Enfortir, connectar molt millor i també ampliar les xarxes de cooperació local i d'ajuda mútua que hi ha actualment a Manresa amb un element nou respecte el que és habitual en aquest tipus d'associacions, que és l'econòmic. I amb una idea vital: que si hi torna a haver una crisi -si és que la que hi ha instal·lada fa anys ha acabat mai-, la ciutadania més exposada a l'atur i a la precarietat tingui unes eines de suport mutu al seu abast el màxim de potents i basades en una governança democràtica i en unes bones pràctiques, que s'aconseguiran via formació.

És, en resum, l'objectiu de la Comunalitat Urbana de Manresa, un projecte que s'ha posat alhora en marxa en 22 ciutats més de Catalunya, com Vic, Reus i Salt, i en barris de Barcelona com Sants i el Poble Sec. Aquest dimecres al matí l'han presentat els seus coordinadors a la capital del Bages: Nora Miralles, de la cooperativa catalano-basca de polítiques de gènere Sudergintza, i Bernat Marquillas, de la cooperativa L’Arada Creativitat Social.

Ho han fet acompanyats per membres d'altres entitats implicades, com la Clara Comunicació, l’Associació L’Era i la cooperativa d’inserció laboral en vies de constitució Senders Vius. A banda, treballaran amb el suport de la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC), de l'Ateneu la Sèquia, de l'Ecoxarxa, de la federació de barris i d'associacions de veïns com les de la Balconada i del Xup, i de l'Ajuntament pel que fa a la coordinació amb el personal tècnic.

En concret, la zona de Manresa que forma aquesta nova comunalitat comprèn els barris de la Balconada, de Sant Pau, els tres del Centre Històric, el Xup, Valldaura, Saldes-Plaça Catalunya i Mion-Puigberenguer-El Poal. Hi viuen 30.000 persones.

. Hi viuen 30.000 persones.

349.000 euros i dos anys

El projecte té un pressupost de 349.000 euros aportats per la Direcció General d’Economia Social i Solidària de la Generalitat de Catalunya, que li donaran cobertura per a dos anys, fins al primer trimestre del 2024. De moment, el que estan fent és un inventari de la situació actual per posar-la damunt del mapa i, a partir d'aquí, començar a treballar per millorar el que ja hi ha i crear el que encara no existeix.

El 6 de juliol s'anunciarà la primera acció destacada del projecte i més endavant també s'informarà de quan es comença a atendre a l'espai l’Òrbita, al carrer Bruc, que acull l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. L'atenció serà de deu hores a la setmana amb cita prèvia. Per altra banda, el setembre vinent es farà la primera assemblea i es constituirà l'espai de governança del projecte.

Marquillas destacava avui que en el projecte "hi ha una barreja a la qual no estem acostumats, que és que s'amplia la visió del que és l'economia. L'objecte de treball és que el teixit de suport local sigui més fort, cosa que ens fa més resilients a nivell de ciutat. Per altra banda, agafa un tipus d'iniciatives que normalment són molt invisibles, que són les d'autogestió. Fins i tot parlem d'una economia que no és dinerària i, en aquest punt, és nou que des del Departament d'Empresa es digui que iniciatives com les xarxes de suport mutu i els grups d'autoconsum també són economia i s'estan autoabastint de serveis i de productes des de l'autogestió". S'hi sumen altres iniciatives com són "la intercooperació entre comercians, entre xarxes veïnals...". Recorda que, amb la covid, els comerciants ja van aprendre a innovar pel que fa a algun tipus de distribució.

Miralles insistia que, a banda de fer un radiografia de la situació actual, l'objectiu és ampliar les iniciatives ja existents "perquè és una necessitat". Ha citat temes de l'economia de cures i de criança al costat del comerç de proximitat, l'agricultura urbana i periurbana (horts socials i comunitaris), els grups de consum, la moneda social, les comunitats energètiques...

Què aportarà als veïns dels barris als quals arribi? "La idea del projecte, a banda que insereixi poblacions més exposades a l'atur i a la precarietat, és reforçar els vincles i la cooperació entre la gent de la comunalitat, però, especialment, entre el que ja està organitzat, com són els comerciants, les xarxes d'autònoms, l'associació de veïns...", de manera que s'enforteixin i fins es creïn noves organitzacions.

El contrari de la filosofia de treball en comunitat que mou el projecte, fa notar Marquillas, és "l'individualisme, les grans empreses de capital estranger", i "el salvis qui pugui", hi afegeix Miralles. En el fons, la solidaritat, però portada al dia a dia, al barri.

La idea final és que, a partir del primer trimestre del 2024, el projecte camini sol i que el que es creï tingui continuïtat. No es tracta de fer bolets, han advertit.