Quiosc

Regió7

Dos experts demanen, des de Manresa, «reforçar» les ciutats mitjanes de Catalunya

Oliveras destaca el paper «intermedi» de municipis com Manresa o Vic i que formen part d’una xarxa del territori · Nel·lo lamenta que aquests municipis no tinguin més capacitat d’irradiació sobre el territori i a Catalunya

Oriol Nel·lo durant la intervenció a la UCE de Manresa ROGER JUNYENT

La darrera jornada de la Universitat Catalana d’Estiu de Manresa ha començat aquest dissabte al matí amb la intervenció de dos experts, Josep Oliveras i Oriol Nel·lo, que van demanar que es reforcin les ciutats mitjanes.

El doctor Josep Oliveras, que va obrir la jornada, va iniciar la seva intervenció deixant clar que actualment encara persisteixen les diferències entre viure al camp i a la ciutat, malgrat que a vegades s’afirmi que no s’importa el lloc on es viu. I a l’hora de parlar de ciutats, va assegurar que prefereix parlar de ciutats «intermèdies» i no de ciutats «mitjanes», cosa que significa «mediocritat». En aquest sentit va concretar que ciutats com Manresa o Vic tenen un paper «intermedi» i que «no són aïllades», a diferència d’altres ciutats que poden tenir un nombre similar d’habitants però que no tenen aquest paper, com podria ser Castelldefels. I ho va exemplificar amb el fet que per exemple, els veïns de pobles i masies del Solsonès, van a Solsona -que també exerceix aquest paper intermedi- per disposar de certs serveis, com per exemple comprar o fer tràmits administratius, encara que al seu torn, per d’altres han d’acudir Manresa.

Per aquesta raó, va posar de manifest que aquestes ciutats no només responen a les necessitats dels propis veïns sinó que són prestadores de serveis per a municipis i pobles més petits del seu entorn, amb el qual acaba formant una àrea urbana funcional. 

Per aquestes àrees, però, va assegurar que falta una governança comuna per aquests espais i va remarcar que a les ciutats mitjanes intermèdies -que va diferenciar d’aquelles que no tenen un paper intermedi- necessiten més recursos per prestar els seus serveis i també que hi hagi una àrea de governança comuna amb els municipis sobre els quals hi ha influència. També va remarcar la necessitat que aquestes ciutats tinguin un full de ruta pensat i consensuat tot recordant també el paper dels pobles més petits que «proporcionen energia alimentària i psicològica».

Tot seguit va ser el torn del també doctor Oriol Nel·lo, que va començar la seva intervenció posant de manifest que des de fa dècades, l’àrea metropolitana de Barcelona perd població i va remarcar que actualment, el pes al conjunt del país de la capital catalana, a nivell demogràfic és del 21% mentre que quan va tenir lloc la Setmana Tràgica (1909) era del 27%. Amb els anys, va dir, hi ha hagut una «dispersió» en el marc de la qual, la població s’ha anat desplaçant cap a les corones limítrofes. I malgrat aquesta situació, va destacar que actualment, «el problema de les ciutats mitjanes és que no poden irradiar-se sobre el territori i no tenen prou força per irradiar-se sobre Catalunya». 

El reforç d’aquestes àrees urbanes que hi ha a Catalunya, com poden ser la de Manresa, Igualada, Vic o Berga, que tenen capacitat per irradiar els serveis al territori s’ha de fer, va dir, amb un model nodal, posant la complexitat per davant de l’especialització, apostant per uns usos mixtes dels diferents espais i també evitant la segregació, que al final acaba portant desigualtat, a favor de la cohesió i així articular el territori sobre les ciutats mitjanes.

Compartir l'article

stats