a una persona que estàs coneixent quin és el teu model relacional, la gestió emocional, la gelosia, l’enuig; responsabilitat afectiva, acords, límits i normes.
Joan Roca. Els dubtes més freqüents són la gestió del temps i la qualitat de cura que es pot donar. Altres, com la gelosia passem per alt que no són exclusives de la no monogàmia. Altres, com els dubtes de poder estimar a més d’una parella estan condicionats per les pautes socials establertes, extremadament difícils de deconstruir.
Quina és la vostra situació a hores d'ara? Sou parella?
G.R. Estic separada i ara tinc dos vincles sexoafectius. Si ens hem de posar etiquetes diré que quan estem junts els dos som parella, o vincle, com li agrada dir a en Joan. Quan estic amb el meu altre vincle som parella amb aquesta altra persona.
J.R. Som parella i en aquest moment no tic cap altre vincle poliamorós.
Quan i com us vau iniciar en el poliamor?
G.R. Jo, com altres persones de la meva generació arribem al poliamor des de la monogàmia tradicional imposada. Després de passar per l’experiència de dos matrimonis i replantejar-me la meva vida vaig iniciar un procés d’autoconeixement, estudiant un postgrau en intel·ligència emocional a la Universitat de Girona, i en el què encara em veig immersa ja que no és una feina fàcil i a vegades, desagradable. Lluny estava d’imaginar-me que descobrir la meva essència em portaria a relacionar-me de manera no monògama. L’abril del 2020 vaig conèixer a en Joan mitjançant una app de cites. La meva agradable sorpresa va ser que el que jo li anava proposant li encaixava; i eren maneres de viure totalment oposades al que havia estat fins aleshores la meva vida: Una relació de parella oberta en tots els àmbits, i és el què construïm dia a dia.
J.R. Em vaig iniciar al començar la relació amb la Glòria, tot i que sempre havia sentit que les relacions tradicionals no acabaven d’encaixar-me.
Què penseu sobre el fet que majoritàriament es consideri que un amor de veritat no pot ser compartit amb un tercer?
G.R. L’amor és de veritat o no és amor. L’amor no es comparteix es multiplica. Com quan tens dos fills, no estimes a un un 40% i a l’altre un 60%. Els estimes un 100% a cadascun d’ells, tinguis els que tinguis.
J.R. No dubto de la validesa d’ambdues maneres d’exercir les relacions sexoafectives. Cada persona és diferent i encara que en el meu cas personal, ara i aquí em dona millor qualitat de vida la no monogàmia, com mai me l’havia donat la monogàmia, per moltes altres persones pot ser el contrari. La monogàmia carrega el feixuc pes de ser l’opció establerta socialment, imposada a altres llocs o temps, espoliada per les religions, segrestada pels poders. Tot això fa extremadament difícil, per no dir impossible que puguem mirar dintre nostre per detectar les nostres necessitats sexoafectives sense les distorsions que al llarg de la història de la humanitat han quedat gravades al nostre ADN. Crec que una d’aquestes distorsions és precisament la creença que un amor de veritat només pot ser únic i, per tant, la conclusió és que si n’hi ha més és perquè es divideix.
En què es diferencia un dia normal vostre del d’una persona que no practiqui el poliamor?
G.R. El poliamor no és una pràctica, és una manera d’entendre l’amor i ser coherent amb ella. El meu dia a dia penso que bàsicament no és diferencia en gaire res d’un dia de qualsevol altre persona pel fet d’entendre que l’amor és infinit en comptes d’escàs. Potser el més remarcable seria que amb les parelles parlem molt, moltíssim. La confiança que tenim per explicar-nos com ens sentim, si estem coneixent a una altra persona... Això em dona seguretat. Quan està amb mi, ho està perquè ho prefereix i no perquè em necessita i viceversa.
J.R. Un dia normal nostre pot diferenciar-se pel fet que totes les relacions sexoafectives que tenim són consensuades, conegudes i consentides honestament entre totes les persones, cosa que no passa en les relacions monògames.
Com és la vostra unitat familiar?
G.R. Des que em vaig separar fa uns 5 anys, visc sola perquè ara mateix no em ve de gust compartir espai 24 hores al dia els 7 dies de la setmana.
J.R. Amb la Glòria compartim només una part del temps en convivència, cosa que facilita enormement posar en pràctica el poliamor. En les parelles poliamoroses que comparteixen el dia a dia, economia, criança és molt difícil. Aquí també crec que hi ha molta distorsió per les pautes socials establertes en creure que el fet de compartir l’espai familiar amb alguna de les parelles suposa un sentiment afectiu menor en les altres i això suggereix una jerarquització en el pla afectiu.
