Quiosc

Regió7

Manresa estrena el primer cap de setmana d’estiu exhibint múscul com a destí turístic

En una ciutat on s’ha notat clarament la desbandada aprofitant el festiu per Sant Joan, espais com la Cova de Sant Ignasi, la Seu i el carrer del Balç han acollit grups de visitants més o menys nombrosos de Barcelona, de Girona, d’Itàlia i de Màlaga, entre d’altres

Laia Cullerés amb la seva filla Paula i el seu marit Ivan (el fill, Èric, queda tapat) rebent informació a l’Oficina de Turisme de Manresa | G.C.

Manresa no ha estat l’excepció, aquest cap de setmana, i els tres dies festius s’han traduït en una desbandada força general dels qui ho han aprofitat per marxar a la platja o a la muntanya. Al mateix temps, el primer cap de setmana d’estiu ha portat a la capital del Bages grups de persones més o menys nombrosos que justament hi han arribat per fer turisme. Tot i que a la ciutat que fa 500 anys va rebre Ignasi de Loiola encara li queda un camí llarg per posar-se al costat de municipis eminentment turístics, de mica en mica ha agafat musculatura perquè, qui hi arriba, tingui prou oferta per no acabar-s’ho si només s’hi està un dia i per no avorrir-se si s’hi queda tot un cap de setmana.

El matrimoni malagueny format per Isabel Alba i José Antonio Arroyo a l’Espai Oliba de la basílica de la Seu | G.C. Gemma Camps

El santuari de la Cova de Sant Ignasi menja a part: els grups de turistes que hi arriben s’han de comptar per desenes. Aquest cap de setmana, a banda de la setantena de persones que fan estada al Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasiana per seguir algun curs lligat als Exercicis espirituals, hi ha passat un grup de 32 pelegrins i ahir n’esperaven un de 34 (vegeu la pàgina 3).

El primer que fan la majoria de turistes quan arriben a una ciutat és buscar l’Oficina de Turisme. És el que van fer, dissabte al migdia, Laia Cullerés, el seu marit Ivan i els fills del matrimoni, la Paula i l’Èric. Allà, els van donar un mapa i tríptics dels llocs més turístics. Cullerés explicava que «volíem fer una sortideta des de Barcelona que no fos gaire lluny, i a Manresa havíem vingut de passada i hem decidit fer-hi un volt i a la tarda tornar cap a casa».

Hi van arribar amb cotxe i, per aparcar, «hem anat fent voltes fins que hem trobat una zona on no es pagava i l’hem deixat allà». El seu marit comentava que «ens pensàvem que era més car a Barcelona, però Déu n’hi do!».

Tot just sortir ells de l’Oficina de Turisme hi va entrar Pere Garcia. A fora, l’esperava la seva esposa, Josefina Mateu. El matrimoni, també de Barcelona, havia anat a fer un recorregut amb autocaravana per diferents pobles de Lleida. «Hem decidit parar a Manresa perquè fa molts anys que no hi veníem. Potser vint». Tenien la intenció de visitar la Seu i de quedar-se a dinar. L’autocaravana l’havien deixada a la zona blava. Mateu sabia que a la capital del Bages s’hi commemoren els 500 anys de l’arribada de sant Ignasi. «Ho he escoltat a la ràdio i al periòdic n’he llegit alguna cosa». I hi afegia que «també sabem que a Manresa hi fa molta calor i molt fred».

A no gaires metres d’allà, al carrer del Balç, la responsable d’atendre els visitants tot just havia acabat de guiar una visita amb un grupet de sis persones. Dues arribades de Girona, el Joan i la Margarita; dues de Barcelona, el Ramon i la Montse, i els amfitrions dels dos darrers, els manresans Mercè Farràs i Joan Serrallonga. La guia comentava a Regió7 que «fins a aquest mes, i encara no ha acabat, ja hem tingut més gent que en tot el 2019, unes 50 persones més». Bon senyal. Destacava la presència de francesos. Segurament per efecte dels familiars que visiten els joves d’aquest país que estudien a la FUB. A la Seu, Ramon Prat, dels Amics de la Seu, que atenia l’oficina d’acollida del temple, també hi incidia.

El matrimoni de Girona va fer estada a Manresa un parell de dies i va pernoctar a l’Hotelet Casa Padró. «Hem vist la Seu, la zona de Sant Ignasi, l’Espai 1522, les cases modernistes. A l’Hotelet som just davant del teatre Kursaal. Hi vam anar a dinar», a l’Espai Gastronòmic. Dissabte tenien pendent visitar la biblioteca. Destacaven que els mosaics obra de l’artista Marko Rupnik, a l’església de la Cova, «són preciosos. Una cosa extraordinària».

El matrimoni gironí admetia que «veníem una mica a l’aventura i ens ha agradat. A més a més, amb aquesta manera d’explicar la història que teniu, que dona la sensació que sou tan importants! Hi ha Pere III per tot arreu!», feien broma. Ella esmentava els anuncis que havia vist per promocionar Manresa. «Volen donar una imatge de ciutat turística, que recorda una mica els inicis de Girona, que potser ara ho és massa, de turística», feia notar.

«Està millorant»

El matrimoni de Barcelona, ell de Berga i ella de Vic, havia arribat a Manresa convidat pel matrimoni manresà. Amb els de Girona no es coneixien. Van coincidir a la visita al carrer del Balç i la van fer petar. Els dos matrimonis amics tenien previst dinar plegats. El berguedà comentava que «la Seu hauria de ser catedral» i apuntava que «a Manresa hi he vingut molt i crec que està millorant. Potser lentament, però...»

Mentre ells intercanviaven impressions a peu dret, el Balç va rebre una visita inesperada, dos Mossos d’Esquadra acompanyaven el propietari d’un parell dels baixos que donen al carrer medieval. En una porta es veia que havien intentat forçar el cadenat. Aquest diari no va poder treure l’entrellat de què havia passat exactament.

A la Seu, mentrestant, hi van arribar José Antonio Arroyo, Isabel Alba i la seva filla, Beatriz Arroyo, de Màlaga. Ella treballa a Barcelona «i tinc una amiga que té la parella de Navarcles, viuen a Navarcles i em van dir que Manresa és maca. Els meus pares m’han vingut a veure i hem volgut conèixer la zona». Divendres van anar a Montserrat, i a Manresa havien fet un volt pel centre i havien anat a la Seu. «Com que vindrem més vegades, en properes visites veurem més coses».

A la Seu van veure un vídeo de deu minuts de durada que explica la història del temple en una sala del claustre i van passar per l’Espai Oliba, que guarda restes romàniques de la Seu, abans d’entrar a la basílica, on hi havia uns quants bancs precintats davant l’altar de Sant Honorat perquè hi va caure una mica de morter coincidint amb l’onada de calor de fa uns quants dies. No sembla greu, però, per prevenció, s’ha restringit la zona afectada.

«Oportunitats de reforma»

A la Baixada de la Seu Cristina Martínez, el seu marit, la seva filla i els seus pares, de Barcelona, s’adreçaven cap a la basílica amb la intenció de visitar-la. Ell explicava que «hem vist el centre, els carrers comercials i la rambla». S’estrenaven com a turistes a Manresa, on s’havien desplaçat expressament per anar a un restaurant. «El centre és maco. Hi ha oportunitats de reforma de bastants edificis que encara li farien més. Com que està alçat amb el riu a baix hi ha moltes oportunitats», feia notar ell. «Hi ha edificis modernistes preciosos», afegia ella.

Compartir l'article

stats