Dues-centes persones han seguit aquest dissabte la convocatòria unitària de les entitats de solidaritat de Manresa i comunitats de migrants per denunciar «les fronteres de la mort», després de la darrera massacre de Melilla que va causar la mort a 37 persones.
Davant l’església de Crist Rei membres de les comunitats ghanesa, senegalesa i marroquina han explicat que s’han intensificat les batudes, desplaçaments forçosos i l’hostilitat contra les persones que des del Marroc intenten arribar a l’Estat espanyol.
Amb la lectura de manifest han deplorat que s’optés per criminalitzar la immigració i no per afrontar les causes de fons que empenyen milers i milers de persones a jugar-se la vida saltant tanques o llençant-se al mar.
Consideren que la manca d’una mirada de llarg abast deriva en «polítiques criminals» que l’únic que aconsegueixen és perpetuar els problemes en comptes de solucionar-los. Però no només això, sinó que s’incompleixen de forma clara les legislacions de mínims de les quals es doten els estats a banda i banda del Mediterrani.
Complir la legislació
Per això han exigit el compliment de la legislació internacional en comptes d’«institucionalitzar el racisme». Han reclamat la finalització de les anomenades devolucions en calent, el respecte de l’estatut del refugiat i la derogació de la llei d’estrangeria, entre altres peticions.
El lema de la convocatòria era «Les vides negres importen» i seguint-lo entitats i ciutadans van mostrar la solidaritat amb les famílies de les víctimes i la condemna a les accions que havien acabat amb la mort d’una quarantena de persones que en el seu intent d’aconseguir una vida millor van trobar la mort. Dilluns hi va haver una altra protesta amb el mateix objectiu: visibilitzar el drama migratori.
