La Flama del Canigó ja crema a Manresa en un acte convocat per Òmnium Cultural que ha aplegat més d'un centenar de persones.
La Flama ha estat rebuda a les 17 hores, a la muralla de Sant Domènec de Manresa des d’on s'ha dut fins a la Plana de l’Om, on ha estat custodiada fins al vespre, amb cançons i danses dels Països Catalans, per portar-la a la plaça Major en cercavila a 2/4 de 8 del vespre.
Després de l’encesa del peveter a la plaça Major, el músic i gramàtic nord-americà Lou Hevly ha fet la lectura del missatge d’enguany, escrit per l’activista i promotor cultural valencià Eliseu Climent, que reivindica la importància de la llengua i el foc en la nostra cultura: “Els catalans, del nord i del sud, de ponent i insulars, som un poble que camina. Caminem per conèixer i per estimar el país. Caminem, també, com a expressió d'una resistència radicalment pacífica i revolucionària. Som de pas contundent, marcat, inflexible, que ens uneix com a poble en un sol crit, llimant divergències, acostant mirades. Caminar ha esdevingut un signe d'identitat propi, un gest de llibertat en el procés cap a la sobirania nacional”.
Tot seguit, la coral Refilets ha interpretat Muntanyes del Canigó, La sardana de les monges i Els Segadors, abans de donar pas a la Revetlla Infantil Sense Petards.
Òmnium Bages-Moianès ha convidat tothom qui volgués a recollir la flama per encendre les fogueres dels barris i pobles de les nostres comarques.
La tornada de la Revetlla Infantil
Després de l’arribada de la Flama del Canigó, a la plaça Major de Manresa el públic infantil i familiar ha pres el protagonisme en la 23a revetlla infantil sense petards, organitzada per l’Ajuntament de Manresa i l’Associació d’espectacles infantil i juvenil Imagina't.
Fogueres de la nit de Sant Joan
La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana. La tradició vinculada al solstici d’estiu esdevindrà un any més una reivindicació dels Països Catalans i també continuarà sent un record per a les persones que han estat represaliades per reivindicar la defensa dels nostres drets fonamentals.
