Quiosc

Regió7

La Cova de Manresa no tindrà un superior, sinó tres responsables

Ha plegat el pare Lluís Magriñà, que ha estat set anys al capdavant del santuari

Lluís Pagès, David Guindulain i Xavier Melloni a l’exterior del CIEI, ahir G.C.

Després de la posada al dia del Santuari de la Cova a nivell d’instal·lacions, la comunitat de jesuïtes de Manresa ha emprès ara la renovació per dins, és a dir, de la manera de funcionar. L’ha començat amb un canvi substancial pel que fa a la direcció. Després de set anys com a superior de la comunitat i director del Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasiana (CIEI), el pare Lluís Magriñà ha plegat i, en el seu lloc, s’han repartit les tasques de direcció tres persones: David Guindulain és el superior de la comunitat religiosa; Xavier Melloni, el director del CIEI, i Lluís Pagès, el director adjunt. Pagès també és el director de la Fundació Cova Sant Ignasi-Manresa des del 2015.

Guindulain es refereix a la nova manera de treballar a tres bandes com a un «discerniment comunitari», en el sentit que «cadascú des de la seva riquesa donarà una resposta a cada moment», diu Melloni, que defensa la nova estructura amb una afirmació taxativa: «tot el que és piramidal s’ha demostrat que està caduc». Guindulain remarca que «serem radicals a l’hora de tornar a l’arrel» i Melloni insisteix en la idea que «no preguem en comú, però sí que discernim en comú» a partir de «l’experiència amb Déu, amb la comunitat i amb la realitat», tal com va quedar recollit en el document comunitari sorgit de la darrera congregació general de la companyia, el 2016.

Pagès lidera la gestió al santuari de la Cova. És qui s’encarrega de sol·licitar les beques per poder fer-hi cursos, d’organitzar el personal, de la botigueta, de la logística, de la comunicació i del pressupost, entre d’altres. Guindulain és el superior de la comunitat, l’encarregat de «tenir cura del grup humà de la companyia» i el rector del santuari, on fa l’atenció i acollida als pelegrins i té cura de la litúrgia. És qui manté l’esperit ignasià i jesuític del que es fa a la Cova. Melloni és qui porta el CIEI que, esmenta, «té la seva pròpia vida». La seva tasca passa per «detectar les necessitats espirituals del món» per oferir-los una resposta concreta. Recalca que el CIEI «no és un hotel, és un lloc on es fan experiències espirituals».

Alumnes dels jesuïtes de Sarrià

«Ens complementem», diu Melloni. De fet, no els costarà entendre’s, atès que els tres es coneixen des de fa anys perquè van ser alumnes del col·legi dels jesuïtes de Sarrià, que va ser el que la Companyia de Jesús va fundar a Barcelona després d’abandonar el Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, el 1892, per desavinences amb l’Ajuntament. El seu camí inclou ser fidels a les arrels i, alhora, «ser creatius, escoltar, llegir i rellegir el que fem per saber cap a on continuar». Per a Melloni «és com si sant Ignasi ens passés el relleu 500 anys després. Ara que tenim la casa ben maca i preparada, ara continueu amb aquesta manera d’escoltar, de treball en equip».

Actualment, la comunitat de la Companyia de Jesús a Manresa la integren set jesuïtes. Melloni apunta que «sempre hem estat entre vuit i sis». A banda, hi ha dotze treballadors i un grup de voluntaris. El cap de setmana que no hi ha personal, sis persones de Barcelona i una de Sant Vicenç de Castellet fan el servei d’acollida. Al santuari hi ha deu persones que també fan voluntariat, com, per exemple, les visites guiades als mosaics de Marko Rupnik.

26 països van ser al simposi

La setmana passada, la Cova va acollir l’acte principal de la seva commemoració dels 500 anys de l’estada de sant Ignasi a Manresa, llavor del santuari. El simposi sobre els Exercicis Espirituals va aplegar 90 persones presencialment i 200 online de 26 països de tot el món. Per a Melloni la conclusió és que el text escrit pel sant basat en la seva experiència a Manresa «està viu i que té la capacitat d’adaptar-se a les situacions de les persones i dels contextos. Els Exercicis són una iniciació en el misteri de cada persona, en el de Déu i en el del món». Posa com a exemple que «en situacions de marginalitat com presons, camps de refugiats i pobles en reconciliació s’estan fent Exercicis », i també a les diferents cultures del món». Quant a la relació amb el medi ambient, que també es va tractar, fa notar que «passar de ser depredador a custodi és una conversió del cor i està als Exercicis».

Compartir l'article

stats