Quiosc Regió7

Regió7

Quatre amos en nou anys: gestors del Quiosc del Quimet de Manresa en culpen la burocràcia

Els nous responsables de l’emblemàtic establiment del Passeig, els únics que van concórrer a la licitació, van aixecar la persiana del negoci diumenge. Tant ells com Jep Garcia, que el va portar 31 anys, i Lluís Albà, que el va tenir tres, critiquen com es fa la concessió

Ambient, ahir a la tarda, al Quiosc del Quimet, que funciona des de diumenge passat i que obre a partir de les 11 del matí fins a la nit | ALEX GUERRERO

El Quiosc del Quimet, al primer tram del passeig de Pere III de Manresa, va obrir abans d’ahir portat pels germans Guillem i Eduard Victori, que fa sis anys que es van quedar la cafeteria granja La Lluna de les galeries. Van ser els únics que es van presentar al concurs i van aconseguir la concessió municipal. Portaran el negoci tres anys prorrogables a quatre. De ganes i il·lusió no els en falta, però el quiosc té un passat que els ha posat complicat el repte. Des del 2013 ha tingut quatre amos, amb ells inclosos, i ha estat tancat dos estius seguits. Per què? Tant ells com dos dels anteriors responsables en culpen com es fa la concessió administrativa.

Jep Garcia, que va dirigir el Quiosc del Quimet durant 31 anys, 28 dels quals seguits, ho té clar: «La culpa és de l’Ajuntament». Recorda que quan el quiosc el portava la seva família la concessió era per deu anys, un temps suficient per poder amortitzar la inversió que requereix el negoci, diu. En els bons temps ell ho havia pogut fer, tot i pagar anualment un cànon de 40.000 euros i fins i tot superior, remarca. Parlem del 2005. Critica, però, que amb tres anys o quatre, no hi ha temps i que, a més a més, hi ha el risc que en el següent concurs «te la puguin prendre per 50 euros». En el seu cas no van ser 50, però van ser mil. Insisteix que, si cal comprar el mobiliari, «estem parlant d’una inversió que pot superar els 100.000 euros».

«El Passeig està ferit»

Per a Lluís Albà, de l’Hostal Restaurant Turó de la Torre, que va regentar el negoci del 2013 al 2015, el Passeig no és el que era. «Han sorgit noves zones com les Bases», «la gent demana barris nets i poc marginals, i el Passeig és un lloc de conflicte» on, assegura, «has d’estar patint perquè no et caigui el pol·len dels arbres a l’orxata, perquè no et robin el mòbil i perquè no t’atropelli un patinet». Ho resumeix amb una frase lapidària: «El Passeig està ferit d’una cosa que es diu deixadesa, i no té bon pronòstic».

Es queixa que, en el seu cas, tenia un projecte «súper xulo, que va costar una fortuna dissenyar, per fer un bar de vins» que va topar amb la poca «flexibilitat dels funcionaris» de l’Ajuntament. Lamenta, per exemple, que no li van deixar posar una petita brasa per cuinar, ni tancar una mica l’espai amb paravents per poder obrir més mesos. Ho recorda com «una mala experiència». També, perquè hi ha qui no va entendre que guanyés la concessió a Garcia. Li va prendre per 1.000 euros a l’hora de fer la seva oferta, que va ser de 21.000 anuals. Aviat és dit. No va prorrogar per a un quart any.

Guillem Victori, que va adquirir experiència al frankfurt Albert, ha estat pendent del comptador de la llum per poder obrir. L’espai té 16 para-sols, que ja van posar fa un parell de setmanes (el divendres 3 els van donar les claus), 64 taules i 256 cadires. Avança que volen recuperar l’esperit de l’antic Quiosc del Quimet, inclosa la barra amb els tamborets i el tendal.

Victori critica la lentitud burocràtica a l’hora de fer els tràmits , tenint en compte que el concurs ja es va convocar tard, el 18 de març, i es va tancar al cap d’un mes. «L’Ajuntament et diu el preu de sortida [en aquesta ocasió, el cànon mínim anual va ser de 15.000 euros] i cada interessat fa la seva oferta, i si has dit 25.000...», s’han de pagar tot i que estigui molt per sobre, retreu.

Un sistema «especulatiu»

Considera que «puntuar, no pel projecte, sinó per si l’oferta és més alta, és molt especulatiu». Al mateix temps, coincideix amb Garcia que caldria donar més marge de temps per guanyar-se la vida -per exemple, a deu anys vista-, i creu que el preu de sortida és excessiu perquè cal sumar-hi el mobiliari i la situació de crisi del sector per tot el que arrossega de la pandèmia. «Els para-sols poden costar de 2 a 3.000 euros; cada taula, entre 80 i 120, i cada cadira, entre 40 i 100. Compta». Per sort, el mobiliari els l’ha traspassat l’anterior propietari. Malgrat aquestes consideracions, està convençut que les coses aniran bé. «El centre sempre s’omple».

Rubén Lozano, d’AraUnVi, que va portar el negoci l’estiu passat, no va atendre aquest diari, tot i els intents per saber la seva versió.

Mapa de terrasses al Passeig de Manresa

Mapa de terrasses al Passeig de Manresa Infografia

Compartir l'article

stats