Quiosc

Regió7

El contracte per construir la Seu compleix avui 700 anys

El 30 de juny de set segles enrere, Berenguer de Montagut, un mestre d’obres del qual hi ha molt poca informació, es va comprometre a construir el que seria el temple més important de Manresa

Una vista de la basílica de Santa Maria, que presideix la ciutat de Manresa i el contracte original BAYONA/ARSO

El 30 de juny de 1322, avui fa exactament 700 anys, va marcar un abans i un després per a la ciutat de Manresa i per al gòtic català. El paborde de Manresa, que aleshores era el càrrec principal de l’església, i representants del consell de la ciutat, van signar el contracte per a la construcció de la Seu, el temple que havia de rellevar l’església romànica al Puigcardener, que havia quedat petita. Per alçar el que es convertiria en el monument més important de Manresa la ciutat va confiar en Berenguer de Montagut.

Definit com «el més rellevant de tots els arquitectes que treballaven durant el segle XIV a Catalunya» i com l’arquitecte «racionalista» del gòtic, i admirat pel fet que la separació entre pilars de les seves esglésies sigui de les més grans del gòtic europeu, el magistrum (mestre d’obres) Berengarius de Montecuto (Berenguer de Montagut) és, no obstant això, un gran desconegut. Per no saber-se, ni tan sols se sap del cert a on va néixer. Un exemple del que diem és que la recerca iniciada pels Amics de la Seu sobre la seva figura s’ha hagut de tancar per manca de nous resultats.

El document del contracte es conserva a l’Arxiu de la Seu, que agrupa la documentació generada entorn del paborde i del capítol de canonges, i que a continuació reproduïm. Escrit en llatí, ocupa tot el foli 48 del Llibre III del Paborde, que va dels anys 1320 al 1327. El volum, en paper de format foli, està enquadernat en pergamí.

El contracte de la Seu de Manresa Mireia Arso

LA TRADUCCIÓ: 30 de juny de l’any del Senyor 1322. Guillem, per la gràcia de Déu paborde de Manresa, amb consell dels discrets Romeu Andreu, Ramon de Morera, Pere Mercers i Jaume Corb, ciutadans de Manresa assignats per la universitat de Manresa per altres prohoms de la ciutat, i amb testimoni d’aquest document públic, elegim, posem i assignem a vós, mestre Berenguer de Montagut, picapedrer de la ciutat de Barcelona, com a obrer i mestre d’obres de la nostra església de la beata Maria de Manresa. De manera que vós, mentre duri l’obra de l’església, sigueu obrer i mestre major d’obres. i que vós, juntament amb un deixeble vostre, el que vós voldreu, treballeu en l’obra de l’església. I pugueu, amb el nostre consens, posar, enviar i assignar treballadors en l’obra, aquells que hi seran útils. Els quals, amb vós i sense vós, hi treballaran tal com vós ordenareu, amb consens nostre. I pugueu també, amb consens nostre, expulsar i treure aquell obrer o obrers que treballaran en l’obra i conegueu que no són útils en la feina. Nosaltres prometem a vós, mestre Berenguer, que us donarem quatre sous barcelonesos per lloguer vostre i d’un deixeble vostre per cada dia no festiu que vosaltres treballareu a l’obra. Donarem també i pagarem cada any, mentre sigueu obrers de l’obra, seixanta sous barcelonesos per les despeses que fareu en venir de la ciutat de Barcelona a la de Manresa i en retornar de la ciutat de Manresa a la de Barcelona. Proveïm també a vós i a un deixeble vostre de llits i foc en qualsevol hospici de Manresa en què estareu, mentre us dediqueu a l’obra. I per atendre i complir tot això ens obliguem a vós nosaltres i tots els nostres béns i església nostra. D’altra banda, jo, mestre Berenguer de Montagut, conscient, tot això que s’ha dit ho lloo, aprovo i confirmo, i us prometo a vós paborde que treballaré en l’obra de l’església bé, legalment, fidelment i diligentment. Testimonis: Nicolau de Solà, cambrer de Manresa; Bernat de Palau, prior; Ramon de Poal, infermer; i Bertran de Rocafort, domer de Manresa. La traducció del contracte que guarda l’Arxiu de la Seu de Manresa l’ha realitzat Abel Rubió i Serrat, el seu arxiver. Es tracta d’una traducció del llatí una mica lliure per facilitar-ne la comprensió.

Per entendre les raons que van portar a la construcció de la Seu, el responsable de l’arxiu, Abel Rubió, es remunta al segle XIII. «Manresa va viure una etapa de forta evolució urbana, la qual cosa la va consolidar com a centre comercial i polític de primera magnitud. En aquest marc d’expansió urbana trobem que a finals del segle XIII l’església quedava petita i estava degradada, cosa que veiem en una lletra del bisbe Ponç de Mallorca de 1296, en què demana ajuts econòmics per reparar l’església de Santa Maria de Manresa, el seu claustre i altres dependències del monestir. Poc després, el 1301, el Consell acorda l’obra de l’església de Santa Maria de Manresa i nomena vuit administradors (dos per cada barri o quarto)». L’any a sobre, «el 10 de juny de 1322, festa de Corpus, es va fer una col·lecta pública a benefici de la construcció del nou temple, i el 30 de juny de 1322, Berenguer de Montagut rebia l’encàrrec de construir-lo».

Lligat al Pont Nou i al Carme

Aleshores, Montagut ja era conegut a Manresa perquè el 1318 va donar consells per a la construcció del Pont Nou, segons recull un llibre sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, de la qual també fou mestre d’obres, escrit per Joan Domenge i Jacobo Vidal. Igualment, hi consta que, un dia abans de signar el contracte de la Seu, «s’havia compromès com a obrer i mestre major de l’obra de l’església del Carme».

Qui va signar el contracte, explica Rubió, va ser Guillem [de Poal], paborde de Manresa. Actua amb consell de Romeu Andreu, Ramon de Morera, Pere Mercers i Jaume Corb, en representació de la ciutat. Per altra banda, Berenguer de Montagut hi apareix com a picapedrer de la ciutat de Barcelona. El paborde l’elegeix, posa i assigna com a obrer i mestre d’obres de l’església de Santa Maria de Manresa. En el contracte s’esmenta que aquesta condició la tindrà mentre duri l’obra. Montagut, juntament amb un deixeble seu, hauran de treballar-hi i, amb el consens del paborde, té la potestat de triar els treballadors que hi seran útils». A canvi, «rebria quatre sous barcelonesos per cada dia no festiu que ell i un seu deixeble treballessin a l’obra i 60 sous barcelonesos per les despeses que tinguin d’anar i venir de Barcelona. També els proveeixen de llit i foc en qualsevol hospici de Manresa en què s’allotgin».

En el cas del contracte per fer Santa Maria del Mar, ell i l’altre mestre contractat, Ramon Despuig, rebrien cadascun dos sous i sis diners de moneda barcelonina, a banda de cent sous anuals a cada un per a ajuda del seu vestir.

La primera pedra de la Seu es va posar l’any 1328, però no va ser fins al 1353 que es va celebrar culte a la nova església, que no va quedar acabada fins a finals del segle XV, la part gòtica, i fins primers del segle XX, la resta.

Aquest diumenge s’inicien els actes per celebrar l’efemèride

La parròquia de la Seu s’ha afegit a la celebració de l’efemèride dels 700 anys i ha programat un seguit d’actes que començaran aquest diumenge. Després d’una missa solemne presidida pel bisbe Romà amb l’acompanyament de la Capella de Música de la Seu, a 2/4 d’1 del migdia Abel Rubió, arxiver de la Seu, oferirà la conferència titulada Context històric i diplomàtic del contracte de la Seu de Manresa de 1322. Posteriorment, es beneirà una placa commemorativa dels 700 anys. Rubió fa notar que, «jurídicament, el contracte de l’època té la mateixa funció que actualment i s’emmarca dins el que és habitual en aquesta tipologia documental, amb contraprestacions entre dues parts».

Compartir l'article

stats